TW
1

Sakineh Ashtiani reaparegué i sembla disposada a defensar el règim iranià per salvar la vida. La dona, sentenciada a morir lapidada, anuncià en una segona compareixença pública que denunciarà els dos periodistes alemanys que van entrevistar el seu fill i que ara estan empresonats pel règim de Teheran. Els dos periodistes, identificats únicament com un reporter i un fotoperiodista pel diari Bild, van ser arrestats l'octubre passat i han estat acusats d'espionatge i de treballar il·legalment com a periodistes amb visat de turista. Ashtiani, qui assegurà que a la presó "no ha estat torturada", indicà que els dos alemanys l'han "feta empegueir", sense especificar per quins motius. "Tenc una queixa sobre els dos alemanys que m'han fet avergonyir. "Per què han vingut?", es demanà.

El fill d'Ashtiani, Sajjad Ghaderzadeh, que podria ser condemnat per haver parlat amb els dos professionals germànics sobre la sentència imposada a la seva mare, assegurà per part seva que Ashtiani va infringir la llei islàmica, però demanà compassió i clemència per a ella. "Segons la meva opinió, la meva mare és culpable, però hem perdut el nostre pare i no volem perdre també la mare. Per tant, demanam que es commuti la pena", manifestà en la roda de premsa oficialment autoritzada.

La sentència que condemnava Ashtiani a morir lapidada fou suspesa després que la comunitat internacional expressàs indignació en conèixer el cas, però encara podria ser executada a la forca per haver estat còmplice en l'assassinat del seu marit. Ghaderzadeh explicà que "la sentència de lapidació és a l'arxiu, però podria ser que finalment no s'aplicàs", o "almenys això és el que esperam". En aquest sentit, el cap del Poder Judicial a la província iraniana d'Azerbaidjan Oest, Malek Akhdar Sarifi, no descartà ahir que finalment la condemna sigui commutada per una pena de presó.

Manifest de suport
Alemanya, però, no està disposada a abandonar els dos periodistes. Centenars de polítics i líders empresarials del país germànic van publicar ahir un manifest en què insten l'Iran a alliberar-los. El ministre de Relacions Exteriors, Guido Westerwelle, és entre els membres del gabinet d'Angela Merkel que es van unir a líders d'oposició i celebritats en la crida, publicada a 15 pàgines en el setmanari Bild am Sonntag. En el manifest també hi són presents, entre d'altres, el president del Deutsche Bank, Josef Ackermann, i el director executiu de Deutsche Telekom, Rene Obermann.