Una estudiant israeliana mostra el seu carnet d'identitat durant una protesta a Jerusalem contra l'atac d'Israel.

Una estudiant israeliana mostra el seu carnet d'identitat durant una protesta a Jerusalem contra l'atac d'Israel. | KOBI GIDEON

C.A.Jerusalem02/06/10 0:00
TW
0

L'endemà del mortal assalt contra un vaixell humanitari per part de l'Exèrcit israelià, que hi causà 9 víctimes, es respirava una calma tensa. Si la jornada arrancava amb les polèmiques declaracions del Consell de Seguretat de l'ONU, que censurava la violència contra la "flotilla de la Llibertat", però no l'Estat d'Israel, durant el dia l'OTAN se sumà a la condemna en la mateixa línia de les Nacions Unides, atès que exigí una "investigació imparcial i creïble" dels fets, alhora que demanava a Israel l'alliberament immediat de tots els civils empresonats.

De la mateixa manera s'hi pronunciaren els representants dels parlaments dels 27 països de la UE, que aprovaren un text en el qual lamentaven les morts causades en l'assalt del vaixell humanitari que anava cap a la franja de Gaza i condemnaven "l'ús de la violència", sense esmentar expressament Israel. Però enmig d'aquest context de reaccions procedents de les més altes institucions mundials, Turquia es mostrà indignada. Així, el primer ministre del país, Recep Tayyip Erdogan, afirmà que l'acció de l'Exèrcit israelià "ha estat una "massacre sagnant" i advertí que "ningú no hauria de provar la nostra paciència". D'entre les nou víctimes, quatre eren ciutadans turcs.

La cooperant catalana torna
Quant a la situació dels tres ciutadans de l'Estat espanyol que es trobaven entre els 629 retinguts per Israel, la cooperant catalana Laura Arau acceptà signar l'acte de deportació per ser repatriada a Catalunya de manera voluntària, mentre s'espera que avui prenguin la mateixa decisió els altres dos ciutadans: el cooperant madrileny Manuel Tapial i el periodista valencià David Segarra.

Després de parlar amb l'Ambaixada espanyola, María Antonia Tapial, mare de Manuel, assegurà que la intenció tant del seu fill com de Segarra és acceptar tornar a casa sense càrrecs pendents. La reticència inicial a admetre la deportació era pel temor que això suposàs el reconeixement que havien intentat entrar de manera il·legal al país, cosa a la qual no estaven disposats.

Per part seva, el ministre d'Exteriors del Govern de Madrid, Miguel Àngel Moratinos, reclamà a Israel una investigació "immediata, imparcial i objectiva" sobre allò ocorregut, en línia amb l'actitud de l'ONU i de la UE.
Pel seu costat, l'ambaixador israelià a Espanya, Rafael Schutz, afirmà que abans de condemnar el seu país per l'acció militar, convé esperar els resultats de l'estudi que n'emprendrà la seva nació. Des de Tel-Aviv, el ministre d'Exteriors, Avigdor Lieberman, conversà amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, a qui es dirigí per denunciar el "doble criteri" que la comunitat internacional aplica a Israel i qualificà alhora d'"inacceptable" la resolució aprovada pel Consell de Seguretat de l'ONU, en la qual es demana una "investigació imparcial" sobre l'assalt de la flotilla.

En la conversa esmentada, segons informà el Ministeri d'Exteriors israelià, Lieberman lamentà que "la hipocresia arrela al món sencer en relació amb Israel". Per la seva banda, el mateix primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, admeté que hi ha "queixes de moltsde governs" contra el seu país perquè posi fi al bloqueig de Gaza, però deixà clar que, malgrat tot, continuarà "per aire, mar i terra". "És ver que hi ha una pressió de la comunitat internacional i crítiques d'aquesta política, però -el món- ha d'entendre que és crucial per preservar la seguretat d'Israel i el dret del nostre Estat de defensar-se a si mateix", declarà.

Cinc milicians palestins morts
Mentrestant, cinc milicians palestins morien ahir per foc israelià a Gaza. Al matí, dos palestins armats eren abatuts per tropes israelianes en un tiroteig mentre tractaven d'infiltrar-se en territori jueu a prop de la barrera que envolta la Franja, a l'altura de la localitat de Jan Yunes, informaren l'Exèrcit israelià i els testimonis. Al cap d'unes hores, tres milicians més morien en un atac aeri israelià quan es disposaven a tirar coets contra Israel des del nord de Gaza.

D'altra banda, Egipte obrí la zona fronterera amb la Franja per permetre el pas dels palestins fins a un nou avís. A més, l'obertura servirà, segons fonts de seguretat egípcies, "per possibilitar l'entrada d'ajuda humanitària i mèdica", la mateixa causa per la qual fou assaltada dilluns la flotilla.