De les profunditats de la terra a la llum de l'esperança

Entre crits d'alegria i aplaudiments, un rere l'altre, els miners foren rebuts com a herois. Els 33 operaris, protagonistes d'una història amb matisos d'epopeia global i exhibida en viu per mitjans de comunicació de tot el món, varen ser tornats al món en una estreta càpsula pintada amb els colors patris de Xile, després d'ascendir per un túnel de 622 metres.

El darrer a sortir fou José Henríquez, de 54 anys, que ho féu després de Carlos Bugueño, de 27 anys; Yonni Barrios, de 52 anys, i Samuel Àvalos de 31 anys, que no varen poder contenir l'emoció. Abans, Pablo Rojas Villacorta, de 45 anys, aparegué exhaust. Anteriorment, havien estat rescats els seus cosins Esteban Rojas, devuitè, i Víctor Segovia Rojas, quinzè. Esteban Rojas, de 44 anys, s'agenollà en ser rescatat. Abans d'ell, Víctor Segovia, l'escriptor del grup, comparegué acompanyat de les desenes de pàgines que va escriure amb la història de la gesta, les quals ja són disputades per diverses editorials. "Vam néixer tots de nou. El cor em sortia", comentà Yessenia Segovia, en veure l'ascens del germà. "Crec que lluitaran per l'oferta que féu dels escrits", afegí somrient. En un gest simbòlic, el president xilè, Sebastián Piñera, convidà el seu col·lega bolivià, Evo Morales, a rebre Carlos Mamani, de 23 anys, i l'únic estranger del grup. El líder indigenista apuntà que l gesta no sols ha salvat persones, sinó que ha ajudat a "estrènyer els vincles del seu país i Xile, històricament tensos per la demanda marítima de Bolívia". "Aquests esdeveniments duen més confiança entre Bolívia i Xile i sobretot entre presidents", assegurà. Morales oferí a Mamani tornar a Bolívia i proporcionar-li una feina, oferta que el miner sembla haver rebutjat.

L'operari Mario Gómez també relatà l seva experiència als presidents de Xile i de Bolívia. "L'únic que volia era arribar a dalt. De vida només n'hi ha una i allà t'adones que has de canviar. Jo vaig canviar, som un home diferent", manifestà Gómez en llitera.

Mentre el sol de migdia acampava al desert, els experts en rescat, cinc dels quals han baixat al fons del conducte, es "asseguraven" que no descansarien fins a treure el darrer treballador de la mina, que produïa una petita quantitat de coure abans del col·lapse.

Alegria i emoció

Durant tota la matinada, xiulets i aplaudiments ompliren l'aire i les campanes repicaren a diverses ciutats del país. Globus amb els colors de Xile pujaren al cel quan Florencio Avalos fou el primer a emergir del fons de la mina San José. Quan Avalos, de 30 anys, trepitjà la superfície després de l'ascens, el fill menor i la dona van córrer a abraçar-lo. Poc després, Piñera el va estrènyer als braços. L'escena d'alegria es repetí amb els altres miners rescatats, com l'extravertit Mario Sepúlveda, que celebrà el 40è aniversari sota terra; Juan Illanes, de 51 anys, que prometé que deixaria la mineria després de l'ensurt de l'accident, i Jimmy Sánchez, el més jove, amb 19 anys. Tots estaven molt contents en veure que l'infern acabava. Com destacà Sepúlveda, "Vaig estar amb Déu i amb el dimoni, van lluitar i va guanyar Déu. Em va agafar de la millor mà".

Les felicitacions pel rescat arribaren de totes bandes. Per part del Govern espanyol, la vicepresidenta De la Vega felicità les autoritats xilenes i els familiars per l'"èxit del rescat".