Segons revelà el mes passat el diari Reforma, els homicidis relacionats amb el crim organitzat ja sumen 10.035 casos d'ençà que ha començat el 2010 i inclouen 52 militars i 637 policies. És una xifra esfereïdora que supera les morts per la violència del narcotràfic d'ençà que hi ha el mandat del president, Felipe Calderón. El líder del conservador Partit Acció Nacional (PAN), que assumí el poder l'1 de desembre de 2006, ha convertit la lluita contra els càrtels en una de les prioritats polítiques i ha col·locat l'Exèrcit al capdavant d'aquesta pugna.
Dels 32 estats de Mèxic, el més afectat per la violència és, amb diferència, el del nord de Chihuahua, amb 2.797 assassinats (27,8%), seguit de Sinaloa, amb 1.795 (17,8%); Guerrero, amb 786 (7,8%); Durango amb 700 (6,9%); Tamaulipas, amb 653 (6,5%), i Nuevo León, amb 524 (5,2%). En l'extrem contrari, hi ha Tlaxcala, amb un mort, seguit de Campeche, amb dos, i per Baixa Califòrnia Sud, amb sis assassinats.
Del total de morts, que inclou almenys 276 menors d'edat, un 92,6% correspon a homes i un 6,4% de dones. Reforma recorda que, el 2009, segons el recompte del diari, hi hagué 6.587 homicidis, per sobre dels 5.207 de 2008, els 2.275 de 2007 i el 93 morts el desembre de 2006, el primer mes en el poder de Calderón.
Nova estratègia
Diversos experts en justícia i seguretat pública, ja han demanat a l'Executiu una nova estratègia per delimitar l'ona de violència que assetja el país. Sobretot en molts casos es reclama més col·laboració amb els EUA a la frontera. Respecte d'aquesta qüestió, la massacre de 72 immigrants de fa uns mesos, presumptament a mans del sanginari càrtel de Zetas, destaca la urgència que els EUA i Mèxic afinin l'estratègia contra els narcotraficants que continuen operant amb impunitat a les zones limítrofes.
Segons els experts, amb aquesta matança, de la qual només es va salvar un equatorià, els Zetas van voler deixar clar que cerquen establir-se com el grup més "salvatge i despietat" de sicaris i infondre por perquè ningú no interfereixi en el seu negoci lucratiu. La brutalitat de la matança és un altre exemple de la tragèdia dels qui, molt abans d'arribar a la perillosa ruta del desert rumb als EUA, acaben sent víctimes dels narcotraficants.
Ciudad Juárez
Sigui com sigui, Chihuahua continua al capdavant de la llista de víctimes mortals. L'estat fronterer és el més violent, amb prop de 3.000 assassinats.
La malaurada Ciudad Juárez s'ha convertit els darrers anys en l'epicentre de la violència contra la població civil. Milers de dones han aparegut brutalment violades i assassinades amb la impunitat més absoluta.
Amb tot, les lluites internes entre clans de narcotraficants són una altra font de fustigació de la població. A l'estat de Tamaulipas el clan dels Beltrán Leiva està immers en una guerra interna que deixa un raig de sang que no s'atura.
Calderón té una dura tasca per endavant. Acabar amb el crim organitzat i la violència dels narcos és una prioritat no només penal, sinó humanitària.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.