“És just que el patrimoni dels pagesos vagi als pagesos”

Quan es va crear la vostra cooperativa?
La Cooperativa Agrícola i Ramadera de Llucmajor es va fundar l'any 1980. Abans ja n'hi havia una altra. Hi va haver un intent d'unió, però no va arribar a port i es va crear la nova. Jo en som el president des del 1990. Ara tenim uns 180 associats.

Què feis com a cooperativa?
Tenim una secció de carn, una de subministraments i una altra de fruits secs. Els principals subministraments són els pinsos, els cereals i el menjar per als animals.Pel que fa als fruits secs, treballam ametla i garrova amb el Camp Mallorquí, del qual en som un punt de recollida i de comercialització.

El producte que comercialitzau prové exclusivament dels socis?
Tot el nostre producte ve dels socis. Estam dins l'organització de productors de fruits secs del Camp Mallorquí, per tant arreplegam la producció d'ametla i garrova dels socis i sols en una petita part compram a tercers.

Ara heu aconseguit un nou local, com ha estat possible això?
El local de la cambra agrària constitueix un patrimoni de tots els pagesos llucmajorers. Era una antiga aspiració nostra que se cedís a la cooperativa del poble. Feia 20 i busques d'anys que intentàvem arribar a una solució i poder tenir l'ús del local. Ara ha estat possible perquè els béns de les cambres han passat al Govern balear i vàrem demanar obtenir-ne l'ús.

Com us pot anar aquesta nova instal·lació?
De moment ens va molt bé. Hi som des de dia primer de juny i el primer mes la gent ha respost bé. No hem perdut clients. Aquest local és un poc més del doble del que teníem i pot donar lloc a fer molta més feina de la que fèiem fins ara.

És just que un local del patrimoni sindical agrari vagi a una cooperativa?
No veig res més normal. El patrimoni dels pagesos ha de ser per als pagesos. En el camp general, els locals sindicals varen anar a sindicats i patronals, en el camp pagès no és normal que això no s'hagi fet. Esper que s'arribi a aconseguir. El de Llucmajor és un dels pocs locals de les cambres agràries que haurà anat a parar als pagesos. Estic molt content que s'hagi posat aquest local al servei dels pagesos del poble de Llucmajor.

Biel, com van les coses a la pagesia llucmajorera?
L'agricultura a Llucmajor està malament, com pertot. Els preus dels productes estan per terra. Tant pel que fa a ramaderia com a cereals i fruits secs, que és el que més hi ha a Llucmajor, les coses no van bé. Els preus dels fruits secs no són rendibles i amb la ramaderia passa igual: mens a 40 euros i porcelles a 22 euros. Com poden sobreviure els pagesos? Per això l'agricultura està com està.

N'hi ha que diuen que els pagesos sols sabeu viure de subvencions.
Si els preus per als pagesos fossin raonables, les coses estarien més clares. Les subvencions volen corregir la injusta situació que pateix el pagès però no ho arriben a fer. Són un pegat mal posat, no un remei real. Per al pagès són bones i no ho són. Als petits agricultors els costa arribar a les ajudes, perquè quasi sempre la part grossa se l'enduen les grans empreses. Tot això s'ha de replantejar i s'ha de fer que els recursos arribin als pagesos.

Queden joves en el camp llucmajorer?
En parlar de gent jove ja parlam de persones de 40 anys. D'aquestes n'hi ha, però encara n'hi ha moltes més d'una edat superior. Per tornar a tenir joves s'hauran de canviar les polítiques econòmiques, llevat que es vulgui que no quedi gens d'agricultura.

Hi ha ganes de fer coses noves entre els pagesos?
Veig poques idees noves. Entre els joves sí que n'hi ha que tenen molt de coratge, que realitzen molta d'inversió en nova maquinària. Mereixen suport, perquè si a ells no els va bé ja no ens quedarà res.

Tenen feina a fer les cooperatives?
Les cooperatives tenen el seu futur. Feim una feina de regulació dels preus i tenim el nostre paper, feim una feina que beneficia tots els pagesos, estiguin associats o no. Si no hi hagués cooperatives, la seva falta es veuria tot d'una.