De fet, la decisió oficial d'aixecar el vet legal s'aprovà en un Consell de Ministres del Govern espanyol el 8 de març de 1910 -coincidint casualment amb el Dia de la dona treballadora, que no s'instauraria fins dècades més tard. Ara bé, no cal donar-ne les gràcies a l'Executiu de torn. Així ho manifesta Pilar Ballarín Domingo, catedràtica d'Història de l'educació a la Universitat de Granada. "Fou un dret pel qual batallaren les dones i tan sols a elles s'ha d'agrair l'esforç", hi matisa amb vehemència la doctora Ballarín.
Es refereix a les úniques 33 dones que, en acabar el segle XIX, havien pogut cursar estudis superiors. Hi destaca Concepción Arenal, que es disfressava d'home per poder assistir a les classes com a oient (1841-46).
Després arribaria Maria Eena Maseras, que esdevindria la primera dona que es matriculà oficialment en una facultat, l'any 1872 -i gràcies a la intercessió del rei Amadeu de Savoia.
Ara bé, matricular-se no volia dir accedir a les classes. Aquest dret l'hi concedirien l'any 1975. I si bé acabà els estudis tres anys més tard, tampoc no seria fins al 1882 que li atorgarien el títol!
Tal com explica la mateixa Pilar Ballarín, "calia molta persistència per arribar a excercir la professió". De fet, les dones que finalitzaven els estudis -i fins i tot amb posterioritat a l'obertura de 1910-, tan sols podien aspirar a llocs de feina vinculats amb el Ministeri d'Instrucció Pública. Començaren llavors a desenvolupar feines com les de bibliotecària, arxivera, telefonista i tasques de Correus. "De fet, són professions que neixen ja gairebé feminitzades, com ara l'educació", alerta Ballarín.
La reforma arriba en plena edat de plata (1910-1920), en la qual l'esperit liberal dugué més reformes. Aquests canvis, però, també tenen una explicació socioeconòmica. "Les classes urbanes i liberals es começaren a preocupar del fet que, en cas de mort de l'home, les filles i les mullers no tindrien de què viure per si soles". És així com s'advoca perquè puguin guanyar doblers pel seu compte, però "no com les classes populars, no de manera servil, sinó com a classe social superior".
Aquest matís condueix inexorablement a la següent reflexió: accés legal no és accés efectiu. Cal pensar que tampoc no seria fins als anys 60 i 70 del segle XX que les filles i fills dels obrers podrien anar a la universitat -amb grans sacrificis dels pares i mares.
Des d'aleshores, la dona no tan sols hi ha accedit, sinó que hi és majoria (54%). En qualsevol cas, hi ha més reptes que aquest accés. En paraules de Pilar Ballarín, "les dones hem de passar de ser receptores de coneixement a crear-ne".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.