Explotar el caire social de la xarxa

Internet ha esdevingut des de fa ja un temps un focus que atreu l'atenció d'amplis sectors socials. Per això, moltes empreses han decidit traslladar-s'hi i establir així un millor i més complet contacte amb les persones que conformen el seu públic. Els mitjans de comunicació, com a tals, no en són una excepció. Després de l'adquisició de portals corporatius de cada vegada més complets ha arribat amb intensitat la moda d'obrir espais propis a les xarxes socials més populars, retratades com a elements que absorbeixen de cada vegada més temps als usuaris.
Això es constata amb treballs com l'elaborat pel Gabinet d'Anàlisi Demoscòpica (GAD), que recentment ha tret a la llum els barems obtinguts pels principals mitjans d'àmbit estatal i autonòmic, en les principals plataformes digitals de tipus social, en un aspecte més de la seva pugna per atreure audiència.

Principals portals
En concret, s'ha fixat la mirada sobre Facebook, Youtube i Twitter, que com deim són les que tenen més seguidors. Els resultats materialitzen la importància d'aquestes aplicacions, que tanmateix sols tenen uns quants anys: en total 1,4 milions de consumidors de mitjans de comunicació -premsa, televisió, ràdio i específics de la xarxa- a l'Estat espanyol empren aquests punts d'accés al material amb què treballen els mitjans i formen part de les seves comunitats virtuals.

El factor interacció és una de les principals vares de mesurar emprades en l'estudi. Així, s'hi reflecteixen el nombre de fans a Facebook, els seguidors a Twitter i els subscriptors a Youtube, i verifiquen que existeixi una relació fluïda, d'anada i tornada de continguts. Com sembla lògic, les cadenes televisives han entrat amb força al portal de vídeos en línia per excel·lència, i ja tenen més de 90.000 subscrits. Per la seva banda, el radiofònic es configura com el mitjà que millor ha sabut copsar l'atenció del consumidor digital, i a Facebook se'n comptabilitzen 335.000 seguidors.

Segons afirmen els analistes responsables del treball, "les possibilitats d'aquesta eina afavoreixen la complicitat de milers de seguidors que basteixen vertaderes comunitats d'afiliats als seus programes de ràdio favorits". I el lloc de la premsa, malgrat també es posiciona en les altres xarxes, és preeminent a Twitter. Un lloc des del qual les seccions digitals de la premsa tradicional poden anar rebent informacions en temps real a través del microblogging d'allò que més interessa els seus lectors, que així esdevenen redactors improvisats.

Un exemple insular
A escala balear, la xarxa social que predomina per sobre de la resta de factors és Facebook, amb molta diferència, i amb independència de la casta de mitjà que tractem. Una mostra en són les dades de la versió sociodigital que aquestes pàgines que llegiu tenen al punt de trobada més popular d'internet. En qüestió d'uns mesos, més de 1.250 usuaris s'han fet seguidors de dBalears a l'espai d'intercanvi que genera estar present en aquest univers telemàtic, on el mitjà ha compartit més de 230 enllaços a esdeveniments i notícies amb la seva comunitat. I allò clar és que aquests nexes, de ben segur, han col·laborat a augmentar el trànsit de visites a la versió digital de l'esmentat diari. Així mateix, també s'explota intensament la xarxa Youtube, i els vídeos que s'hi han bolcat sumen ja més de 120, de totes les temàtiques, i amb un nombre de reproduccions que al seu torn sobrepassen les 44.000.