Temor a una fuga radioactiva descontrolada

El Govern va dir que l'explosió, similar a l'ocorreguda dissabte en el reactor 1, no va ser nuclear, sinó química, causada per una acumulació d'hidrogen.

També assegurà que no va danyar el reactor ni va provocar una fuga massiva de radiació, ja que els nivells de radioactivitat entorn de la central no semblaven haver-se disparat després de l'accident. Però els arguments de les autoritats japoneses han començat a ser qüestionats. En aquest sentit, el president de l'Autoritat de la Seguretat Nuclear de França, André-Claude Lacoste, va dir ahir que l'accident de la central nuclear de Fukushima Daiichi podria ser de nivell 5 o 6 sobre una escala de 7, és a dir, per sobre del nivell 4 que ha admès el Japó. Per part seva, l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica va qualificar de "molt poc probable" una catàstrofe comparable a la de Txernòbil a la central japonesa de Fukushima Daiichi.

Yukiya Amano, director general de l'agència nuclear de l'ONU, va afirmar que les causes del desastre nuclear al Japó són d'una naturalesa completament diferent del de Txernòbil, tant per l'origen de l'accident com per l'estructura dels reactors. "Hi ha moltes diferències respecte de Txernòbil: no és un accident causat pel disseny, sinó per un desastre natural més enllà de la imaginació", va declarar. Així mateix, afegí que "tampoc no hi ha reacció en cadena perquè els reactors es van tancar a temps. I Txernòbil no tenia un blindatge primari de contenció com és el cas d'aquests reactors".

Davant aquest panorama, el Govern nipó ja ha demanat formalment als Estats Units que l'ajudi en el procés de refrigeració dels reactors de Fukushima Daiichi. I, mentre l'alarma nuclear recorre el món i reobre debats vells i nous sobre l'ús de l'energia atòmica, els darrers recomptes de la Policia anuncien 1.900 morts i superen els 3.000 desapareguts a causa del sisme de 9 graus en l'escala Richter i el devastador tsumani associat. Però, més enllà dels recomptes oficials de víctimes, segons l'agència local Kyodo, a la costa de la província de Miyagi, la més afectada, s'han trobat uns 2.000 cadàvers, mentre que 200 o 300 cossos van ser localitzats a la seva capital, Senday. A la localitat de Minamisanriku, també a Miyagi, les autoritats encara no han pogut localitzar des de divendres unes 9.500 persones, la meitat de la població, encara que es creu que algunes van poder refugiar-se en pobles veïns. Tampoc no es coneix el parador de 8.000 residents del poble costaner d'Otsuchi, a la província d'Iwate. Quant al nombre d'evacuats, la xifra al voltant de la zona de Fukushima Daiichi se situa entorn dels 200.000.

La UE, a favor de revisar la resistència de les nuclears

Els països de la UE van donar suport ahir a analitzar la resistència de les centrals nuclears europees, després que el terratrèmol del Japó hagi disparat les alertes davant el risc de catàstrofe nuclear, ja que afectà els sistemes de refrigeració de la planta nipona de Fukushima. "La reacció dels ministres de Medi Ambient ha estat molt favorable a aquesta proposta", formulada ahir per Àustria, assenyalà la secretària d'Estat espanyola de Canvi Climàtic, Teresa Ribera, després d'una reunió del Consell de Ministres de Medi Ambient.

Segons Ribera, tots els estats membres de la UE, inclosos els partidaris de l'energia nuclear, han estat d'acord que "és important exhaurir qualsevol possibilitat de millora en les garanties de seguretat de la població".
El sisme del Japó s'ha produït, a més, en un moment en què diversos països, entre els quals Espanya i Alemanya, havien decidit allargar la vida de les seves centrals nuclears amb l'objectiu de reforçar la seva seguretat de subministrament i l'argument que aquest tipus d'energia és baixa en emissió de diòxid de carboni (CO2) i necessària en el context actual de crisi econòmica.

Marxa enrere

A Alemanya, després de les manifestacions ciutadanes del cap de setmana, va fer ahir marxa enrere i anuncià una moratòria de tres mesos a la posada en pràctica de la decisió que va adoptar a la tardor de perllongar a 14 anys la vida de les centrals nuclears, la qual cosa a la pràctica implica la desconnexió immediata dels dos reactors més antics del país. Dels 27 membres de la UE, 14 tenen centrals nuclears, amb un total de 143 reactors, segons dades facilitades ahir per la Comissió Europea. França, amb 58, és la regió més activa, seguit d'Alemanya (17) i el Regne Unit (19). Espanya, per part seva, en disposa de vuit i és l'únic estat de la UE en el qual operen reactors nuclears d'aigua en ebullició, com els de de la planta nuclear de Fukushima.