“Ens duen blat ecològic per fer farina i ordi per donar als animals”

Sebastià Torrandell du la farinera de Can Siulet, a sa Pobla, una de les dues que queden obertes en tot Mallorca. És una peça interessant del patrimoni etnològic i de la cultura del cereal a Mallorca que no s'hauria de perdre.

Quan començà a funcionar aquesta farinera?
Mon pare la va muntar aquí el 1941, precisament l'any que jo vaig néixer, i de llavors ençà no ens hem mogut. Però ja feia molts d'anys que tenia una altra farinera amb el seu germà.

Hi havia moltes farineres a sa Pobla?
Just a sa Pobla hi havia Can Marquet, Cas Verro, en Moro, Ca n'Aguiló, l'oncle Miquel i dues fàbriques de farina, una de les quals era d'en Fontanet.

Quantes de moles teniu?
Tenim tres molins de cereals. Ara just en marxen dos i encara no els tenc sempre en marxa.

Feis molta feina?
Això ja s'acaba. Un jove no hi podria viure. Sols feim feina per a particulars: gent que du un poc d'ordi per donar als animals i un poc de blat, poc, per fer farina. Hi ha uns quants de pagesos que ens duen blat ecològic i espelta. També ens duen un poc de xeixa per moldre.

Quina diferència hi ha entre la xeixa i el blat normal?
Abans la xeixa s'emprava molt perquè no hi havia un altre blat de qualitat. Servia per fer bunyols, coques de Sant Jaume i rebosteria en general, s'utilitzava molt com a farina de força. Però avui hi ha blats moderns que l'han substituïda. Has de tenir en compte que la xeixa és molt mala de vendre. Així i tot és un blat molt bo, molt gustós i dóna un bon pa.

Quines altres castes de blat heu treballat?
Hi havia el blat mort, un blat que li deien d'en Celià (que em pens que l'havien duit d'e lArgentina) i era com el camut. El blat barba també era molt valorat. La gent volia el pa blanc. Ara també he fet feina amb l'espelta que s'ajeu, el gra no queda pelat i s'ha de pelar amb una peladora d'arròs. Així mateix hi havia el blat valencià i llavors, fa uns 25 anys, ja arribaren varietats híbrides com el blat florencio, que era molt bo, i el victorio, que era petitet però que havien de canviar cada any perquè tornava com a jull.

Se sembraven molts de cereals per sa Pobla?
Sí, se'n sembraven molts. Es feia molt de blat valencià i blat mort, i per la part de Pollença es feia un poc més de xeixa. També es feia el blat barba, però el pa fet amb aquest blat es crivella molt i la farina s'ha de mesclar amb altres.

Fèieu molta feina?
Entre jo i el meu cosí fèiem 1.000 tones de blat cada any i ara no en feim ni 50. En compràvem i en dúiem a en Fontanet. Ara sols amollam el molí un dia o dos a la setmana. Ha canviat, ja no hi ha animals. A sa Pobla no hi ha porcs. Ni Piema no fa gaire feina.

Com funciona el molí?
Funciona amb corrent elèctric. Primer es fa ben net el gra, dues vegades, abans d'anar cap a la mola. Llavors, una vegada mòlt, amb uns cernedors separam el segó de la farina. S'ha de fer molt net tot. Les pedres per moldre el blat són les antigues. Per a l'ordi no, són pedres molt fortes obtingudes capolant pedra foguera i mesclant-la amb pedra d'esmolar.

Quines classes de farina hi ha?
Hi ha la integral, que ho té tot sense perdre res; la de sopes, que ja no té el segó més gros, i la blanca, que ja no té gens de segó. Per fer ensaïmades, ha de ser una farina de força. A vegades se'n fa de mitja força per fer panets.

Com així no vàreu vendre la farinera?
Fèiem feina com a maquilers, no com a fàbrica. No veníem farina, molíem al pagès el seu producte. Teníem unes guies de circulació i el SEMPA ho controlava tot. El pagès havia de donar un tant per cent del seu blat a l'Estat. Llavors hem seguit amb aquesta feina i ara, després de setanta anys de treball d'aquesta farinera, ja ens toca retirar-nos.

En queden moltes, de farineres, a Mallorca?
Que estiguin obertes al públic tan sols n'hi ha dues: aquesta i una altra a Campos. Però en queden de tancades que no han estat desfetes del tot i es podrien recuperar. Hi ha la d'en Gomila de Montuïri, que també s'obrí devers el 1941 o 1942, i la d'en Batliu a Manacor, i és possible que n'hi hagi d'altres de ben conservades.