Antoni AgüeraPalma09/07/10 0:00
TW
0

Fa tot just tres dies el president José Luis Rodríguez Zapatero posà el punt final formal a la presidència espanyola de la UE, que ha ocupat el primer semestre de 2010. Ho féu en un mig buit hemicicle parlamentari europeu com a rerefons i incidint amb vehemència sobre els avenços, sobretot en política econòmica, que aquest període ha generat. En aquesta compareixença el premier espanyol hi expressà paraules solemnes, tot defensant l'obra que de ben segur li ha compromès moltes hores de feina. Ara bé, també va passar de puntetes per un dels temes que podrien haver donat a aquest lapse en el qual l'Estat capitanejava l'Europa dels Vint-i-set un color diferent: allò que el mateix staff polític ha anomenat l'Agenda Digital Europea. En aquest cas, com en tants d'altres que emanen d'instàncies comunitàries, cal veure si es passarà a la fi i amb decisió de les paraules als fets constatables.

Gestació a Granada

La reunió posterior a la declaració a Granada dels ministres europeus competents, feta l'abril passat, donà forma i contingut al projecte, "en virtut de recomanacions i accions en distintes àrees, per assolir una societat digital basada en una economia també digital, innovadora, sostenible i inclusiva", segons el que es propugna en l'escrit resultant. De fet, per haver sorgit en el moment en què ho féu, es planteja bàsicament com una via de sortida de la crisi, a més de per preparar els contextos econòmics comunitaris per a la pròxima dècada i les problemàtiques que ja es comencen a albirar. Es tracta d'una economia que ha de fonamentar-se en major mesura en el coneixement i en la innovació, per promoure així un ús més eficient dels recursos, més verda i competitiva; una economia que alhora generi uns alts nivells de treball, que repercuteixin en la cohesió social i territorial. Fins aquí, tot paraules polides. Tanmateix, per tal de passar a la concreció s'han identificat set obstacles dels més significatius per al desenvolupament de la societat de la informació i hi proposen sortides i accions concretes. Així, per exemple, s'esmenta l'escletxa digital com un d'aquests paranys que més preocupen i per això es pretén superar en una data més aviat propera: l'any 2013.

Segons marca el full de ruta, des d'aleshores caldrà assegurar una cobertura del 100% de banda ampla bàsica a tots els ciutadans europeus. Anirà seguida de l'adopció com a norma de l'alta velocitat i el desplegament de xarxes de nova generació eficients, com també la implementació d'un marc regulatori estable, i la protecció de dades, com un dels elements claus de tot plegat.

Mercat únic digital

Allò que de moment no deixa de ser una desitjable i futurible situació s'estructura al voltant de dos aspectes centrals: la creació d'un mercat únic digital i l'adopció de mesures coordinades a la xarxa, per tal d'augmentar-ne la seguretat i, així, l'ús i la confiança dels consumidors a l'hora de realitzar les adquisicions electròniques.

Com és natural, perquè allò comentat fins aquí esdevingui realitat Europa hi haurà de destinar en els propers anys els recursos necessaris -una quantitat econòmica ingent, difícil d'especificar-. Així deixarà de ser un desideratum i farà del vell continent una de les regions del món que més han caminat en la persecució d'una veritable societat del coneixement, sobre els fonaments d'internet i les tecnologies de la informació.

Un altre dels ítems destacats en la revisió del sistema TIC europeu que també ha intentat propulsar la presidència espanyola és l'acceptació generalitzada d'una carta de drets dels usuaris de comunicacions electròniques. El compendi, tot i criticat per alguns sectors internautes per conformista i poc curós en termes com la lliure disposició de recursos digitals i el lliure accés a la cultura, suposa estendre a tot el continent una normativa similar a l'aprovada recentment a l'Estat sobre els drets d'aquest sector, de nombre i implicacions creixents en el nostre dia a dia i, sobretot, en el nostre futur.