Què es deu sentir? Què deuen sentir, per exemple, les dones condemnades a haver-se de posar burca per poder sortir al carrer? Fa un parell de setmanes, l'exdiputada Montserrat Nebrera va fer l'experiment. Es va posar burca i va passejar tot un dia per Barcelona amb aquesta vestimenta. Ella afirmava que, al bell principi, li havia semblat que es trobava dins una presó. Però que, al cap d'un temps, l'havia sentida com una mena de protecció. Podia parèixer que les dues consideracions eren contradictòries, quan no ho són en absolut. Allò que, en un moment determinat, pot ser considerat com una presó, acaba sent una protecció, quan hom ja n'ha interioritzat la necessitat. Les relacions tòxiques solen anar així: són presons perquè encadenen les persones que les pateixen, però alhora constitueixen un espai de protecció, d'aixopluc, perquè els que les pateixen solen ser també persones que, d'alguna manera, les necessiten. Per què tantes dones vexades no poden deixar els seus companys, embolcallades com estan en relacions tòxiques? Per la mateixa raó que allò que empresonava Nebrera, també la protegia.
El que va fer l'exdiputada del Partit Popular va ser, senzillament, procurar un acte d'empatia. A mi em va recordar el que em deia una vegada un amic psiquiatre especialista en toxicomanies: "He provat totes les drogues, per saber quina sensació tenen les persones que en consumeixen". No pots tractar algú, i menys des del terreny de la psiquiatria, si no ets capaç de posar-te al seu lloc, si no ets capaç de tenir-hi uns mínims d'empatia. Com pots tractar l'addicció d'algú que en pateix, si no ets capaç ni tan sols d'intuir les seues sensacions?
S'ha de ser un esperit lliure, per fer experiments per intentar posar-se en el lloc de l'altre. I això no quadra ni amb catecismes ni amb dogmes. Per això no tothom està en disposició de conrear la pròpia empatia amb d'altres grups humans. Seria molt interessant, per exemple, que els sectors feministes que no presten gaire atenció a l'opressió de la dona als països islàmics fessin el mateix exercici que va fer la diputada principatina. No per haver de prendre cap decisió, sinó senzillament per intentar posar-se al lloc de l'altra, per intentar compartir algunes sensacions. I no és demanar que es fessin una setmana amb un marit que no les deixàs treballar fora de casa, o que no els permetés d'interactuar amb cap home que no fos de la família si no hi havia el propi marit al davant. Em costa, emperò, d'imaginar-me la major part de les feministes que conec passejant amb una burca amb la simple intenció de compartir sentiments amb les dones que -per voluntat pròpia, diuen elles- van enclaustrades permanentment en aquesta peça (per dir-ne també alguna cosa) quan surten al carrer.
També aniria bé que els organitzadors dels actes del Dia de l'Orgull Gai de Madrid, que han prohibit la participació d'una delegació d'homosexuals israelians, fessin una mica de turisme civicopolític, posem per cas, a l'Iran (que, implícitament, deu comptar amb les seues simpaties, ni que sigui pel suport incondicional que donen a Hamàs). Allí veurien, ai las!, com persones de la mateixa orientació sexual que ells eren penjades de grues fins a la mort... precisament per mor de ser gais. Ningú no ha estat exclòs, que jo sàpiga, dels actes madrilenys de l'esmentada celebració per no haver condemnat la violència a l'Iran, malgrat que afecta directament el seu col·lectiu específic. Potser així entendrien una mica més l'actitud dels gais d'Israel, o comprendrien amb comprensió clara i llampant per què les feministes d'aquell país de l'Orient Mitjà voten, majoritàriament, el Likud de Benjamin Netanyahu i d'Ariel Sharon.
I seria interessant que, per torns, es posassin grups de monoglots hispans, preferiblement a la vora dels seus domicilis, sotmesos a bullying lingüístic. Que els cambrers els ratllassin amb un "speak English", que els més agosarats els obligassin a "parlare cristiano" i fins i tot que alguns dels propis els aconsellassin: "seamos educados: hablemos en inglés, que así nos entendemos todos". Potser llavors ens veurien d'una altra manera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si són les dones les que han de decidir, també ho han de fer particularment en relació al que vesteixen o deixen de vestir sense interferències de l'estat. No he vist mai a Mallorca una dona vestida amb burca, però si em consta que moltes de les que s'abriguen el cap com ho fan les monges ho fan perquè volen. Si una dona se sent bé amb burca no és l'estat qui ha de dir com es vesteix o deixa de fer-ho.
què es déu sentir? Què sentiràn les dones que seràn multades per portar burca? on és la llibertat? Si, conec moltes dones que s'encadenen en relacions tòxiques. Però cap d'elles porta burca. Quan es multarà als homes que ecideixen el quer han de fer les dones? I les dones que diuen defensar les dones, no creuen que aquesta mesura pot dur conseqüències pitjors? Si és cert que hi ha alguna dona que està obligada a dur burca, ara, a més, haurà d'estar reclosa. Com les nostres monges de clausua, aquelles que els seus pares tancaren quan encara eren adolescents. D'aquestes també en conec. No s'està utilitzant "la lliberat de la dona" per altres motius polítics? o culturals? Perquè no parlam clar?