Pola Pericàs, Margalida Martorell, Antònia i Teresa Pons ja són a Mallorca. Les quatre turistes mallorquines varen aterrar a Son Sant Joan ahir devers les 19.15 hores. Quan hi arribaren, es van trobar amb una àmplia comitiva de familiars, amics, més de 30 mitjans de comunicació i una representació de l'Ajuntament d'Inca, amb el batle, Rafel Torres, al capdavant.
"Som amic personal d'elles i com no podia ser de cap altra manera he volgut venir a l'aeroport per donar-los la benvinguda", digué Torres.
"Nosaltres, en el moment de produir-se el terratrèmol i el posterior tsumani, érem a Hiroshima i no vam tenir constància de res. Tanmateix, poc després ens començàrem a preocupar en veure les imatges per la televisió", comentà Margalida. "La veritat és que, quan arribàrem a Tòquio, ens adonàrem que la situació era greu.
La ciutat estava aturada, el transport públic no funcionava i els supermercats no tenien gènere. La gent ens deia que partíssim aviat perquè el perill era gran i imminent", va concloure la jove recent arribada.
Les turistes confirmaren que la situació a la capital nipona és de gran tensió i que són molts els japonesos que han decidit abandonar el país.
Crítiques al Govern ZP
Mentrestant, Lluc Fluxà, un dels mallorquins que és al Japó a l'espera de ser evacuat davant la situació d'emergència, afirmà ahir que està "molt espantat". "Al principi no era conscient del que passava, però si escoltes la ràdio japonesa t'adones del que passa", apuntà el cuiner de Sóller, qui afegí que al país "hi ha molts de nervis". Fluxà no escatimà crítiques cap a l'Ambaixada espanyola.
"Sembla mentida, els he enviat correus i els he telefonat i han passat de nosaltres". En canvi, es congratulà de l'actuació de la francesa. "Ara som a l'aeroport de Kansai (Osaka) esperant que els francesos enviïn un avió per evacuar la seva gent i, per ventura, puc volar-hi".
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No les priveu del seu minut de glòria...
Francament, aquest gest està fora de context, molta publicitat se les ha fet quan estem parlant d'un gran desastre com el que ocorre a Japó. No venen d'una competició precisament, no sé per què fan aquest gest de la victòria. I l'Ajuntament d'Inca, com no podia ser d'altra forma, fotent els nassos per tot. A mí em faría vergonya arribar a l'aeroport i trobar-me a part de la meva família al representant de torn. Es un moment privat, no hi han de ser-hi les autoritats públiques.
nomes faltava la bandereta d'espanya! quin ridícul. Voltros culpau als periodistes, però quí va dur les rams?
d'on venen? de guanyar uns mundials o de presenciar/viure el major desastre humà/ecològic dels darrers temps? Imagin que aquesta foto va ser proposada per qualque fotògraf o periodista, per això no les culpabilitzo, però està totalment fora de lloc.
No crec que faci falta dimonitzar aquesta gent per expressar l'alaegria d'haver arribat a casa, tot i que la imatge és MOOOOOOLT desafortunada. Potser a qui cal dimonitzar és al "periodista" que els va demanar que es col.locassin aixi, no creis?????
Com inquer tenc vergonya d'aquestes nines i del batle, que cerca qualsevol excusa per sortir a la foto. Fins on hem arribat?
quina vergonya,
¿ i aquestes riaies ? ¿ que no saben el que han deixat enrera ? miles de morts, despareguts i un futur molt , molt fosc per els japonesos i aquestes pomes fent sa riaieta i el signe de la victòria, sent vergonya aliena.
Quatre ninetes benestants que acaparen la primera pàgina del DB quan al Japó hi ha illencs anònims que no van d'herois i no hi voldrien sortir. Això és pur provincianisme. El signe de la victòria que fa una de les ninyates és habitual al Japó, però fora de context aquí.
Quina foto més desafortunada. A què ve el signe de la victòria?