“Estam inscrits a l'agricultura integrada i hi creim”

A sa Volta, a prop de Porreres, Apol·lònia Figuera i els seus germans duen endavant una empresa hortícola capdavantera a Mallorca.

Quan començà Agrosavolta?
L'empresa la duim entre els meus germans Miquel, Rafel, ma mare i jo, però ja va començar amb els padrins i va continuar amb mon pare i ma mare. Quan es retirà mon pare, primer hi entrà el germà Miquel i després Rafel i jo.

Quina és la vostra feina dins l'empresa?
Tenc esment de l'administració i de la feina en el magatzem. En una paraula, he de fer que les coses surtin bé i quan toca.

Cultivau molta hortalissa?
Duim unes 100 hectàrees d'horta, poc més o menys, sense comptar unes 4 hectàrees més de superfície coberta, d'hivernacles.

Teniu molta gent?
Depèn de la temporada. En el moment de la plena podem arribar a tenir unes 40 persones fent feina. L'horticultura és una activitat que genera molta necessitat de mà d'obra. Hi ha cultius, com el de la tomàtiga, per exemple, que necessiten fer diverses tasques i cadascuna s'ha de fer a mà.

Sempre heu fet el mateix?
No, primer anàvem als mercats dels pobles i fèiem més varietat per poder tenir de tot en el nostre punt de venda. Ara feim sobretot meló, síndria, albergínia, carabassó, mongeta, tomàtiga, tomàtiga de ramellet i pebre.

Quin és el moment de màxima producció?
A principis d'any, de desembre a febrer, hi ha poca producció. Després començam a sembrar i a produir. El moment més intens és a partir de maig i fins a l'octubre o el novembre. Llavors ja ve fer net, la recollida dels plàstics i preparar per a l'any que ve.

Com comercialitzau la producció?
El nostre volum de producció és important i la comercialització la feim a través de majoristes. Duim el gènere a Mercapalma i des d'allà es distribueix als punts de consum.

En produïu molta quantitat?
Depèn de l'any i de les condicions climàtiques. El 2008 va ser excepcional i ens situàrem prop dels 2.800.000 kg d'hortalissa. L'any 2009 també va ser bo, però el preu va ser dolent.

És clar, no sols es produir molt, el preu també hi ha d'acompanyar.
Sí, l'any 2007 el carabassó va anar a 46 cèntims i el 2008 va anar a 27 cèntims. Arriba un moment, en estar per davall dels costos de producció, que com més producció tens, més pèrdues. Si els preus cobrats pel pagès es mantenen com els de l'any passat, no veig la manera de poder continuar.

Quin és el moment actual?
Els preus no sabem com seran, però els costos han pujat molt, en especial els de l'electricitat i els del gasoil. Els pagesos ens veim estrets entre dues forces, majors costos i preus baixos, que aprimen el nostre marge comercial de cada vegada més.

Quin tipus de producció feis?
Estam inscrits en l'agricultura integrada i hi creim. Es tracta d'exercir un major control en l'aplicació de productes fitosanitaris i de fer les coses bé. Al final, el respecte al medi ambient repercuteix en una menor despesa en productes químics i en una millora de la rendibilitat. També estam inscrits en la marca "Producte Local". Estam parlant d'unes hortalisses que combinen frescor i uns nivells de qualitat molt exigents.

Heu tingut problemes de plagues?
La veritat és que no gaires. La principal és la de l'arna de la tomàtiga. Fa molt mal i incrementa el cost, ja que de moment sols es combat amb l'aplicació de determinats productes. Dins hivernacle és més fàcil de controlar. Feim molta lluita biològica, utilitzant trampes amb feromones i altres sistemes de control integrat.

La gent valora els productes mallorquins?
Jo pens que sí; el consumidor valora el sabor i la frescor. Una altra cosa és que en vulgui pagar un preu superior al producte de fora de Mallorca. Moltes vegades, si hi ha un producte extern a baix preu, et volen fer vendre per aquell preu.

Transformau gens els productes?
No, tan sols calibram les tomàtigues amb una màquina especial i després, un cop destriat, ficam el producte en caixes i el deixam llest per a la comercialització. Venem un producte fresc: del camp, directe cap al consumidor.