Espanya ha guanyat el Mundial de la intolerància. No pot entendre que al món hi ha gent que vol ser lliure.

A totes les cases del país basc i als països catalans, hem de desplegar banderes de Kosovo

Independència, ja.

En el nostre cas no hi ha res a fer. No és perquè nosaltres siguem diferents dels serbis, ni perquè el nostre cas sigui distint del de Sèrbia i Kosovo, no. El problema és que "Spain is different", i no accepta les lleis europees o mundials que no convenguin al govern de torn.

"Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a remullar". Aquest estat Kosovo durant el domini turk o otomà la població era quasi totalment sèrbia. Durant la dominació sèrbia (ex-Iugoslàvia) seguia essent majoritàriament sèrbia. Fou a partir dels anys 1980 quan els albanesos començaren a envair o ocupar aquest territori. Actualment els albanesos són el 88%, els albanesos han conquerit un territori en pràcticament 40 anys. Si enlloc de albanesos, posam els castellans, aquests des de 1850 ja han assimilat Navarra, Aragó, Alacant i pràcticament València i Castelló, Eivissa. Lo mateix que han fet els albanesos fan els castellans amb la ajuda dels andalusos.

Kosovo és el bressol de Sèrbia. Fins i tot la patrona és a Kosovo. Per suposat, la població originària era sèrbia. A la nació del costat, Albània, s'hi va instal·lar un règim comunista de caire maoïsta. Això va originar una allau de albanesos cap a Kosovo de aital magnitud que ara són la gran majoria. I què han fet? S'han declarat independets de Sèrbia, ells que són al territori original sels serbs. Molta compassió i et prenen la cartera. Als Països Catalans, salvant les distàncies, passa una cosa semblant. Pobrets espanyols del Sud, donem-lis treball i que vénguin tots els que vulguin. Resultat: Ara ells són majoria i mai de mais voldran una Catalunya independent. Perquè són espanyols. I tot lo demés són focs d'encenalls. Somiar truites, deim a Mallorca. Ens hem venut ni tan sols per un plat de llenties. Per omplir les butxaques d'un grapat d'hotelers, insadollables. Perdonau si som massa pessimista, però així és com ho veig.

Desgraciadament i essent realiestes, som minoria tan aquí com al Principat com al País Basc per posar en marxa un procés d'independència. Sobre tot aquí. Avui és una utopia, però ja se sap, a vegades les utopies marquen el camí i són les que han de mantenir encesa la flama per no defallir en aquesta llarga i feixuga 'lluita'. Endavant les atxes!!!

Aquesta sentència és transcendental, especialment perquè aclareix dos conceptes poderosos. En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. VISCA ELS PAÏSOS CATALANS. ESPANYA A FER PUNYETES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Independència JA! Ara bé essent realistes, a Mallorca tenim més nacionalistes espanyols que res. Ens estan dissolent dins el pensament únic espanyol. No tenim autoestima, ni personalitat. Aquí tothom viu per guanyar doblers i que em deixin en pau.

Espanya: qui pets envia, merda espera!!!!