Manifestants egipcis, detractors de Mubarak, es concentraren un dia més a la plaça Tahrir.

Manifestants egipcis, detractors de Mubarak, es concentraren un dia més a la plaça Tahrir. | DYLAN MARTINEZ

AgènciesEl Caire05/02/11 0:00
TW
0

La cessió del poder per part del president egipci, Hosni Mubarak, podria ser a prop. En la jornada d'ahir, les converses per reconduir Egipte cap a una sortida pacífica dels aldarulls inclogueren la possibilitat que el vicepresident del país, Omar Suleiman, n'assumís tots els poders. El comitè de savis, format aquesta setmana a proposta dels joves que han liderat les protestes contra Mubarak, es reuní amb Suleiman i amb el primer ministre, Ahmed Shafiq, als quals proposà que el primer d'ells es fes càrrec de tots els poders fins a les eleccions presidencials del setembre.

Així, el president egipci cediria les seves funcions a Suleiman perquè aquest pogués treballar un acord amb l'oposició. Encara que no hi ha dades concretes sobre els components d'aquest comitè, se sap que entre els integrants hi hauria el Nobel de química Ahmed Zewail i també el secretari general de la Lliga Àrab i exministre d'Exteriors egipci Amr Musa. El comitè de savis no intenta, però, negociar un acord polític, sinó instaurar un procés de diàleg en virtut del qual el Govern i els líders de l'oposició puguin arribar a una entesa, segons manifestà un dels integrants.

D'altra banda, el major grup opositor egipci, els Germans Musulmans, i l'organització encapçalada pel Nobel de la pau Mohamed el-Baradei han creat un comitè per analitzar amb l'Exèrcit el final del règim de Hosni Mubarak.
El dirigent de Germans Musulmans, Saad Katatni, declarà ahir que "el comitè podria mantenir avui mateix, dissabte, una reunió amb responsables militars per analitzar un possible canvi del règim a Egipte". Katatni assenyala que aquest comitè, integrat pel grup islàmic il·legalitzat i l'anomenada Assemblea Nacional pel Canvi, de caràcter laic i que aglutina diferents moviments opositors, vol estudiar amb l'Exèrcit la sortida de Mubarak del país, la formació d'un Govern transitori i la convocatòria de comicis lliures. Per part seva, El-Baradei declarà que podria postular a la presidència si la gent li ho demana.

Pressió internacional

La forta pressió de la comunitat internacional, amb els EUA i la UE encapçalant les exigències d'un immediat inici de la transició política, continuà ahir. Uns i altres instaren Mubarak a complir "les aspiracions del poble egipci a través de reformes polítiques, i no a través de la repressió". Així mateix, defensaren la necessitat que comenci de manera immediata la transició democràtica al país. Mentrestant, a Egipte les protestes prosseguiren durant la jornada, vigilades de ben a prop per l'Exèrcit, que centrà la seva força a mantenir separats partidaris i detractors del règim. Desenes de milers d'egipcis participaren en l'oració del migdia a la plaça Tahrir, amb pregàries compartides per musulmans i cristians, en un moment de gran emoció que no es recorda en la història recent d'Egipte.

Els Germans Musulmans, una formació clau en l'Egipte post Mubarak

Els Germans Musulmans són el principal partit de l'oposició a Egipte. Es calcula que entre mig milió i un milió dels 80 milions d'habitants del país són membres o simpatitzants de l'octogenari grup, fundat el 1928. En els seus inicis, va jugar un paper important en la lluita contra el domini colonial britànic a la vall del Nil, però fou posteriorment reprimida brutalment tant pel darrer rei d'Egipte, Faruk, com pel seu successor, el rais o president laïcista, panarabista i socialitzant Nasser. Des que el president actual, Hosni Mubarak, és al poder, Germans Musulmans mai no ha estat legal sota el seu règim, tot i que Mubarak n'ha tolerat algunes activitats i li ha permès concórrer a les eleccions, en algunes ocasions, en forma de candidatures independents. Mubarak té a la presó milers d'islamistes, tant militants pacífics de Germans Musulmans com activistes d'organitzacions violentes.
Quant a l'objectiu de base de la formació, aquest és el retorn de la vall del Nil i dels altres països musulmans a una aplicació estricta i literal de la llei islàmica i pretén aconseguir-ho mitjançant la predicació, l'acció política i l'exemple de la seva acció social.

En aquest sentit, Germans Musulmans, que obté els seus ingressos de membres adinerats, ofereix escoles, ambulatoris i pensions als egipcis més pobres. Aquest model d'intensa acció social ha estat seguit per altres grups islamistes, com ara el libanès Hezbol·là i el palestí Hamàs. Germans Musulmans ha tingut durant els últims anys un gran protagonisme internacional predicant la necessitat que els seus països tornin a practicar un islam pur i rigorós, enderroquin els autòcrates que els governen i s'independitzin dels EUA.

L'ascens

En els temps contemporanis, l'ascens de Germans Musulmans a Egipte i d'altres formacions islamistes a la resta del món àrab començà després de la derrota de l'Egipte de Nasser en la guerra de 1967, a les mans d'israelians i dels seus protectors nord-americans. Molt jovent va veure en aquest fet el fracàs del projecte laïcista i nacionalista i optà pel retorn a un islam rigorista. En l'actualitat, podria dir-se que Germans Musulmans ha aconseguit 'reislamitzar' Egipte. Amb relació als temps de Nasser, ara hi ha a la vall del Nil més dones que es cobreixen els cabells, hi ha una major assistència a les pregàries del divendres i la venda d'exemplars de l'Alcorà i els estands amb discursos religiosos són ja tota una indústria.