Amb 306 escons (36,1% vots), els conservadors han estat els que més representació han obtingut a la Cambra dels Comuns de Westminster, davant els 258 del Partit Laborista (29,1%), però hauran de cercar aliats.
Com que els tories en aquestes eleccions (amb una participació del 64%) no han arribat als 326 escons necessaris per governar en solitari, el Regne Unit es troba per primera vegada des de 1974 amb un parlament sense majoria absoluta, una situació complicada que força els partits a negociar eventuals aliances o suports tàctics.
Davant d'una conjuntura així, l'encara primer ministre i líder laborista, Gordon Brown, està legitimat per continuar al capdavant del gabinet mentre se cerca una sortida.
No obstant això, el liberaldemòcrata Nick Clegg, la formació del qual aconseguí un resultat decebedor, ja que només obtingué 57 escons (23% dels vots) després de l'eufòria de la campanya, reiterà ahir la convicció que correspon als conservadors fer la primera passa per formar govern.
Les seves paraules foren ràpidament aprofitades pel líder tory, que s'afanyà a fer una invitació als liberaldemòcrates, amb qui, malgrat discrepar en matèries clau, s'ha mostrat disposat a trobar vies d'entesa. "Vull fer una oferta global, àmplia i sincera als liberaldemòcrates. Vull que treballem junts per afrontar els grans i urgents problemes del nostre país", va manifestar Cameron.
El líder tory va advertir, tanmateix, que la seva formació "s'oposa fermament a concedir més poders a la Unió Europea" i no serà "tou" en matèria d'immigració davant la proposta liberaldemòcrata de regularitzar la situació dels sense papers que faci anys que viuen al Regne Unit.
A més, Cameron deixà clares les diferències amb els liberals en matèria de defensa en al·ludir, encara que sense anomenar-lo, que no acceptarà la no-renovació del sistema nuclear Trident, un dels punts clau del "manifest" liberal.
Primers grans reptes
Començar a frenar aquest mateix any l'enorme dèficit pressupostari que pateix el Regne Unit és un objectiu prioritari dels conservadors, sobre el qual difereixen dels liberaldemòcrates i laboristes, partidaris de retardar les eventuals retallades fins que es consolidi la recuperació econòmica.
Cameron va assegurar, però, que el seu partit podria ser flexible en certs assumptes, en benefici d'una col·laboració "sincera i confiada" entre els dos grups.
Referent a això, va recordar que ells també s'oposen a la introducció dels carnets d'identitat que volen els laboristes i es mostren favorables a una "economia verda".
Un altre possible punt de consens és la comuna oposició de conservadors i liberals a la proposta laborista d'incrementar la cotització a la seguretat social a partir de l'any que ve.
L'oferta dels conservadors situa ara el líder liberaldemòcrata davant d'un dilema, ja que Gordon Brown, tot i que es manté en segon terme, ha ofert també negociar amb la seva formació una eventual aliança si Clegg no arribi a un acord amb els tories.
Mentrestant, i davant aquesta circumstància, la reina hi podria jugar un paper fonamental, malgrat que els experts assenyalen que Isabel II hi mantindrà distància per respectar el procés. La seva intervenció només té lloc quan hi ha una nominació creïble. En aquesta ocasió, seria el dotzè primer ministre que convocaria al Palau. Això no obstant, de moment, la monarca britànica no té previst tornar a Buckingham fins dilluns, símptoma que no pretén, fins llavors, haver d'encarregar a cap líder la tasca de formar Govern.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.