Connectats malgrat la crisi

Telefonia mòbil

Així doncs, una de les dades que inicialment és important remarcar és el creixement en més de mig milió d'accessos de banda ampla en telefonia mòbil, que es possible gràcies a targetes de dades i dispositius USB, amb la qual cosa es consolida la celular com una de les tecnologies motores de la digitalització en què estam immersos. És un fet contrastable que el consum de telèfons mòbils adaptats per connectar-nos a internet amb qualitats de servei gens menyspreables s'ha disparat enguany any. Segons la informació que s'extreu de l'informe, el mòbil ha reforçat la seva posició en un 57%, amb la qual cosa el segon lloc és per als dispositius de connexió a la xarxa. A Balears podem ratificar que això és així, ja que més de 800.000 usuaris són consumidors de telefonia mòbil, malgrat que, com és obvi, no tots han accedit encara als terminals d'ultimíssima generació.

Però, de fet, la multiplicitat de dispositius i el creixement espectacular de la banda ampla mòbil són senyalats com dos dels factors que més han enriquit l'experiència de comunicació tecnològica de les persones en el període esmentat. Una causa fonamental d'aquest fet és que aquestes noves finestres a la xarxa multipliquen la freqüència i el nombre de llocs des dels quals es pot restar endollat, i sense cap fil per enmig. Un altre aspecte que ens interessa especialment des d'aquestes Illes correspon a l'àmbit d'ús empresarial de la connectivitat a les xarxes que impulsen aquests tipus de connexions. I és que alguns anys després que els pioners obrissin camí, i després que els més reticents arribassin a reconèixer les virtuts del carro tecnològic, ja es pot afirmar que l'empresa balear ha assolit la plena connectivitat: un 99% estan connectades a internet, en qualsevol de les seves variants. Tanmateix, les més populars són encara les línies de banda ampla fixa, també en el redol familiar, on un 82,8% de les llars es connecten mitjançant banda ampla ADSL -en total 252.977 línies. Un registre que deixa molt enrere el cable, que així mateix subministra connexió a un 12,4% dels abonats. Parlant d'altres ítems que caracteritzen l'espai empresarial, cal apuntar que el 57% ja disposen de pàgina web i la immensa majoria (98%) fan servir el correu electrònic.

Com resulta evident, si aquesta feina s'ha de referir a les majors fites suscitades recentment en el món d'internet i les telecomunicacions, hi ha d'haver un espai reservat per a les xarxes socials, un fenomen que inesperadament ha implosionat i donat lloc a variats espais en què els usuaris passen una gran quantitat del temps a internet. Segons reflecteixen les dades, aquesta vegada d'àmbit estatal, el nombre d'usuaris que empren aquestes eines digitals com a mitjà de comunicació quotidià ha crescut en un 500%, amb la qual cosa l'Estat espanyol es col·loca com el segon posicionat de tot el continent europeu en un rànquing de penetració amb gairebé tres de cada quatre internautes, que a la vegada són usuaris habituals d'aquestes xarxes. Un altre aspecte impactant que ens transmet aquest observatori, és que durant 2009 un 22,4% del temps dels usuaris internautes ha estat destinat a activitats relacionades amb comunitats o xarxes socials. Una xifra que en tombar tot un any recull una quantitat d'hores molt considerable.

Activitat transversal

Aquest creixement consolida el procés de digitalització en la vida dels ciutadans i ja hi ha activitats que es mostren com a transversals, més enllà de l'usuari o del tipus de dispositiu des del qual hi accedeix. Un 85 per cent coincideixen a citar entre les activitats més recurrents veure vídeos, escoltar música i compartir arxius. Les de cada vegada més nombroses aplicacions mòbils per a internet també suposen un punt de maduresa tecnològica a considerar. I ho demostra el fet que diàriament un 17% d'usuaris hi consulten el correu electrònic, un 13% navega pel ciberespai i devers un 10 pren part de xarxes socials des d'uns terminals que no fa tant servien només per parlar de veu a oïda.

Per altra banda, la majoria del consum d'internet es realitza encara des de casa, un motiu que explica perquè a l'Estat la implantació de banda ampla és més elevada que la mitjana de la resta dels Vint-i-set països de la UE.

Finalment, per cloure aquesta ràpida repassada al treball de recopilació digital de Telefónica, farem una aturada en el tercer sector d'importància esmentat com a component de la Societat de la Informació: la implantació de la eAdministració. Així se'ns marca el darrer quinquenni com un període en què s'han produït nombrosos plans de desenvolupament per dotar d'un entorn electrònic a l'Administració del segle XXI. Destaca el creixent contacte dels ciutadans envers aquests òrgans, amb uns serveis de cada pic més complets, que estalvien coes i temps perdut. I ens emmarca especialment la introducció del DNI electrònic com un dels apunts destacats en aquest sector.

Tot aquest repàs serveix per escenificar que malgrat la complicada conjuntura econòmica que pateixen ciutadans, empreses i Administració, això no comporta un retrocés en la implantació de la Societat de la Informació, ni arreu de l'Estat ni en concret a les nostres Illes.

"És l'usuari qui al cap i a la fi fa avançar la tecnologia"

Fermín Calvo dirigeix des de la seva oficina del carrer dels Foners de Palma la delegació autonòmica de la companyia que ha impulsat l'intensiu estudi sobre TIC i societat. Ell mateix s'ocupà de presentar-lo i avui ens rep per endinsar-nos un poc més en algunes reflexions ben interessants.

Quin és l'estat de salut de la Societat de la Informació a l'Arxipèlag?
Tot i que l'entorn macroeconòmic és complex, podem dir que els paràmetres continuen essent bons. Les enquestes fetes als usuaris demostren que en un moment de crisi com aquest, en allò que es retallen despeses en major grau és la compra de roba o l'accés a l'oci i lleure. En canvi, gairebé no hi ha repercussió en les contractacions de telecomunicacions, tant d'internet com de telefonia. També sembla que s'aprèn a gestionar millor la despesa en les factures, però el servei no s'abandona. A la gent li importa manternir-se connectat i, a més, a Balears es registren uns valors dels més elevats d'Espanya pel que fa a les compres electròniques. Crec que encara es pot destacar el dinamisme del sector, que no es veu gaire afectat per la crisi.

Sembla que el proper gran cavall de batalla és la connexió a la xarxa a través dels mòbils.
De fet ja ho és. El consum de telefonia amb accés a internet creix a passes gegantines. Cal pensar que els terminals més moderns són més aviat petits i potents ordinadors que no telèfons. Incorporen memòries que fa uns anys tenien els ordinadors convencionals de taula, o càmeres de considerable qualitat que ja realitzen vídeos d'alta definició. Hi ha dades que maregen, com que en un any es venen més telèfons amb càmera que el nombre total de càmeres fotogràfiques venudes en tota la història, des de la seva aparició.

Així doncs, assistim a un canvi de patró important?
Sens dubte. El patró d'ús de la tecnologia de comunicació ja ha canviat. Els terminals intel·ligents i les progressives ampliacions de xarxes de 3G fan que de cada vegada més gent s'apunti a navegar o consultar el correu amb aquests dispositius des de llocs més diversos. Segurament, les factures també són més assequibles, i les prestacions no deixen d'augmentar, igual que la velocitat de les línies de connexió, tan fixes com mòbils. En el canvi també hi fa molt l'aspecte social de la tecnologia. Les empreses han fet el bot definitivament a les xarxes socials i aquestes a la vegada s'han començat a obrir i a segmentar més i més, per edats, interessos, etc. I això constata que sovint la tecnologia no pren exactament els camins pels quals fou estrictament ideada, sinó els que els usuaris descobreixen, validen i comencen a explotar. És l'usuari qui realment fa avançar la tecnologia.

Parlant de banda ampla, n'hi ha que critiquen el servei de l'ADSL autòcton. Vós que en pensau?
És cert que algunes valoracions utilitzades reflectien que el preu era més alt que a altres indrets d'Europa, però la realitat no és exactament així. Les operadores han expressat les seves queixes per la manera com se'n fa la medició, on no necessàriament es fan servir les mitjanes de servei, o els serveis més populars i més contractats. Pel que fa a la velocitat, el servei més estès ara assoleix els 6MB, quan fa deu anys sols anava a 256KB. El salt és considerable i ja treballam en projectes per ampliar-ho en un futur no tan llunyà.

Per què quan parlam de grans empreses balears no és fàcil pensar en Telefónica?
No ho sé ben bé. El cert és que donam treball a unes 1.100 famílies de totes les Illes Balears. Som una corporació amb presència internacional, de les primeres del món al sector, però tanmateix des d'aquí ens sentim una empresa molt illenca. L'aposta per Balears es demostra amb la inversió que férem l'any passat a l'arxipèlag, que arribà a uns 28 milions d'euros.
A més a més, en concepte d'imposts hi deixàrem uns 7,5 milions d'èuros, que han anat a parar als comptes de tots els balears. El compromís en aquests moments difícils és més viu que mai, i pels qui fa molts d'anys que som a la casa això és un fet d'orgull.