La potència dels contes com a recurs didàctic

Seria una enorme obvietat afirmar que, durant aquestes darreres dècades, els recursos pedagògics dels quals disposa la societat per aixecar noves generacions han evolucionat seguint un ritme força accelerat. D'aquesta manera, les fonts que empraven per conèixer i descobrir els nostres padrins no són les mateixes que fan servir els nostres fills i néts. La irrupció de nous enginys com ara la connexió a internet, els videojocs i la mateixa televisió s'han afegit a tot un aplec de modificacions que han deixat enrere els infinits mèrits que podia tenir, per exemple, una apassionant vetlada de rondalles qualsevol nit d'estiu.

Els contes són un dels instruments que més s'han despreciat en el fet d'educar. Sembla que part de les societats contemporànies han oblidat les immenses virtuts que incorporen aquests relats, que normalment entremesclen històries fictícies amb elements propis de la realitat. El llenguatge no acostuma a ser massa elaborat, amb la qual cosa es fa més digerible per als més joves que mostren interès a mesura que més divertides i millor il·lustrades s'exhibeixen aquestes històries. En aquest sentit, una de les primeres funcions que té el fet de contar o llegir contes és acostar als seus joves consumidors a l'hàbit de la lectura d'una manera amena i divertida.

Evidentment, cada vegada que un infant s'interessa per llegir està potenciant tot un seguit de facultats que li reportaran beneficis a llarg termini; així, aquesta branca de la literatura infantil potencia la creativitat i la imaginació d'aquells que la gaudeixen, a més d'enriquir les seves destreses comunicatives quant a vocabulari, per exemple. A tot això, no són pocs els experts que insiteixen què el fet d'habituar-se a compartir amb els fills cada nit una estona de lectura abans de dormir, ajuda a enfortir els vincles entre els uns i els altres.

Tot i això, sembla que el més gran dels serveis que ofereixen aquests peculiars relats és el de transmissors de valors. La importància de la solidaritat, del treball en grup, de l'amistat, del compromís per les causes justes o la fidelitat són idees que es poden inculcar a través d'un conte d'una manera fàcil i divertida. No debades, els contes sempre es presenten segmentats en tres parts; l'inici, on es presenta l'escenari en el qual els personatges desenvoluparan la seva trama després i, ja a la part final, es presenta el desenllaç, en el qual es fa ressò sobre aquell valor -o valors- que amaga la història contada o llegida.

Tanmateix, l'atracció que en els menuts desperti aquesta activitat, en bona part, dependrà de la manera amb la qual rebi la informació. Segons la pedagoga Elena Roger, "possiblement als pares ens falten recursos a l'hora de contar contes, fonamentalment recursos expressius". Així les coses, és prou important que el relat que es conta sigui ben dominat pel narrador.

Així, sempre resulta interessant que donem la sensació en tot moment que coneixem el relat amb una certa suficiència i, en efecte, no interrompre contínuament la narració perquè no recordam part del relat o per haver d'improvisar un bocí de la història. A més, el llenguatge que utilitzem en tot moment ha d'estar adaptat al nivell del receptor; frases senzilles i farcides de paraules que puguin entendre els menors. La pausa i l'entonació també s'han de tenir en compte, ja que, de fet, són instruments que poden ajudar a mantenir l'emoció i l'atenció. El gestos que es fan amb la cara o amb les mans també esdevenen transcendents, car permeten ingerir certes dosis d'entusiasme i interès per allò que s'està contant. En el discurs, també és més recomanable que no es facin descripcions excessivament detallades, ja que s'ha d'incentivar que els nins es creïn ells mateixos una imatge mental del que està succeint en el conte, tot en pro d'estimular els recursos imaginatius de l'infant.