“La gent ha de saber on ha d'anar a cercar els productes de la terra”

L'agricultura és important per preservar el territori?
Abans semblava que l'agricultura anava en contra de l'ecologia. Ara sabem que hi ha ecosistemes mil·lenaris que depenen totalment de la feina dels pagesos. Però és que sense activitat agrària tot el territori està condemnat a esdevenir urbà. I, tot s'ha de dir, la nostra història pagesa determina una forma de vida i una identitat arrelada, fins i tot inconscient. Quan surts a fora, ho veus. Descobreixes que hi ha coses teves que et diferencien. En això està la gràcia: que no tots som iguals.

Però ens queden espais rurals en un lloc ja tan urbanitzat com Mallorca?
D'espai rural sí que ens en queda. Hi ha espais que tenen la seva identitat i n'hi ha que mantenen un nivell molt alt de qualitat ambiental. En aquests llocs, molta gent no és pagesa i viu al camp. Això també ho condiciona: moltes parcel·les han deixat de ser agrícoles per passar a residencials. Així i tot, hi ha molts de redols on es manté prou bé el territori.

Ens queda res per urbanitzar?
El procés urbanitzador no s'ha aturat. Encara hi ha una mentalitat de dependència cap a la construcció que espera noves oportunitats de negoci. Costa anar cap a la diversificació del sistema econòmic, però la diversificació, malgrat tot, és necessària.

Hi ha alternatives a la urbanització extensiva?
És difícil, però tot és intentar-ho. Una opció és mirar de conservar els espais més integrats, que la majoria de gent no coneix, i mirar d'oferir nous serveis associats a això: agroturismes, hotels rurals, excursionisme, revaloració del patrimoni... També hi ha una part de la gestió del territori que ha de donar a conèixer el que la gent encara fa: festes, costums, gastronomia, artesania... Això es pot diversificar molt i donar recursos al turisme.

I en tot això hi exerceix cap paper, l'agricultura?
Si es pogués mantenir l'agricultura com un sector econòmic segur i poguéssim sortir de la dinàmica de caiguda de les rendes agràries, es generarien noves alternatives. Fins i tot parlaríem de generació d'ocupació i de recuperar capacitat exportadora. Tot això llevaria moltes altres despeses de manteniment del paisatge: gestió forestal, prevenció d'incendis... L'abandonament de la terra du afegits molts de problemes. L'agricultura té potencial, però la globalització el desactiva, perquè deslocalitza la producció alimentària. Hem de relocalitzar tot això.

Quins camins pot seguir el pagès?
No pot competir amb els mateixos productes que vénen de fora. S'ha de donar un valor afegit a les coses que en tenen, però necessiten un màrqueting suficient perquè se'ls reconegui. Els productes de qualitat i la producció ecològica són una sortida. La venda directa també té possibilitats: la gent ha de saber on ha d'anar a cercar els productes de la terra.

Ja s'han trescat tots els camins que es podien trescar?
No, hi ha molt per fer encara. A Mallorca, tot allò relacionat amb Fora Vila és molt poc eficient. La gent tendeix a fer les coses com les ha fetes sempre. Moltes coses no estan ben planificades. No feim coses competitives.

Vivim en una societat que té prevenció cap al camp?
Molta gent és conscient d'on ve i d'on viu, de les seves tradicions... Però el que he observat és que aquestes mateixes persones, constatant la duresa de la feina i l'escassa correlació entre feina i guany, no han incentivat, de manera comprensible, que els seus fills continuïn a la pagesia. Els han orientats cap a altres camps. De vegades, també s'observa una visió despectiva i equivocada del fet pagès.

I, d'altra banda, es van perdent uns sabers valuosos.
Amb la desaparició dels pagesos, es genera una pèrdua ràpida dels coneixements acumulats sobre l'entorn i sobre la cultura material tradicional. Cada vegada que es mor un padrí, es mor una part de la història. Llavors, ja no tenim més remei que anar als llibres.