Un grup de manifestants contraris a la reforma. | MIchael Reynolds

TW
0

La reforma sanitària impulsada per Barack Obama, una iniciativa que pretén donar cobertura a prop de 30 milions de nord-americans que en l'actualitat no tenen assegurança mèdica, va rebre ahir un important suport amb l'anunci d'un congressista clau, Bart Stupak, que finalment optà per donar-li el sí. Stupak és el líder d'un grup de demòcrates catòlics que es resistia a donar suport a la reforma, perquè exigia garanties que no es permetria l'ús de fons federals per practicar avortaments. Així, sense el seu vot, semblava difícil que els demòcrates aconseguissin els 216 suports que necessiten per aprovar la reforma.

Una vegada que aquest grup se sumà a la majoria dels demòcrates, sens dubte ja disposà dels vots necessaris per convertir la mesura en llei. El suport d'Stupak es va assolir mitjançant un acord amb els líders demòcrates i la Casa Blanca, pel qual el president, Barack Obama, s'ha compromès a emetre una ordre executiva que reafirmi la prohibició d'usar fons federals per a la interrupció voluntària de l'embaràs. Segons el congressista, el compromís "garanteix la santedat de la vida". En un comunicat, el director de Comunicacions de la Casa Blanca, Dan Pfeiffer, indicà que Obama "emetrà una ordre executiva, després de l'aprovació de la llei de reforma sanitària, que reafirmarà la coherència amb les restriccions ja existents a l'ús de fons federals per a la pràctica d'avortaments".

Al llarg de tota la jornada, Stupak s'havia mostrat renuent a fer costat a la proposta, la qual cosa havia creat incertesa sobre si els líders demòcrates podrien sumar els 216 vots. En el tancament d'aquesta edició, la Cambra de Representants procedia a realitzar les tres votacions que permetrien treure endavant la contestada reforma sanitària. La primera fou de simple tràmit. Un cop conclòs el debat, els congressistes votaren dos projectes de llei diferents: un, el que ja va aprovar el Senat el desembre i l'altre, el que introdueix una sèrie d'esmenes a l'anterior per fer-ho més del gust dels congressistes.

Enmig del gran debat sobre la sanitat, desenes de milers de manifestants, 175.000 segons els organitzadors, es van concentrar ahir al Mall de Washington per reclamar una reforma migratòria, que el president dels EUA, Barack Obama, va indicar que farà tot el possible per aconseguir-la "enguany". En una intervenció sorpresa en un enregistrament de vídeo emès a través de les pantalles gegants col·locades al Mall, Obama va ser l'orador estrella en la que va ser la major manifestació del seu mandat fins ara. El Fòrum Nacional d'Immigració, un dels grups organitzadors de la marxa per Amèrica, calculava que a les tres de l'horabaixa, una hora després del començament de la concentració, prop de 175.000 persones es trobaven al parc que recorre el centre de Washington.

Segons Clarissa Martínez, del Consell Nacional de la Raça, "les expectatives d'assistència se sobrepassaren. Hi esperàvem potser 50.000 persones". Provinents de tot el país, els manifestants, arribats amb avió, autobús o en alguns casos a peu, corejaven crits de "Sí es pot" i "Legalització sí, deportació no". Molts, vestits amb camisetes blanques, com volien els organitzadors, portaven pancartes en les quals es llegien missatges com "El canvi necessita valentia" i "La legalització n'és la solució". En el missatge, acollit amb grans aplaudiments, el president nord-americà assegurà que "sempre els he promès ser el seu aliat, mentre ens esforçam per arreglar el nostre sistema trencat d'immigració, i aquest és un compromís que reiter".