TW
0

Investigadors de diferents països cerquen a Nairobi, amb noves tecnologies i mitjans, "un milió de petites revolucions verdes" per a cada un dels problemes que fan que l'agricultura i la ramaderia africanes siguin les menys desenvolupades del món. Al nou laboratori per a les Ciències de la Vida de l'Àfrica central i oriental (BecA, en anglès), Carlos Seré, un uruguaià resident a Kenya, explica que la situació a l'Àfrica és molt complexa i que es necessiten solucions africanes per solucionar-hi els problemes agropecuaris.

Seré, que des de 2002 és el director de l'Institut Internacional d'Investigació de Bestiar (ILRI, en anglès), amb seu a Nairobi, va idear el BecA per "produir ciència africana feta per africans a l'Àfrica" i cercar solucions pròpies "per a la casava (iuca), per al blat de moro, per a les vaques, per a les cabres...".

Continent divers i complex
La diversitat i complexitat de la geografia, el clima i les societats africanes fan impossible la recerca d'una solució única a una miríada de diferents problemes i per això, Seré va pensar en el BecA com un centre "de portes obertes" perquè investigadors de tot l'Àfrica tinguessin accés a una tecnologia punta. La directora del BecA, Segenet Kelemu, una etíop que, després d'ensenyar als EUA, va tornar a l'Àfrica per embarcar-se en aquest projecte, indica que "l'agricultura africana ret menys que la de la resta del món, per la qual cosa vam portar científics per investigar sobre això, sobre la terra i sota el mateix sostre".

Projecte BecA
El BecA va començar la seva etapa el 2007 i s'inaugurarà oficialment el novembre pròxim, però ja funciona al 95 per cent de les seves possibilitats: "No podíem esperar que estigués tot llest, a mesura que l'anàvem construint hi començàvem a treballar", diu Kelemu. Seré i Kelemu expliquen que actualment la investigació es realitza "de manera interconnectada" entre centres de tot el món, però l'Àfrica estava mancava d'un laboratori d'aquestes característiques, on estudiosos africans i internacionals poguessin treballar junts i veure en directe els problemes que tracten de resoldre.

Ara, des de Narobi, els "investigadors del BecA van allà defora, al terreny, acompanyats d'organitzacions locals que treballen amb nosaltres, i parlen directament amb els agricultors i ramaders i n'escolten les necessitats i problemes", explica Seré. "L'únic requisit perquè un científic treballi amb nosaltres és que investigui sobre les limitacions que afecten la salut i el benestar dels africans", insisteix Kelemu.

Els principals programes en els quals el BecA treballa ja se centren en cultius més resistents a la sequera, en l'estudi de paràsits que afecten les plantes i en malalties del bestiar. Una de les causes del retard en l'agricultura africana és que en gran part es tracta de petites granges que es resisteixen a adoptar noves tecnologies i mantenen formes de cultiu tradicionals que no donen l'abast per alimentar una població en continu creixement.
Aquest problema es deu moltes vegades a la falta de capacitat per assumir riscs dels agricultors africans, ja que "no estan assegurats i, si adopten una tecnologia nova i no els funciona, podrien perdre el seu mitjà de vida, per la qual cosa prefereixen no arriscar-se.

Eina de comunicació
El BecA no es limita a la investigació pura i els seus creadors volen que també sigui una eina de comunicació entre investigadors, agricultors, comunitats locals i inversors, per cercar solucions globals. El director de l'ILRI explica que no solament cal trobar solucions científiques als problemes que afecten els cultius i el bestiar africans, sinó que "fa falta més inversió en alguna cosa tan simple com carreteres i infraestructures bàsiques, com l'electricitat i l'aigua".

En suma, postil·len Seré i Kelemu, la problemàtica a l'Àfrica és tan complexa que no només els científics, sinó tots els implicats, agricultors, empresaris i administracions públiques, han de treballar junts a la recerca d'aquest "milió de petites revolucions verdes" que podria resoldre els problemes al continent. I en el BecA, els seus creadors esperen que el laboratori es converteixi en un dels centres neuràlgics d'aquest esforç que podria arribar a acabar amb la gana a l'Àfrica.