Les ferides de l'huracà Katrina

Cinc anys després de l'huracà Katrina, Nova Orleans continua en procés de transformació. Més de la meitat dels residents encara estan per sota del llindar oficial de pobresa als Estats Units. Malgrat tot, actualment conviuen a la ciutat amb esperançadors experiments socials -com el que es desenvolupa en matèria d'educació- i amb enormes inversions en reconstrucció, centrades específicament en el sector turístic i industrial. L'equilibri és difícil, però no hi ha més remei que intentar assolir-lo: els canvis són necessaris i imparables.

Un total de 1.880 persones van morir a causa de l'huracà Katrina, que va fer acte de presència al sud de Louisiana el 29 d'agost del 2005. Més que un "huracà" fou una "combinació de tempestes" de categoria 4 que van aixecar un onatge d'entre vuit i nou metres d'altura amb vent d'uns 200 quilòmetres per hora. Els dics de Nova Orleans no estaven prou preparats per suportar-ne l'impacte i van registrar fins a 50 escletxes que van provocar la inundació del 85% de la ciutat.

Després del pas de l'huracà, Nova Orleans es convertí en un escenari tercermundista, d'on es produí un èxode massiu. Els que hi quedaren amb prou feines reberen assistència mèdica o menjar. Mentrestant, als carrers, es registraven brots de violència racista a càrrec de grups supremacistes blancs, amb assassinats, saquejos i enfrontaments armats entre les bandes criminals locals. La població va haver d'esperar el novembre del 2009 per ratificar que la inundació de Nova Orleans havia estat alguna cosa més que "l'acte de Déu" que deia l'Administració Bush. Va ser quan un jutge federal va sentenciar que el pèssim manteniment que el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit féu del canal de navegació de la ciutat fou la causa directa dels pitjors danys registrats a Nova Orleans.

Després de 5 anys
Nova Orleans és ara un 22% més petita. En termes econòmics, el bayou de Louisiana ha recuperat certa normalitat, sustentada en el turisme i en el flux de diners per a la reconstrucció, que en certa manera ha aïllat la ciutat dels efectes de la crisi financera actual. Els negocis, tot i això, han experimentat una "recuperació irregular", en paraules del director del Consell Econòmic de Nova Orleans i la regió del Mississippí, Bob Brown. "Hi ha aspectes que s'han corregit i d'altres que es troben fins i tot en millor estat que abans de la tempesta", apunta Brown.

Segons l'informe The New Orleans Index at Five, divulgat a l'agost per l'Institut Brookings, els sous mitjans han augmentat fins a un 14% en els darrers cinc anys i han assolit la mitjana nacional, cosa que no s'aconseguia des dels anys vuitanta en aquesta ciutat. Un altre factor que s'ha de tenir en compte és la "suburbanització de la pobresa". Les àrees residencials dels afores de la zona metropolitana de Nova Orleans s'han convertit en el lloc d'allotjament de la població amb menys recursos, que en l'actualitat encara hi viu i són més de la meitat dels residents. És l'únic indret on s'ha experimentat un creixement demogràfic, tenint en compte que, en termes generals, Nova Orleans ha vist reduïda la població un 30% des del 2005. El descens ha estat del 10% a l'àrea metropolitana, segons el Centre de Dades de la Comunitat Urbana de Nova Orleans.

Un fenomen a destacar és l'experiment social en l'educació: ara mateix, el 75% de les escoles són concertades. Nova Orleans és la primera ciutat del país per nombre d'aquests centres. I si bé alguns encara es troben en un estat "abismal", ha baixat el nombre d'alumnes el rendiment dels quals estava per sota de la mitjana considerada com a "acceptable", segons l'Institut Cowen per a les Iniciatives d'Educació Pública. Les autoritats prometen fer un bon ús dels 1.800 milions de dòlars que l'Agència Federal de Gestió d'Emergències dels EUA els concedí a finals d'agost.

Pel que fa a la reconstrucció dels espais d'interès cultural, com el barri francès, està gairebé acabada, però els residents es queixen de la degradació que experimenta un dels llocs més tradicionals de la ciutat: el Lower Ninth Ward. En qualsevol cas, la reconstrucció continua en marxa i la visita d'Obama ha generat encara més expectació en un ciutat que li va donar el 80% dels vots i que espera impacient més compromisos i, sobretot, fets. És el mínim.