TW
0

Els primers 15 miners, dels 33 atrapats fa més de dos mesos sota 700 metres de roca al nord de Xile, comencen a recuperar aquest dimecres les seves vides després d'una audaç operació de rescat i una gesta de supervivència que deixarà els seus noms gravats en la història.

Per a alguns era el seu primer dia de treball, d'altres volien deixar per sempre el jaciment, mentre que la majoria seguia la seva jornada habitual com miners de professió quan va ocórrer l'insospitat: una caiguda a l'interior de la mina el 5 d'agost que va deixar a 33 homes atrapats.

A continuació una breu història de cada un dels 15 primers miners rescatats, d'acord amb les dades subministrades pel Govern de Xile:

FLORENCIO ÀVALOS SILVA: Va ser el primer rostre que va recórrer el món quan es van mostrar les imatges inicials dels miners atrapats i a més va ser el primer en pujar a una càpsula especialment dissenyada per treure'ls de la profunditat. Malgrat tenir 31 anys, casat, és el capatàs de la mina, càrrec que va deixar pel de camarògraf oficial dels enregistraments dels 33 operaris sota terra.

MARIO SEPÚLVEDA: Com un dels miners més extrovertits del grup, que davant la feblesa d'alguns dels seus companys els va donar el seu alè, a la seva sortida com el segon en emergir del fons, va saludar eufòric i va lliurar pedres de record a les autoritats, incloent el president Sebastián Piñera. Aquest miner, de 40 anys, va cridar l'atenció per la seva capacitat per enfrontar les càmeres i mostrar al món les condicions en les quals vivien al fons de la mina i com s'havien organitzat davant l'adversitat.

JUAN ILLANES PALMA: Tercer en ser rescatat. Amb instrucció militar, va participar com a membre de l'exèrcit en el conflicte de 1978 amb Argentina. Casat, 51 anys, és un dels líders dels miners atrapats. El passat 9 de setembre va celebrar el seu aniversari a 700 metres de profunditat i planeja deixar el treball a les mines.

CARLOS MAMANI SOLÍS: Quart en sortir. Casat, de 23 anys, és l'únic estranger de la mina. De nacionalitat boliviana, duia cinc dies al lloc quan va ocórrer l'ensorrament. Abans de dedicar-se a la mineria, era agricultor a Bolívia. El president Evo Morales preveu donar-li personalment una salutació.

JIMMY SÀNCHEZ: Solter, de 18 anys, és el més jove dels 33 miners i un dels més espantats. Volia deixar el treball i tornar al col·legi per acabar els seus estudis. Després de ser el cinquè en emergir de la profunditat de la muntanya, té plans de casar-se amb la seva núvia.

OSMAN ARAYA ARAYA: Sisè en sortir. De recol·lector de fruites a picador penedit. Aquest miner de 29 anys, casat, pare de quatre fills, s'havia queixat per les males condicions i falta de seguretat de la mina. Havia decidit renunciar a finals d'agost, quan va ocórrer l'ensorrament.

JOSÉ OJEDA: Vidu, de 45 anys, és l'autor de la frase celebre que va recórrer el món: "Estam bé al refugi els 33", cosa que va reviure les esperances i va desencadenar la joia de tot un país. Té 27 anys d'experiència a mines. Era un dels considerats més fràgils de salut a causa de la seva diabetis, però va sortir sense problemes de la càpsula en ser rescatat en setè torn. Immediatament després de sonreir a qui l'esperaven a la superfície, va aixecar una bandera de Xile, gest que va rebre el "Chi Chi Chi le le le, Visca Xile! amb el qual han estat vitorejats cada un dels que han arribat.

CLAUDIO YÀÑEZ: El vuitè de la llista de sortida que, igual com altres miners, treballava per pagar els seus deutes quan va ocórrer l'accident. Amb 34 anys, va pensar a faltar el dia ensorrament, però es va penedir pels doblers que perdia cada jornada. Va ser el primer en demanar cigarrets.

MARIO GÓMEZ HEREDIA: Considerat un dels preocupants per ser el de més edat amb 59 anys, el novè en sortir amb els braços en alt i ple de joia, va ser un dels primers a enviar una carta directa a la seva esposa el dia en què es va saber que el grup era viu. Gómez a més va ser qui va lliurar als equips de rescat les coordenades exactes on eren els miners atrapats, que va agilitar i va facilitar les tasques de perforació.

ÀLEX HORTA SALAZAR: El dècim dels rescatats és casat, de 31 anys i amb tres fills, és mecànic des de fa nou anys a la mina i estava ajuntant doblers per no viure amb la seva família a casa dels seus pares quan va ocórrer l'accident. És un dels més alegres i optimistes del grup.

JORGE GALLEGUILLOS: L'onzè en sortir és casat i de 56 anys. Va ser qui va cantar i va ballar la 'cueca' quan el 18 de setembre els miners van celebrar les festes del bicentenari de Xile a 700 metres de profunditat. Tanmateix, era un dels més afectats emocionalment per l'accident.

ÉDISON PENYA: Solter, de 34 anys, en els primers dies de tancament corria 10 quilòmetres diaris per calmar l'ansietat. És un dels miners en millor estat físic. Definit pels seus companys i autoritats com un dels més realistes i pragmàtics. En emergir en dotzè lloc, li va dir a la seva família que gràcies a ells eren vius.

CARLOS BARRIOS CONTRERAS: El dècim tercer rescatat només va arribar a gaudir tres mesos del bon sou que pagava la mina quan va ocórrer l'accident. Amb 27 anys, dels quals 10 ha lliurat a la mineria, va rebre una carta de la seva dona en qui li va comunicar que seria pare.

VÍCTOR ZAMORA: El número 14 de la llista és casat, té un fill i un altre per venir. El 10 d'octubre va complir 34 anys i és conegut com el "Cantinflas" pel seu notable humor. Els seus companys diuen que se'n riu fins i tot del mal de queixals que el va afectar fa diverses setmanes.

VÍCTOR SEGOVIA ROJAS: El dècim cinquè en sortir és catalogat com l'escriptor de la mina i ja ha redactat desenes de pàgines del que podria ser el seu primer llibre dels 33 miners sota terra. De 48 anys, va estar d'aniversari el dia del terratrèmol a Xile, el 27 de febrer. Segovia, que té cinc filles, somia amb publicar un llibre i moltes editorials es barallen pel seu testimoni.