Crec que és molt diferent quan l'anorèxia està establerta, llavors parlam de prevenció secundària (primària és quan encara no es té la malaltia i no es pot evitar). Per tant, Rosa, ànims i a posar-te en mans de bons professionals. I que tinguis sort!
Des del centre de Salut també es pot fer feina preventiva, sobretot amb xerrades de grup als institus monitoritzades per professionals sanitaris alliberats per fer aquesta tasca i aclarir dubtes sobre el tema als mateixos adolescents
Jo tenc sobrepés i atacs bulimics i no me puc controlar per molt esforç que hi pugui intentar fer. Crec que més d'una persona en té.
Exacte, en temes d'anorexia o bulímia, cal visitar els psicòlegs, no ho deixes passar Rosa, després pot ser molt tard.
Rosa a tu que estàs preocupada per la teva filla, et puc entendre molt bé. Pensa amb l'autoestima de la nina, tal vegada necessita agradar als altres perquè ella mateixa no s'agrada i no s'estima, és qüestió de manca de seguretat, i el que li pots donar a la teva filla, són visites al psicòleg si és el cas ja molt greu, i sobretot estimar-la i donar-li molt d'afecte i comprensió.
tenc una filla amb anorexìa i és molt difícil de tractar, mentalment està molt afectada i no sé que he de fer
El ranquing està com cal
Sempre plantejant problemes, però realment el de l'anorexia és molt més greu del que hem pensam
MOlT BON TEMA DE DEBAT, L'ALIMENTACIÓ I LES SEVES MALALTIES.
Rosa, no sé si tornaràs a llegir aquest escrit. No me n'havia adonat del que havies escrit. Si vols, pots posar-te en contacte amb el diari perquè et donin la meva adreça electrònica i en parlam. Crec que et podré assenyalar algun camí.