A través del correu electrònic, del Facebook, de missatges enviats des del telèfon mòbil, fent servir blogs i pàgines web, tant s'hi val. Els sistemes que s'utilitzen avui dia per enviar o rebre informació són prou diversos i ja formen part del dia a dia de la pràctica totalitat dels infants i adolescents de les Illes. Tot i això, els avantatges que sovint incorporen aquests immensos canals de comunicació no lleven que en algunes ocasions se'n faci un ús inadequat. Ciberbullying, amb aquest neologisme els experts es refereixen als atacs i a les amenaces que fan servir aquestes plataformes electròniques, tot amb l'objectiu de desacreditar un determinat individu o grup.
Malgrat que a l'Estat espanyol aquestes praxis poden constituir un delicte de caire penal, la realitat ens mostra que cada vegada està més estès aquest sistema de pressió, sobretot en les generacions més joves. No debades, ja s'han publicat en alguns mitjans de comunicació notícies com la del jove madrileny que va ser condemnat a un any de presó per penjar fotografies de la seva anterior al·lota nua a la plataforma digital Tuenti.
Així, segons les dades que ha donat a conèixer el Laboratori d'estudis sobre la convivència i prevenció de la violència (Laecovi) aquestes darreres setmanes, cinc de cada cent adolescents espanyols estan implicats directament amb pràctiques de ciberbullying de caràcter greu, ja sigui en el paper d'agressor o en el d'agredit. Així mateix, més d'un 20% dels integrants d'aquesta joventut està immersa en casos moderats de ciberassetjament escolar, fet que demostra la ràpida evolució d'un fenomen tan incipient com perillós. Aquestes dades són relatives a adolescents que tenen edats compreses entre els 12 i els 17 anys.
En aquest sentit, la rellevància d'aquest nou fenomen va tenir oportunitat de ser compartida per un bon aplec d'experts fa uns dies en el I Congrés internacional de ciutadania digital, que tingué lloc a la ciutat de Sant Sebastià. Amb tot, una de les principals herències d'aquesta posada en comú fou l'elaboració d'un protocol d'actuació encaminat a proposar tot un seguit de pautes i recursos perquè tant els pares com els professors puguin detectar amb més facilitat aquestes problemàtiques i, en efecte, siguin capaços de posar-hi solució. Com és de suposar, una de les principals dificultats que es troben és la detecció dels abusos.
De fet, algunes de les recomanacions emeses des d'aquest fòrum són que els pares i els fills comparteixin les contrasenyes d'accés a correus o telèfons mòbils, com també que els ordinadors estiguin ubicats en espais compartits de la casa. Així, si el jove mostra conductes d'un refús exagerat davant proposicions versemblants, podria ser un indicatiu que està immers en alguna d'aquestes pràctiques. En el camp del control d'aquestes activitats, no convé oblidar-se de la importància que poden assolir en determinades ocasions els programes o les aplicacions que graven els historials i que deixen constància de tots els moviments que s'han duit a terme durant els darrers temps en aquell ordinador.
Les pràctiques més freqüents
Sens dubte, d'entre tots els abusos que es fan per la xarxa, aquell que apareix amb més freqüència és el de violació de la intimitat. El fet de robar fotografies íntimes, arxius o dades personals sovint són la conseqüència d'una usurpació de la contrasenya del correu electrònic. Tot i això, el catàleg de possibilitats que ofereix el ciberbullying va més enllà. Així, comença a ser habitual que es falsegin identitats a fòrums, correus electrònics, pàgines web, tot posant en evidència la víctima.
Deixar comentaris ofensius a blogs o fòrums també és un instrument de pressió important i, en aquests casos, solen ser missatges anònims. Fins i tot, s'han arribat a crear perfils falsos en nom de les víctimes per tal de difondre determinades informacions que poguessin perjudicar-les. Altrament també existeix l'anomenat "mail bombing", que consisteix en un enviament massiu de correus electrònics, tot amb el clar objectiu de saturar el correu del receptor i, en efecte, limitar-ne l'ús.
Els telèfons mòbils també són una arma usada per aquests joves. Així mateix, els bombardejos a telefonades amenaçants fent servir veus que permetin camuflar l'emissor o de missatges en els quals s'increpi la persona que els rep són exemples prou il·lustratius d'aquests delictes a distància.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.