El ministre d'afers exteriors de Kosovo Skender Hyseni davant la Cort de La Haia. | JERRY LAMPEN

TW
0

La Cort Internacional de Justícia (CIJ), màxima instància judicial de l'ONU amb seu a la Haia, va avalar ahir la declaració unilateral d'independència de Kosovo proclamada pel seu govern provisional el 17 de febrer del 2008. El tribunal es pronuncià finalment, en un dictamen no vinculant, sobre la pregunta que l'assemblea de l'ONU li va remetre fa més d'un any i mig de si es va ajustar al dret internacional la declaració d'independència per part de les institucions kosovars.

La província sèrbia de Kosovo es va convertir en un protectorat internacional el juny del 1999, després d'una violenta campanya de neteja ètnica duta a terme per les forces sèrbies del llavors president, Slobodan Milosevic, que fou aturada mitjançant bombardeigs aeris per les forces de l'OTAN.

Després de la intervenció militar aliada Belgrad perdé el control efectiu del territori, però mai no hi renuncià, ni tan sols després de la democratització de Sèrbia. Ahir el tribunal de l'ONU va concloure, per deu vots a favor i quatre en contra, que la declaració unilateral d'independència realitzada per part de les autoritats kosovars "no va violar el dret internacional".

Després d'una hora i mitja de lectura, el president de la instància judicial, Hisashi Owada, llegí la conclusió que, malgrat no tenir caràcter jurídicament vinculant, sí que tindrà gran repercussió política, ja que pot impulsar més països a reconèixer el nou Estat. La UE, que s'ha implicat de manera decidida en l'estabilització i la transformació de Kosovo en un estat democràtic i multiètnic, es troba profundament dividida sobre la qüestió del reconeixement. Cinc països comunitaris -Espanya, Grècia, Eslovàquia, Xipre i Romania- no ho han reconegut perquè ho consideren un precedent desestabilitzador i contrari a la legalitat internacional.

Ara bé, segons el tribunal, "no hi ha norma en el dret internacional que prohibeixi la declaració d'independència", per la qual cosa Kosovo no va violar cap llei en la seva proclamació. "L'assemblea de Kosovo tenia poder per prendre decisions que afectaran el seu ordre legal i va actuar conforme al marc constitucional", va apuntar Owada en la lectura dels fonaments de dret. Tot i això, la Cort puntualitzà que "la declaració d'independència del 17 de febrer de 2008 ha de ser considerada en el context que va dur a ella", que significa que es tractà d'un cas molt singular. Fins a 69 països han reconegut Kosovo -entre els quals figuren els EUA, el Japó i 22 dels 27 membres de la UE-, però d'altres continuen sense fer-ho, com Rússia, la Xina, el Brasil i l'Índia. Amb tot, Sèrbia ja ha advertit després de la sentència que "mai" no reconeixerà Kosovo.