Miquel Siquier Soler, amb l'empresa Arrossos i planters de sa Pobla, ha demostrat del que és capaç la iniciativa pagesa poblera.
Quan començàreu a fer feina amb l'arròs?
Fa vint anys que vaig començar en petita escala i servia 3 o 4 restaurants. Abans feia lletugues i patates. Ara, fa 10 anys que tenim les màquines, fou l'any 2000 quan les posàrem, i hem aconseguit tancar tot el procés.
Sou productors, transformadors i comercialitzadors?
Som productors, transformadors i venedors. Ho feim tot. També compram arròs a tercers. Som una empresa familiar i tots hi ajudam. L'empresa és viable perquè som nosaltres mateixos que venem el producte. Aa més, el nostre arròs és únic en el mercat, ningú més no el comercialitza, llevat de les petites produccions que venen els pagesos directament.
Hi ha molt d'arròs a sa Pobla?
Ara hi ha sembrats uns 150 quartons. Collim de 55 a 60 tones d'arròs amb clovella cada any. En preparar-lo per a la comercialització minva un 30%.
Quina varietat sembrau?
Cultivam la varietat bomb. Deu fer uns 60 anys que se sembra a Mallorca. Abans hi havia més varietats (panxa roja, panxa blanca, bell lloc i bombeta sobretot) i aquesta és l'única que ha quedat.
El cultiu no ha tingut mai una interrupció?
Sempre s'ha sembrat arròs a sa Pobla poc o molt. Primer s'havia de fer tot a mà i se sembrava a l'Albufera, un per un i s'havia de segar amb un falçó. Després es treia a l'esquena de dins l'aigua. Ara hem aconseguit que vagi bé fora de l'Albufera i fa dos anys que ja no n'hi ha de sembrat. Du massa feina, és impossible que sigui rendible.
No us ha duit més problemes aquest canvi?
Amb el rec amb aspersió va més o menys bé. Hi ha més problemes, de rovell o d'espiga blanca, a causa que l'aigua va per l'aire i no per baix. Has d'estar molt atent al cultiu i fer-hi feina. Però d'aquesta manera s'ha pogut mecanitzar i fer-se més fàcil.
Quina terra vol l'arròs?
L'arròs es pot fer a qualsevol terreny, sempre que l'aigua del subsòl no sigui molt fonda, perquè vol la frescor que li dóna la humitat. Aquí tenim l'aigua entre 4 i 12 metres. A més profunditat, ja té molt de cost.
Us du molta de feina el conreu de l'arròs?
La terra s'ha de preparar, ha de ser fina i s'hi ha de passar el cilindre abans de sembrar. L'arròs vol la terra que sigui forta damunt. Es pot sembrar a partir del 10 d'abril fins al 15 de maig. Si se sembra tard no va bé, no grana. Tot d'una feim un tractament per l'herba. Està set o vuit dies a néixer. Llavors, ha d'estar humit perquè el grell no s'assequi. Se li dóna mitja hora d'aigua durant tres o quatre dies. Quan comença a espigar, s'ha de regar dia sí i dia no. La collita és a primers de setembre.
Quines produccions obteniu?
Varia molt segons l'any. N'he collit 1.000 quilos per quartó, altres cops 300 quilos i de vegades gens. El terme mitjà és d'uns 500.
Després preparau l'arròs al magatzem?
Sí, a Son Sintes, a la Vileta. Allà tenim les màquines. Fer la feina a mà, com abans, que es feia gra per gra, ja no seria factible. Hi tenim la màquina que deixa l'arròs integral, la que el fa tornar blanc, la ventiladora, la màquina de triar-lo i l'esterilitzadora. La conservació de l'arròs fins als 3 o 4 anys no té problemes, però cada any s'ha d'esterilitzar. La pelam quan la necessitam.
El mercat respon al vostre producte?
De cada dia va a més. El qui el prova un pic torna a repetir. El venem a supermercats com El Corte Inglés i a botigues de qualitat. També hi ha uns seixanta restaurants que l'empren. La demanda va per amunt, però la nostra producció és limitada.
Quines característiques té l'arròs pobler?
Té molts avantatges. El bombeta pobler és l'únic arròs que no es passa. Han provat de sembrar-ne a València i no ha sortit igual. És més fluix i més gros i es va haver de vendre com bomba, una altra varietat no tan bona. El bombeta just és a Mallorca. La diferència també és en el gust. En una paella l'arròs no es tira mai. És més bo fet i menjat l'endemà que no menjat tot d'una.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.