El poble tomba Hosni Mubarak. Dotze hores després de dir que no dimitiria, el president egipci renuncià ahir al seu càrrec, que l'ha ocupat durant 30 anys. Així, passà el comandament del país a l'Exèrcit i cedí a la incessant pressió popular que al cap de 18 dies de protestes ha aconseguit forçar-ne la partida.
Omar Suleiman, vicepresident del país, fou l'encarregat de donar la notícia als egipcis. En un concís missatge llegit a la televisió estatal, Suleiman explicà que "en aquestes circumstàncies tan difícils que travessa Egipte, el president Hosni Mubarak ha decidit dimitir del càrrec de president de la República". Alhora, "ha encarregat al Consell Suprem de les Forces Armades que administri els assumptes del país", precisà Suleiman, qui acabà la intervenció amb un "que Déu beneeixi a tothom". Mubarak, de 82 anys, finalment sortí del Caire i es desplaçà amb la família al centre de vacances de Sharm al-Sheikh.
El Consell Suprem de las Forces Armades anuncià que pròximament donarà a conèixer les mesures que seran aplicades i afirmà que "no hi ha alternativa a la legitimitat del poble". En el primer comunicat, els militars varen expressar agraïment "a tots els màrtirs que han sacrificat la seva vida" a favor de la llibertat del país i varen voler deixar clar el seu "compromís amb la transició" democràtica. Segons avançà la cadena de televisió Al-Arabiya, el Consell militar, al capdavant del qual hi ha el ministre de Defensa, Muhammad Hussein Tantawi, dissoldrà el Govern i les dues cambres del Parlament egipci i governarà per mitjà del president del Tribunal Constitucional. Les futures eleccions es mantenen per al proper setembre.
Mubarak se'n va i l'eufòria s'estén per tot Egipte
El president egipci dimiteix i entrega el poder a l'Exèrcit, que es compromet amb la transició democràtica i assegura que “no hi ha alternativa a la legitimitat del poble”
El Caire, Egipte12/02/11 0:00
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per lo que he llegit dels comentaris se ignora lo que està passant a Egipte. La majoria vol una teocràcia musulmana. Van equivocats els que creuen que els joves egipcis, la població té una mitjana de 24 anys, volen lo que els joves occidentals desitgen. Els professionals dels mitjans de comunicació han fracassat, ja que han falsejat la informació que tenien.
Cuando El Generalísimo salía al balcón, ya muy mayor, en la plaza de Oriente había mucha mas gente agradeciéndole y vitoreándolo que se vé hoy en la tele en El Cairo. El que no podía ir lo veía y alababa desde su casa. Lo que se está viendo en El Cairo a lo mejor no tarda en verse por aquí pero va a ser mas serio. No creo que el ejército actual, muy demócrata él, se vaya a ensuciar defendiendo chorizadas y actitudes demenciales.
Encara és un poc prest per manifestar tanta alegria. Aquest temps és ara de transició, esperem que cap a una situació millor. Crec que el fet que Obama fos actualment el dirigent d'EUA ha propiciat el canvi. Que hagués passat si Bush o un com ell hagués estat al poder? Dic això perquè crec que cal diferenciar entre la gent d'un país. O no?
A veure si prenem exemple i fem el mateix amb el Juanca
Uy.Uy,Uy!!! Quina alegria més grossa pels països occidentals.El dictador que elles mateixes protegien s´en va.Ara totes posen cares de dir que això és lo que cercaven els 30 darrers anys que aquest homo va estar en el poder,codejat en pla "amiguete"amb els presidents i reis d´aquestes democràcies...Com a mínim curiós,no?
És un esglaó, però el control del pais segueix en mans del partit de Mubarak i Mubarak no és més que un personatge imposat pels militars pagats pels Estats Units. Així que allò que intentaran els militars és desactivar el moviment i guanyar temps per tal que tot pugui continuar igual. Més o menys el que va passar aquí amb el franquisme.
Ja era ben hora que els àrabs se'n temessin que el seu problema no és Israel sinó els seus propis governants corruptes i dèspotes.
Joan Mesqui: No sé tu, però a mi me fa por que la revolució la duguin endavant els "Germans Musulmans". Sé que el descontent era general, però així i tot no dubtis que si el que ve darrera és el radicalisme Islàmic el que està passant es un autèntic desastre.
Espero que me hayais puesto un negativo por escribir en castellano, no me consuela, pero si es por estar a favor de Mubarak es para decir "apaga y vamonos". Jomateix, donde ves el desastre?
Molt bé... ara esperem que se facin una democràcia parescuda a la de Turquia i que s'escampi a altres països (perquè com se radicalitzin i el model s'escampi a altres països...). Buf! No ho vull ni pensar. Sigui com sigui avui és un dia històric... una segona pàscua!