TW
0

Abraçades i optimisme. Aquest és l'ambient que es respira al campament Esperanza, a Xile, entre les famílies dels 33 treballadors atrapats des del 5 d'agost a la mina San José de Atacama, després de saber que continuen vius.

Un cartell penjat en les proximitats de la mina diu "La fe mou muntanyes" i sembla que avui té més sentit que mai, perquè molts veuen, darrere de la supervivència del grup, un miracle. Ara bé, els experts coincideixen que ha estat l'organització i la rutina d'activitats que van adoptar els 33 miners allò que els ha permès sobreviure a l'explosió de roques que els va deixar sepultats. A Xile, on abunden les mines de metall, l'explosió de roca és la causa principal d'accidents. Es produeixen quan s'altera l'equilibri natural de la pedra. A Espanya, en canvi, on abunden les mines de carbó, els accidents més comuns solen registrar-se per explosions de gas.

Organització perfecta
Capitanejats per Luis Urzúa, un cap de torn de 54 anys, els operaris han sobreviscut davall terra, perquè van racionar el menjar, consistent en tonyina i préssec en conserva, galletes i llet, i van fer una excavació per extreure aigua. Així mateix, després de detectar que la zona on es trobava el seu refugi tenia poca ventilació, es van desplaçar a llocs amb temperatura més baixa i, per tant, amb millor qualitat de l'aire.

"Pensàvem que ens trobaríem amb un grup obnubilat, amb pèrdua de capacitat de consciència, d'audició i de visió", va explicar el psicòleg coordinador, Alberto Iturra, sorprès davant de la capacitat per desenvolupar estratègies que ha demostrat el grup. A més, els miners van establir torns de vigilància davant de la possibilitat de nous ensorraments i van obtenir llum per als seus cascs de les bateries de vehicles que van quedar també atrapats.

Mentrestant, a la superfície, familiars i amics escriuen cartes que són enviades al subsòl pel conducte excavat per la sonda que diumenge passat va permetre verificar que els empleats eren vius. Les cartes són revisades prèviament per especialistes, perquè cap missiva no alteri l'estat d'ànim dels treballadors, que seran preparats de manera gradual per metges i psicòlegs per esperar diversos mesos en la profunditat de la mina abans de ser rescatats. Els treballadors seran trets un a un i amb els ulls embenats. En l'operació els experts xilens rebran el suport de la NASA, que ajudarà a dissenyar un pla per mantenir fora de perill els miners durant el temps que siguin a la mina.

L'agència espacial té una àmplia experiència en la protecció de persones en l'ambient hostil de l'espai. En el rescat, també hi participarà l'Armada, especialista en la gestió relacionada amb persones que han de viure en espais reduïts i amb accés limitat a menjar i aigua. El que ja se sap és que els miners hauran de seguir una dieta específica per evitar que engreixin i fer activitat física per evitar l'atròfia muscular, exercicis abdominals i ioga. El rescat serà laboriós i es perllongarà fins a final d'any, ha reconegut el president xilè, Sebastián Piñera, mentre que les brigades que hi participaran ja alliçonen els equips per emprendre la tasca. Si es compleixen les previsions, tots seran a casa per Nadal.

El rescat serà a càrrec d'una màquina de 30 tones que pot tardar uns 120 dies a excavar un conducte de prop de 70 centímetres de diàmetre, que servirà per tornar els operaris a la superfície des de la galeria on són, a gairebé 700 metres de profunditat. Per ara, s'ha connectat una nova sonda a la galeria en la qual es troben, fet que permetrà millorar la comunicació amb ells i les condicions en les quals estan.

Despeses elevades
Encara que serà el Govern xilè el que s'encarregui de les despeses derivades del complex operatiu, no té intenció de deixar córrer el cas. El ministre de l'Interior, Rodrigo Hinzpeter, ja ha anunciat que demanarà al Consell de Defensa de l'Estat (CDE) que emprengui accions judicials per recuperar les despeses. Tot això davant de les declaracions dels amos de la mina, que pensen declarar-se en fallida i pretenen que l'Executiu assumeixi també els sous dels treballadors durant el temps que estiguin enterrats.