Corea del Sud va repel·lirí els trets, que varen començar a les 14.34 hora local (05.34 GMT), i l'intercanvi de foc entre els dos exèrcits es va perllongar unes dues hores, durant les quals un centenar de projectils d'artilleria nord-coreans van caure a l'illa sud-coreana de Yeonpyeong, ubicada a la tensa frontera de la mar Groga i habitada per 1.700 civils. El balanç fou el de dos soldats de marina sud-coreans morts, cinc militars ferits greus, onze més de caràcter lleu i quatre civils amb lesions.
Els dos soldats, de 24 i 20 anys, eren en unes instal·lacions militars que van ser les més afectades pels trets, encara que tota l'illa es va sumir en el caos i desenes de cases es varen cremades, la qual cosa va obligar a portar els residents a refugis.
L'Exèrcit sud-coreà assegurà que els seus canons van respondre a l'atac amb 80 trets sobre les posicions nord-coreanes i els van causar "danys significatius".
Immediatament després de l'intercanvi de foc, les tropes sud-coreanes van ser posades en el màxim nivell d'alerta en temps de pau i es va ordenar el desplegament de caceres de combat a la zona, a més de l'evacuació per vaixell dels residents de l'illa.
Després d'advocar per la contenció, el president de Corea del Sud, Lee Myung-bak, indicà que l'atac pot considerar-se "una invasió del territori sud-coreà", amb la gravetat que suposa atacar civils, i assegurà que no dubtaran a atacar Corea del Nord si es registra una altra invasió del territori. El general Lee Hong-ki qualificà de "premeditat" l'atac nord-coreà.
Per part seva, el règim comunista de Pyongyang acusà l'Exèrcit sud-coreà d'iniciar l'intercanvi de trets. En un comunicat divulgat per l'agència oficial KCNA, Corea del Nord va apuntar que Seül va provocar els trets amb les maniobres militars anuals que realitza a prop d'aquesta zona, en les quals participen uns 70.000 efectius, i amenaçà amb una resposta militar "sense pietat" si s'ataca el seu territori.
Els incidents més greus
Sigui com sigui, aquest atac és un dels més greus des del final de la guerra de Corea, el 1953, ja que mai abans Corea del Nord no havia realitzat un bombardeig a aquesta escala d'una àrea amb població civil. L'incident es produeix just quan havien augmentat les crítiques a Pyongyang per un presumpte programa d'enriquiment d'urani que ampliaria les seves possibilitats d'obtenir arsenal atòmic.
A més, el règim comunista de Kim Jong-il es troba immers en ple procés per consolidar en la successió Kim Jong-un, el fill menor del líder nord-coreà, que recentment va ser ascendit a la cúpula de poder i és considerat el futur hereu.
La zona on varen tenir lloc els trets va ser en el passat escenari d'enfrontaments navals amb víctimes militars entre ambdós països el 1999, 2002 i 2009, i és font de gran tensió, perquè Corea del Nord no reconeix la línia marítima que divideix els dos països a la mar Groga. L'illa és molt a prop del lloc on es va enfonsar el març el vaixell Cheonan, una corbeta sud-coreana en la qual van morir 46 tripulants, segons Seül, a causa d'un torpede llançat des d'un submarí nord-coreà.
L'inesperat atac d'ahir portà Seül a tornar a reduir els contactes amb Corea del Nord i a suspendre les converses entre els representants de la Creu Roja dels dos països previstes per a aquesta mateixa setmana, com també els intercanvis de persones al complex industrial de Kaesong (Corea del Nord). El Govern sud-coreà considera aquest atac una violació de l'armistici que va posar fi a la guerra de Corea el 1953 i ha donat instruccions a totes les seves missions a l'exterior que transmetin aquesta actitud i demanin suports.
Condemna internacional
En l'àmbit internacional, l'atac fou condemnat per la majoria de potències, que mostraren preocupació. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, condemnà l'atac de Corea del Nord, alhora que va transmetre la preocupació del Consell de Seguretat davant una possible escalada militar. Tot i així, el Consell de Seguretat no tractà el conflicte en una reunió mantinguda ahir i s'espera que ho faci avui en una convocatòria extraordinària. Per part seva, la Xina i els EUA van coincidir a qualificar de "molt indesitjable" l'atac i reclamaren "contenció" a ambdues parts. L'OTAN també condemnà "amb fermesa" el bombardeig. El Govern espanyol a través d'una nota del Ministeri d'exteriors, va qualificar l'atac de "summament greu".
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això respon a alguna estratègia nord-coreana dirigida a provocar una situació de risc en aquella zona. Em pens que el líder nord-coreà actual està preparant la seva retirada i vol provocar negociacions que l'afavoreixin, perquè em fa l'efecte que no té gaire confiança en la capacitat de lideratge del seu successor i fill. Res millor per a un dictador que provocar un conflicte exterior per desviar el malestar del poble.