C.A./AgènciesEl Caire, Egipte01/02/11 0:00
TW
4

L'Exèrcit egipci va prometre ahir que no recorrerà a l'ús de la força contra els milers de ciutadans que continuen manifestant-se contra el president Hosni Mubarak per demanar-ne la dimissió, alhora que va reconèixer com a "legítimes" les seves demandes.

En un comunicat, l'estament militar afirma, així mateix, que "la llibertat d'expressió" està garantida per als ciutadans que emprin mitjans pacífics per manifestar-se.
"La presència de l'Exèrcit als carrers és pel vostre bé i per garantir la vostra seguretat i benestar. Les forces armades no recorreran a l'ús de la força contra el nostre gran poble", diu el text.

El comunicat donat a conèixer ahir arribà enmig d'imparables protestes, que la multitud tornà a repetir ahir a la plaça Tahrir desafiant el toc de queda imposat.
A la plaça, s'hi sumaren desenes de milers de persones, envoltades d'una forta presència militar, amb tancs apostats a prop i oficials que comproven els documents d'identitat. Igualment, en ciutats com Alexandria, Mansura i Mahalla el Kubra, els manifestants també es comptaven per milers.

Per part seva, el moviment 6 d'abril, el grup d'oposició que inicià les protestes populars, ha convocat per a avui manifestacions massives en les quals aspira a reunir un milió de persones. L'esmentat grup té el suport dels Germans Musulmans i de la plataforma política liderada per Mohamed el Baradei.
D'altra banda, també s'ha convocada una vaga general per avui mateix.

Remodelació del Govern

Mentre les protestes es produïen al carrer, el president egipci, en un intent per frenar-les, recomponia el seu Govern prenent jurament als nous membres, entre els quals figurava un nou titular d'Interior. Hosni Mubarak, que ha rebut una ferma i majoritària oposició per part de la comunitat internacional, trobà ahir un aliat en Israel. El país hebreu s'inclina pel manteniment en el poder del president egipci, a qui el cap d'Estat israelià, Simon Peres, donà ahir suport, perquè entén que "una oligarquia fanàtica religiosa no és millor que la falta de democràcia".
Els analistes israelians assenyalen que la caiguda de Mubarak podria posar en perill els acords de Camp David que Egipte firmà amb Israel el 1978 i la posterior subscripció del tractat de pau bilateral el 1979, sobretot si tingués com a conseqüència l'ascens al poder dels islamistes Germans Musulmans, que gaudeixen d'un ampli suport social. En aquest context, Israel veu Mubarak com el garant de la pau a la seva frontera sud, a més d'un suport clau per mantenir el bloqueig a la franja de Gaza i aïllar el moviment islamista palestí Hamàs.

La Unió Europea, dividida

Els Vint-i-set es troben dividits a l'hora de demanar que el president egipci surti del Govern i de defensar la necessitat que es duguin a terme nous comicis per obrir una transició democràtica. En aquest sentit, hi ha països que defensen que Mubarak no pot continuar al poder a Egipte, davant altres que defensen la necessitat de donar-li "un espai" i "un poc de temps" per veure si impulsa reformes democràtiques sobre el terreny, segons explicaren fonts diplomàtiques. Per part seva, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que tornà a demanar prudència davant els esdeveniments, apostà per la llibertat i advertí del risc d'inferir des de l'exterior en el procés de democratització.

La crisi egípcia fa que el petroli superi els 100 dòlars

El preu del barril de petroli Brent de qualitat mar del Nord, de referència a Europa, ha superat els 100 dòlars per primera vegada des de l'1 d'octubre del 2008, davant la tensió política que hi ha a Egipte, on les manifestacions i les protestes han posat en escac el president Mubarak. Durant els darrers dies, el mercat del petroli tant de Londres com de Nova York segueix amb nerviosisme i incertesa la crisi de govern a Egipte, que succeí la que va ocórrer a Tunísia i que es va estendre també al Iemen.

Els inversors temen que una situació de disturbis al Pròxim Orient pugui tenir un impacte negatiu en el subministrament mundial de cru, cosa que podria causar-ne una escassetat davant el nivell de demanda.
D'altra banda, durant les últimes setmanes, el petroli Brent ha mantingut una tendència marcada a l'alça a l'HISSI a causa de diversos factors. Entre aquests, destaca la percepció dels inversors que hi haurà una mancança de subministrament a llarg termini a causa de la creixent demanda d'economies emergents com la de la Xina i la de l'Índia.

A més de la crisi al Pròxim Orient, el preu del cru es veu empès per "la perspectiva d'una millora de l'economia a partir de les mesures d'estímul financer aplicades per alguns governs", la qual cosa fa preveure un augment de la demanda. També hi influeix l'onada de fred que fueteja l'hemisferi nord aquest hivern, circumstància que eleva la demanda d'energia.