TW
0

El president del Govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat avui que els cooperants espanyols Albert Vilalta i Roque Pasqual, que aquesta nit arribaran a Barcelona acompanyat de les seves famílies, "són lliures" i el seu alliberament posa "el punt final a una acció terrorista que mai no es va haver de produir. Així ho ha explicat el cap de l'Executiu en una declaració institucional en una compareixença davant els mitjans de comunicació al Palau de la Moncloa, on ha subratllat que el Govern ha multiplicat les seves actuacions polítiques, les diplomàtiques i les dels serveis d'intel·ligència per aconseguir el "feliç desenllaç".

Zapatero ha volgut agrair la col·laboració dels governs dels països de la zona on es va produir el segrest, però també la "confiança" dels familiars dels segrestats que, fins i tot en els moments més difícils, van confiar que el Govern portaria a bon port aquesta operació "laboriosa i difícil"."Albert Vilalta i Roque Pasqual són lliures. Han estat alliberats després de romandre 268 dies a les mans dels seus segrestadors. Han estat gairebé nou mesos de sofriment per a ells i les seves famílies. Dies de preocupació i ocupació del Govern, que ha multiplicat la seva activitat política, diplomàtica i dels serveis d'intel·ligència per aconseguir el seu alliberament," ha dit Zapatero en l'inici de la seva intervenció.

Ha tingut també paraules d'agraïment per als serveis d'intel·ligència i per a la vicepresidenta primera de l'Executiu, María Teresa Fernández de la Vega, per haver coordinat amb "eficàcia i tenacitat aquesta dificilísima tasca del Govern". De "cor" ha agraït Zapatero la confiança dels familiars dels dos segrestats, alhora que ha ressaltat la "prudència" dels mitjans de comunicació, que també ha contribuït en aquest "final feliç". El Govern ha informat del final del segrest a tots els grups parlamentaris, a l'ONG Barcelona Acció Solidaria, a la qual pertanyen els dos cooperants alliberats; al president de la Generalitat, José Montilla, i a l'alcalde de la Ciutat Comtal, Jordi Hereu.

A més, li ho ha comunicat a la cooperant Alicia Gámez, que amb Vilata i Pasqual va ser segrestada pel grup terrorista Al Qaeda en el Magreb Islàmic (AQMI), encara que va ser posada en llibertat el març. L'alliberament dels dos cooperants és una "bona, molt bona notícia" que, segons Zapatero, ha pogut sumar-se a la de Gámez. Un dia de "gran alegria" per a Villata i Paqual, per als seus familiars, per a tots els espanyols i per als servidors públics que "han dedicat tant esforç" per aconseguir aquest feliç desenllaç, ha postil·lat. "Podem estar contents, i serem més" quan aquesta nit arribin a Barcelona acompanyats de les seves famílies i de la secretària d'Estat de Cooperació, Soraya Rodríguez, ha conclòs Zapatero.

Alliberament

El govern espanyol ha confirmat aquest migdia que els cooperants retinguts durant varis mesos al nord d'Àfrica han estat posats en llibertat. Els dos cooperants catalans segrestats el 29 de novembre passat a Mauritània per Al Qaeda en el Magreb Islàmic, Albert Vilalta i Roque Pasqual, viurien els seus darrers moments de captiveri, segons informaren diversos mitjans de comunicació àrabs. Diferents fonts han donat per segur ja en la matinada d'avui l'alliberament dels dos membres de l'ONG Barcelona Acció Solidària. De fet, Roque Pascual hauria pogut parlar per telèfon amb la seva dona i explicar-li que el procés per tornar a ser lliure s'hauria engegat.

La notícia se sabé quan el canal àrab per satèl·lit Al Arabiya i la pàgina web mauritana Sahara Media informaren durant l'horabaixa de l'alliberament dels cooperants. La televisió afirmà que s'hauria pagat un rescat d'entre cinc i deu milions d'euros. En una connexió en directe, el corresponsal de l'emissora a Nuakchot assenyalà que l'acord s'ha aconseguit, a més, gràcies a la recent extradició a Mali d'Omar Uld Sid'Ahmed Uld Hame, més conegut com Omar Saharaui, condemnat a 12 anys de presó a Mauritània per la seva participació en el segrest. El corresponsal, que identificà les seves fonts, afegí que la quantia del rescat es va tancar en una entesa assolida en diferents països africans. Per la seva banda, la web Sahara Media publicà que, segons fonts oficials del Govern de Mali, els dos cooperants són en aquest país "en espera de les gestions per tornar a Madrid a través d'un mitjancer".

Malgrat els avanços la premisa era la de mantenir la prudència. El director de la caravana de l'ONG Barcelona Acció Solidària, Francesc Osán, ha afirmat aquest matí que segueien sense tenir confirmació oficial de l'alliberament de Roque Pascual i Albert Vilalta. Osán assegurava que les famílies «estan igual», i que tampoc han rebut confirmació de l'alliberament ni de si Pascual i Vilalta ja no estan en mans dels seus segrestadors.

"Final Feliç"

L'Executiu afirmava aquest matí que treballava perquè hi hagués "un final feliç", per a la qual cosa demanà discreció i responsabilitat "a tothom". Malgrat tot, la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, telefonà al president del PP, Mariano Rajoy, per informar-lo de la situació, segons fonts d'aquest partit, que declinaren fer públic el contingut de la conversa. Pel que se sap, De la Vega hauria reunit el "gabinet de crisi", del qual formaria part el CNI, per tal de valorar totes les informacions disponibles. Per part seva, el diari El País publicà en la seva edició digital que una font del Ministeri d'Exteriors hauria assegurat que l'alliberament ja està en marxa.

Al marge d'uns breus comunicats que el Govern va publicar en els primers dies del segrest, l'Executiu ha mantingut sempre una política informativa basada a evitar aportar dades sobre les gestions en marxa i a demanar "prudència i discreció" cada vegada que la premsa li preguntava pels cooperants. Fins al 30 de desembre, el Govern no va confirmar que un dels segrestats, Albert Vilalta, va resultar ferit de bala en una cama durant el segrest. L'ONG indicà llavors que Exteriors tenia garanties que els raptors havien permès que Vilalta rebés l'atenció mèdica necessària.

Alícia Gámez, l'altra cooperant segrestada, i la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, en van aportar alguns detalls més el 10 de març, quan Gámez fou alliberada. De la Vega revelà en una entrevista a la Cadena Ser que l'Executiu havia rebut diverses proves de vida durant el segrest, des d'algun vídeo fins a "cartes", "fotografies" i "trucades als familiars". "Quan en demanàvem una prova de vida, es feia efectiva".
Ara totes les mirades es fixen en Mali, on suposadament serien Vilalta i Pascual, pendents de la intervenció del mitjancer. Precisament va ser a aquest país on es va efectuar l'alliberament de Gámez. La cooperant viatjà a la capital de Burkina Faso per embarcar en un avió amb direcció a l'Estat espanyol, després de més de tres mesos de captiveri. Es creu que durant aquests vuit mesos Vilalta i Pascual haurien estat retinguts en algun lloc indeteminat del desert de Mali. De fet, els darrers anys Al Qaeda en el Magreb Islàmic hauria aconseguit el domini ideològic de molts territoris de la zona.

Tant Vilalta com Pascual eren experts a organitzar caravanes pel desert i eren conscients dels riscos que implica la feina. Els dos participaven des de feia anys en les "caravanes solidàries" que l'ONG Barcelona Acció Solidària realitzava per països de l'Àfrica Occidental des de l'any 2000. Els combois tenen l'objectiu de dur material i desenvolupar projectes de cooperació al Marroc, a Gàmbia i al Senegal. Ahir vespre, hi havia una gran expectació mediàtica a la seu de l'ONG de Barcelona. S'hi havia convocat una roda de premsa, però finalment no es dugué a terme. Els responsables de l'entitat s'estimen més esperar la confirmació de la notícia. Allò cert és que els partits catalans mostraren anit "satisfació", ja que tot apunta que Vilalta i Pascual tornaran a casa en poc temps. Agències/dB

El segrest més llarg

El segrest dels cooperants catalans Albert Vilalta i Roque Pascual s'ha convertit en el més llarg comès pel grup terrorista Al Qaeda en el Magreb Islàmic (AQMI), ja que se n'han complert 267 dies, gairebé nou mesos. El rapte ocorregué a Mauritània el 29 de novembre passat. Vilalta i Pascual van ser capturats amb Alicia Gámez quan feien part del darrer comboi de la Caravana Solidària organitzada per l'ONG Barcelona Acció Solidària (BAS). Gámez ja va ser posada en llibertat i arribà a Barcelona el 10 de març.

La caravana va ser atacada per milicians d'Al Qaeda a la carretera entre les ciutats mauritanes de Nuadibú i Nuakchot. El comboi, format per un total de 14 vehicles viatjava en direcció a Dakar, capital del Senegal. En el moment de l'assalt, el vehicle dels cooperants era a tres quilòmetres de la resta de l'expedició, que va sentir trets a través de la ràdio que els interconnectava. Quan van tornar a cercar els companys, van trobar el Land Rover buit.

Desplegament

Immediatament, l'Estat espanyol, Mauritània i Mali van desplegar un dispositiu per terra i aire per localitzar els segrestats i evitar la fugida dels captors. Fou inútil, perquè s'escaparen cap al desert de Mali. De llavors ençà, els tres països han fet tot el possible per aconseguir l'alliberament dels cooperants. El Govern espanyol ha mantingut contactes constants amb les autoritats de Mali i amb els familiars. Durant aquests vuit mesos tan sols hi ha hagut un condemnat per la implicació en el segrest: Omar Ould Sid'Ahmed Ould Hamma, àlies Omar Sahara. La seva extradició hauria estat clau per a l'alliberament de Vilalta i Pascual.