“Volem vendre l'ametla com a ametla mallorquina i fer-ne una Denominació d'Origen”

Maties Balaguer fa molts anys que lluita per la pagesia. Ara encara un repte molt difícil: salvar l'ametla de Mallorca quan pareix que ho té tot en contra.

D'on us ve la vena pagesa?
Vaig néixer a Son Sant Joan, nét i fill de pagesos. El meu padrí havia estat l'amo de Son Sant Joan i va comprar-ne tres trossos. De part de la meva mare, els padrins eren pagesos de Puigpunyent, de Son Nét.

On vàreu estudiar?
Vaig estudiar econòmiques a Barcelona. Quan vaig tornar a l'Illa, vaig estar 25 anys a l'Administració, compaginant la feina amb l'agricultura. El padrí, abans de morir, em va demanar que no deixàs de banda mai el camp. Això m'ha fet estimar aquest món.

Quina activitat agrària vàreu fer?
Teníem vaqueries i les mantinguérem fins al 2001. A Son Sant Joan i a Son Pons. El tema era dur: sense relleu generacional, jo no hi veia futur. Tractàrem d'arribar al consumidor final, però els intents varen fracassar davant la competència exterior.

Com anàreu cap a l'ametla?
Ens demanàrem: què feim per mantenir les finques vives? Analitzàrem els productes mediterranis i ens vàrem decantar pels arbres, per l'ametler. Hi vèiem més sortides i un període de maduració a l'arbre més curt. Ara duim unes 140 hectàrees d'ametlerar a Son Serra, Son Sant Joan, Son Pons i Son Fullana.

Vàreu veure viable aquest cultiu?
L'ametla té una demanda creixent cada any i els competidors són molt més rics que nosaltres (Califòrnia i Austràlia). Pareix que és un producte amb un índex de rendibilitat bo, però no parlam del mateix producte: a Mallorca en feim 110 quilos per hectàrea i a Califòrnia en fan 4.000. Sols amb aquesta referència es veu que parlam de coses diferents.

Quines són les perspectives del mercat?
La Xina ha augmentat molt el consum d'ametla i el mateix han fet els EUA. L'ametla té moltes sortides i és una producció que té un alt nivell d'eficiència a mitjan i llarg termini. Però haurà de sortir del preu ridícul d'1,50 o 2 euros el quilogram de l'any passat. El problema és: quants anys durarem collint l'ametla a aquest preu? Crec que molt pocs, perquè hi perdem doblers.

Com són possibles uns preus tan ruïnosos?
Els americans posen l'ametla en bessó a Europa a 1,8 o 2 euros. Si els pagesos allà cobren 4 dòlars i mig el quilogram, com s'explica això? Si això no és dumping, que algú m'ho expliqui. Utilitzen els mercats exteriors per treure els seus excedents sense espenyar els mercats bons.

Com es presenta la campanya d'enguany?
Enguany s'espera un poc millor que l'any passat, sobretot si es pot treure abans del mes de novembre. L'any passat va ser un annus horribilis. Amb la nostra producció, hauríem d'anar a un mínim de 3 o 3,5 euros.

Ara us heu involucrat amb la Cooperativa Balear d'Ametla?
En som el president. La Cooperativa és una de les entitats que formen l'Agrupació d'Interès Econòmic Productors Balears d'Ametles i Garroves. Volem vendre l'ametla com a ametla de Mallorca. Intentam aconseguir-ne una Denominació d'Origen, juntament amb Es Camp Mallorquí i Frusebal, per defensar el nostre producte. Per això hem de fer feina amb visió de mercat i establir moltes aliances estratègiques.

Com us plantejau aquesta millora a la comercialització?
La millor manera és produir allò que el mercat demana i, per un altre cantó, investigar en productes derivats de l'ametla. És un aliment molt equilibrat nutricionalment i hi ha molts d'estudis que ho proven. Per això, en els darrers quatre anys ja hi ha cinc fàbriques que fan líquids d'ametla. Amb l'ametla, la societat té una alternativa a la soja molt millor en gust, color i tast.

Com veis el futur de la nostra pagesia?
Som un optimista quant al manteniment del camp com a sector estratègic. Basta veure que els països més avançats, com Suïssa, França i Bèlgica, són els que mantenen millor la seva producció agrària. A més, consider que el fet que a les Balears la primera indústria sigui la turística ens fa haver de tenir esment a un imput tan important com l'entorn i el medi ambient.