AgènciesTokio14/03/11 0:00
TW
0

Els efectes del devastador sisme de divendres al Japó va fer augmentar ahir fins a tres el nombre de plantes nuclears en situació d'alarma decretada pel Govern. Es tracta de les centrals de Fukushima 1, Tokai i Onagawa, tot i que és a les dues primeres on la situació d'alerta és més gran. A la planta de Fukushima 1, la primera a ser decretada en emergència, les autoritats donaven ahir per fet que s'havia produït una fusió nuclear en dos dels seus reactors per manca de refrigeració. De fet, en un d'ells -al reactor 1-, dissabte es registrà una explosió perquè no s'aconseguí refrigerar-ne el nucli, tot i que no en quedà afectada l'estructura de contenció del reactor. Precisament, una nova explosió, aquest cop al reactor 3, era una de les coses que, al marge de la fusió nuclear pressuposada, s'intentava ahir evitar de totes totes, ja que a la cambra de contenció hi hagué una acumulació d'hidrogen.

Però la jornada deixà més sorpreses. Cap al migdia (hora espanyola), i a causa de l'elevat nivell de radioactivitat, el Govern nipó declarava l'estat d'emergència nuclear per a la planta d'Onagawa, a 150 quilòmetres al nord de Fukushima i a 450 de Tòquio. Segons l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), la declaració d'alerta es va deure a la lectura dels elevats nivells de radioactivitat als voltants de la planta. Amb tot, les autoritats nipones van dir a l'organisme de l'ONU que els tres reactors a la planta d'Onagawa estaven sota control. L'empresa que dirigeix la central, la Tohoku Electric Power Company, va assegurar que la radioactivitat detectada provenia de les fugues de la central de Fukushima 1. A les dues centrals en situació d'alarma, se n'hi va afegir una de tercera: Tokai. La companyia Japan Atomic Power admetia que dos dels motors dièsel que mouen el circuit de refredament del sistema de refrigeració no marxaven.

Invisible i inodora

Segons els experts, una de les principals dificultats a l'hora de fer front a la radiació és que aquesta és invisible i inodora, però ruïnosa per a la salut a llarg termini. Eduard Rodríguez-Farré, radiobiòleg del Consell Superior d'Investigacions Científiques i un dels més grans experts internacionals en radiacions nuclears, assegurava ahir en el marc d'una entrevista que col·legues científics ja han mesurat contaminants com el iode i el cesi a Fukushima.
"El iode afecta immediatament i deixa mutacions als gens, a partir de les quals es pot desenvolupar després el càncer de tiroide", afirmava Rodríguez-Farré. Per part seva, el cesi queda dipositat als músculs, mentre que altres contaminants també fruit de radiacions nuclears com l'estronci s'acumula als ossos un mínim de 30 anys, com si fos calci, i durant anys continua irradiant l'organisme".

A més, la radiació altera la reproducció i afecta més les dones que els homes. Els espermatozous es regeneren cada 90 dies, però els òvuls són als ovaris tota la vida i, si un òvul alterat per la radiació és fecundat posteriorment, hi haurà malformacions al fetus, encara que sigui anys després. D'altra banda, les conseqüències per al medi ambient no són menors: "A llarg termini, la contaminació nuclear es diposita a la terra i a la mar, i s'incorpora a la cadena tròfica dels peixos, la base de la dieta al Japó, de la resta d'animals, les plantes, la fruita, la verdura...". Quant a les mesures per prevenir-se de la contaminació radioactiva, Rodríguez-Farré indicà que el contacte amb la pell es pot eliminar rentant-se i raspallant-se el cos. Més complicat és lluitar contra la principal via de contacte: "la inhalació", davant la qual només són efectives pastilles de iode, com les que les autoritats nipones estan repartint.