Si amb una paraula es pogués resumir la crònica internacional dels darrers mesos, aquesta és Wikileaks. La web, dirigida per Julian Assange, ha posat damunt la taula els límits de la democràcia i de la llibertat d'expressió amb la filtració de 250.000 documents secrets del Departament d'Estat dels EUA.
Els cables, que representen comunicacions consulars de les ambaixades de mig món, han causat un terrabastall polític, no tan sols pel contingut, sinó també pel fet de donar a conèixer una ingent quantitat de papers comprometedors que demostren que els EUA utilitzen les seus diplomàtiques com a seus d'intel·ligència. Dels documents difosos per la web el 28 de novembre passat i publicats de manera conjunta per The Gurdian, El País, Le Monde, Der Spiegel i New York Times, n'hi havia 133.887 sense classificar, 101.748 de catalogats de "confidencials" i 15.652 de marcats com a "secrets". La filtració, la més gran de la història, revelava entre d'altres, que els països àrabs pressionaven els EUA per atacar l'Iran; que s'espiaven els diplomàtics de l'ONU; que les inversions a Cuba eren escrutades al mil·límetre, o bé que l'OTAN organitzà un pla de defesa als països bàltics sense comptar amb Rússia. També hi figuren valoracions dels líders polítics més importants.
En el cas de l'Estat espanyol, Wikileaks ha filtrat un total de 3.620 comunicacions diplomàtiques, incloses les que parlaven de pressions de la Casa Blanca perquè s'arxivàs la investigació de José Couso, el càmera gallec mort a l'Iraq el 2003 per trets de soldats americans. Tot i que la web ja filtrà entre juliol i octubre 166.000 documents secrets de la guerra a l'Afganistan i a l'Iraq, no fou fins al novembre que els Estats Units decidiren "tallar" el problema.
Matar el missatger
Washington qualificà la filtració d'inadmissible i empengué una dura ofensiva contra Assange i el seu portal: Amazon en tancà la plana i MasterCard, Visa i PayPal hi tallaren els vincles. Per part seva, Assange va ser reclamat per la Justícia de Suècia per un suposat cas d'abusos sexuals, un cas que diversos juristes han qualificat de cortina de fum. El periodista i expert en computació, de 39 anys, va passar prop de 15 dies a la presó després d'entregar-se a Londres, mentre mig món en reclamava l'alliberament. A l'Estat espanyol, hi hagué mobilitzacions en ciutats com Barcelona, Madrid, València i Sevilla. A més, milers de hackers de tot el planeta iniciaren una autèntica guerra cibernètica contra Visa i Mastercard. Al final, el periodista quedà en llibertat sota fiança i en completa vigilància des de llavors.
De fet, Assange ha estat erigit en "nou llibertador del segle XXI" i ha entrat a la llista Forbes dels mes. Ha estat nominat, fins i tot, a personatge de l'any per Time. No debades, la seva feina ha posat entre les cordes l'imperi, replantejant els límits de la informació en la societat actual. Mentre que els EUA estudien si han de presentar contra ell càrrecs per espionatge, per haver revelat "documents semsibles" a la seguretat, Assange en defensa la filtració com a mostra que la democràcia del nou mil·lenni pot ser més transparent. És aquesta necessitat de transparència el que fa Wikileaks tan propera a la ciutadania.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A mi el que em va esfondrar va ser veure el reportatge gravat des del mateix hekicòpter nord-americà des d'on mataven i remataven gent innocent (crec que era un informatiu de tve). Em podeu creure, vaig començar a dir improperis no només contra en Bush i els republicans sinó que n'hi vaig incloure altres com el del bigotet i els seus populars postulants!