Obama apel·la a la unitat

El president dels EUA, Barack Obama, aprofità el novè aniversari dels atacs de l'11-S per reivindicar la unitat del país i assegurar que, malgrat la polarització dels darrers dies, la nació "no estarà mai en guerra amb l'Islam".
La commemoració dels atemptats ocorreguts el 2001, tradicionalment serena i reflexiva, va estar precedida enguany per la polèmica de la proposta del pastor radical Terry Jones, que volia cremar exemplars de l'Alcorà, i pel controvertit projecte de construcció d'una mesquita, que ha dividit el país.

Obama va rebutjar que l'aniversari dels atacs servís per promoure la intolerància religiosa i va afirmar que el seu país "no està ni estarà mai en guerra amb l'Islam". "No va ser una religió la que ens va atacar aquell dia, fa nou anys, va ser Al Qaeda", va dir Obama en un acte de commemoració al Pentàgon, on s'estavellà un dels avions segrestats, el 77 d'American Airlines, i que causà 184 morts.

"Nosaltres condemnam la intolerància i l'extremisme a tot el món, i defensam els drets fonamentals de tots els homes i les dones, fins i tot el dret de practicar lliurement la seva religió", va indicar el president en una jornada en què hi havia previstes protestes a Nova York en contra de la construcció de la mesquita a prop de l'indret on s'aixecaven les Torres Bessones. Obama reconegué que hi ha persones que volen aprofitar el dolor pels atacs de l'11 de setembre "per estendre l'odi i crear divisions", però "nosaltres no sacrificarem les llibertats que abraçam".

Temps difícils per als EUA
Hores abans, en el seu tradicional discurs radiofònic dels dissabtes, Obama va admetre que "el país passa per un moment difícil", que algunes persones aprofiten per "alimentar l'amargor, per dividir-nos partint de les nostres diferències, per fer que oblidem el que tenim en comú".Ja en la cerimònia del Pentàgon, Obama insistí que la commemoració de l'11-S ha de servir per a la "reflexió" i per recordar que cal treballar per "la unitat" del país.
"Com a nació, com a individus, hem de reflexionar sobre com retem un millor homenatge a les víctimes dels atacs a la nació", va afirmar. Tot seguit, es respongué: "El millor homenatge que podem fer, la nostra millor arma, el que més temen els nostres adversaris, és continuar sent el que som, renovar el nostre propòsit comú, continuar defensant el caràcter de la nostra nació", sentencià.

La zona 0, gran protagonista
En paral·lel a aquesta cerimònia, el vicepresident Joe Biden es va desplaçar a Nova York per participar en la cerimònia que se celebrà a la zona zero, on s'aixecaven les Torres Bessones. Per part seva, la primera dama, Michelle Obama, i la seva antecessora, Laura Bush, participaren en un altre acte commemoratiu a Shanksville, a Pennsilvània, on es va estavellar el quart avió segrestat, el United 93, en el qual viatjaven 40 persones. Les dues primeres dames van retre, emocionades, un sentit homenatge als passatgers que es van rebel·lar a l'avió i van impedir que els quatre segrestadors fessin arribar l'aparell a la destinació.

"Venien de diferents camins i tenien vides diferents, però quan va arribar el terrible moment de prendre aquesta decisió impossible, tots van mostrar una gran valentia. Van cridar a les seves cases, van explicar el que pensaven fer i els van dir que tot aniria bé", va explicar Michelle Obama. "Quan va arribar el moment -relatà la primera dama nord-americana- es van alçar a l'uníson, van actuar a l'uníson i van canviar el curs de la història. No coneixien els qui salvarien i, tot i així, decidiren donar la seva vida per ells".

A l'esplanada on es va estavellar el vol United 93 començaran aviat els treballs per edificar-hi un monument commemoratiu, que s'espera que estigui acabat per al proper 11 de setembre, quan se celebrarà el desè aniversari dels atacs, en els quals van morir unes 3.000 persones.