TW
0

Algunes víctimes d'abusos sexuals per part de capellans han acudit al Tribunal Europeu de Drets Humans per violació del dret d'accés a la justícia a Bèlgica. El recurs d'urgència fou anunciat per l'advocat de les víctimes, Walter Van Steenbrugge.

La decisió es va prendre després que una sala de supervisió de la Fiscalia de Brussel·les va decidir divendres que els escorcolls realitzats a finals de juny a la seu de l'Arquebisbat de Malinas-Brussel·les i a la catedral de Malinas van ser irregulars.

La investigació intentava discernir si membres de la jerarquia catòlica havien protegit religiosos autors d'abusos sexuals.

La Fiscalia no va anunciar aquesta decisió perquè el jutge d'instrucció, Wim de Troy, va demanar confidencialitat, però l'advocat del cardenal Godfried Danneels -arquebisbe fins a gener passat- s'apressà a anunciar que la resolució considerava irregulars els escorcolls, per la qual cosa confiava que el cas fos arxivat.

El recurs davant el Tribunal d'Estrasburg es deu que la legislació europea "estipula que tenim de dret un jutge. Ens han llevat aquest dret i per això deman la condemna de l'Estat belga, que ha de vetlar perquè es respectin els drets de les víctimes". Segons va explicar ahir l'advocat del cardenal Danneels, les inspeccions "van ser massa generals i van sobrepassar la competència del jutge d'instrucció".

Documents incriminatoris
A final de juny, agents de Policia i funcionaris judicials van examinar durant hores la seu de l'Arquebisbat de Malinas-Brussel·les, la catedral de Sint-Rombouts i l'habitatge de Danneels cercant-hi possibles documents incriminatoris d'ocultació de pederàstia. D'altra banda, els investigadors van obrir parcialment dues tombes d'antics cardenals situades a la catedral i es van apoderar de l'ordinador personal de Godfried Danneels.

La Ciutat del Vaticà va protestar a Bèlgica i manifestà "indignació" per la manera en què es van dur a terme les indagacions. Aquest darrer escàndol de pederàstia a l'Església belga va sortir a la llum el mes d'abril passat, quan el bisbe de la diòcesi de Bruges, Roger Vangheluwe, fou cessat pel papa després d'haver reconegut haver abusat sexualment d'un menor -nebot seu- quan era capellà. Vangheluwe hauria pagat la seva família perquè no el denunciàs mentre els fets no haguessin prescrit.