“No entenc la màgia al voltant del Nobel”

Enmig d'una gran expectació mediàtica, amb els cabells negres i curts, ferma, envoltada de càmeres, flaixos i periodistes, l'escriptora Herta Müller, premi Nobel de literatura 2009, presentà el maig passat la darrera novel·la, Tot el que tenc ho duc amb mi. El premi -es nota- no li ha fet pujar els fums ni l'ha canviada gens. "Allò que varia són les circumstàncies exteriors, però jo mateixa ho encaix amb normalitat. També tenc altres premis i no entenc del tot aquesta màgia al voltant del Nobel", manifesta. Fins i tot, entén que al seu país (Romania) s'hagi pogut sentir "decepció" . "N'hi ha que no em consideren una vertadera romanesa. Seria absurd pensar que una obra com la meva desperti només entusiasme. Uns se'n congratulen i d'altres no", declara.

Nascuda a Nitzkydorf (Romania) el 1953, dins de la minoria alemanya, des de 1987 viu a Berlín dedicada a l'escriptura. Tot el que tenc ho duc amb mi és el relat de la deportació a Ucraïna, el 1945, de 100.000 romanesos d'aquest col·lectiu. L'escriptora continua així la línia que va començar amb En terres baixes, La pell de l'aguaneu i el llibre La bèstia del cor. "La meva mare -explica Müller- fou una de les cent mil persones que patiren durant cinc anys les dures condicions d'un camp de treball a Ucraïna". Allà també hi va ser Oskar Pastior, que fou qui contà a l'escriptora l'horror que s'hi va viure.

Tot el que tenc ho duc amb mi té com a protagonista un jove de condició homosexual de 17 anys, inspirat precisament en el seu compatriota Oskar, mort el 2006. "He volgut reivindicar la seva figura perquè, encara que la meva mare també va sofrir la deportació, ella mai no em va explicar res. Va ser Oskar, un dels poetes més grans europeus, qui em va parlar dels camps i fins i tot vam anar a visitar-los. Col·laboràrem estretament durant tres anys i pensàrem a escriure conjuntament aquest llibre. Tanmateix, de sobte, ell va morir i em vaig adonar que havia perdut un amic molt estimat. Només al cap d'un any de la seva mortm, vaig decidir enfrontar-me amb aquest llibre jo tota sola. Ho he fet per ell i també per mi", apuntà. "Sovint ens envoltam de moltes més coses del que necessitam. Però aquí es parla de la deportació, que et desposseeix de tot, fins i tot de la vida", assenyala.
Això no obstant, en un món tan cruel, també hi ha lloc per a la traïció.

El germanista Stefan Sienerth acaba de revelar aquesta setmana que Oskar ha de ser perseguit pels serveis secrets romanesos perquè també en fou informant; és a dir, féu d'espia del règim. Müller, segons afirmà divendres el diari Frankfurter Allgemeine, s'enfrontà ja fa unes setmanes a aquest descobriment i va sentir "ira i horror", però també "pietat" per la destinació de Pastior. "Ha estat com una bufetada", assegura l'escriptora, que, tanmateix, després de la indignació inicial, ha passat a sentir sobretot "tristesa i pietat" en consideració a les circumstàncies històriques que van portar el seu amic a comprometre's amb els serveis secrets.