Filtracions al servei de l'interès general

La xarxa internauta ha demostrat ser, des de l'inici, un camp abonat per vessar-hi tot tipus d'informacions, que de vegades formen part de la pura rumorologia, però en ocasions podem descobrir-hi notícies que afecten temes ben sensibles, que poden arribar a tenir moltes implicacions. En aquesta segona tipologia encabirem l'aportació del web americà Wikileaks, que ha esdevingut en les darreres setmanes un centre de controvèrsia important dins i fora de la vila global.

Malgrat començar l'activitat el 2006, aquest banc global i multilingüe d'informació filtrada erigit per un visionari periodista australià pegà el gran bot a l'actualitat internacional a final del juliol passat, quan féu sortir a la llum pública devers 76.000 documents classificats de l'Exèrcit nord-americà sobre la guerra de l'Afganistan. Les revelacions en general no eren positives per als interessos de la Casa Blanca, ja que retrataven alguns procediments abusius i fins i tot cruels emprats a sòl afganès en el marc de la llarga ofensiva contra els talibans.
Si aleshores Washington s'exclamà, perquè segons ells la filtració posava vides en perill a la guerra que es lliura a aquell país asiàtic, l'estratègia nova de l'establishment americà és ben diferent ara, quan s'ha difós a través del mateix canal internauta un informe de l'Agència d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA) amb data de 5 de febrer d'enguany.

En aquest text s'examina com ha augmentat els darrers temps la relació de ciutadans americans amb accions terroristes arreu del món i que alhora les organitzacions que treballen per aquests objectius s'han adonat que al país de les barres i les estrelles estan més preocupats de posar fre a l'amenaça dins el territori que no a obstaculitzar atemptats dels nacionals a fora. Com deim, la reacció ha estat diferent i mitjans de comunicació americans han citat funcionaris federals que admetien que l'informe pertany a la CIA i que ironitzaven sobre la seva entitat informativa. Però obviant per un moment el contingut, alguns detalls resulten d'interès.

Inici i funcionament

Com hem avançat, el web en qüestió allotja literalment 'fugues o flitracions', publica informes sense el nom de l'autor i documents filtrats en temes sensibles -religiosos, corporatius o governamentals, sobretot- i preserva l'anonimat de les fonts. A més, des de mitjan 2007 fins a l'actualitat han acumulat prop de 1,2 milions de documents d'aquest estil. Si bé inicialment la fita més clara era centrar-se en països totalitaris, gradualment ha rebut revelacions que mostren comportaments no ètics de la mà de governs i empreses d'arreu del món -també occidentals-, als quals fan passar moments compromesos posant les evidències d'aquests fets a l'abast de tothom a través de la xarxa. Wikileaks empra una modificació del programari de MediaWiki i el seu servidor principal està allotjat a l'ISP suec PRQ. Així mateix, la identitat dels informants passa desapercebuda gràcies a eines com OpenSSL, Freenet, Tor i PGP. Aquesta estructura, expliquen els creadors, contribueix a millorar tot el sistema, a depurar-lo. "Un govern obert i transparent resol les injustícies abans de causar-les, desemmascara i corregeix la corrupció. És el mètode més efectiu de promoure un bon govern", apuntava el seu cap visible, l'australià Julian Assange.

Així doncs, el mèrit d'aquest equip recau a oferir els mecanismes als internautes per treure a la llum documents marcats i garantir que l'origen es manté il·localitzable. També salven la dura problemàtica de contrastar les informacions que els arriben, ja que les posen a disposició de tots els usuaris congregats en un fòrum de dimensions mundials i després són validades pel coneixement exponencialment enriquit de milions d'usuaris.