El terratrèmol que estremí Xile el 27 de febrer passat ja s'ha convertit en un fenomen excepcional d'estudi, sobretot perquè desplaçà a l'espai diverses ciutats pròximes a l'àrea de l'epicentre. El sisme, de magnitud 8,8, ha estat el cinquè més violent de la història moderna des que es disposa d'instruments per mesurar-ne la intensitat. Ha deixat, almanco, 497 morts, molts de desapareguts i un rastre de destrucció encara no calculat. Però sense oblidar tota la tragèdia que l'ha acompanyat, també és ver que el seu estudi obre una porta a resoldre nombrosos interrogants i a conèixer millor tots els processos que envolten aquest tipus de fenomens.
Els estudiosos, inclòs el director del Servei Sismològic de la Universitat de Xile, Sergio Barrientos, indiquen que "ha estat un gran terratrèmol, amb un desplaçament molt important i que ha afectat una extensa superfície". L'expert en posa com a exemple desplaçaments d'un total de 4 metres a prop de Constitución, ciutat situada 360 km al sud de Santiago i una de les més perjudicades pel sisme i els tsunamis posteriors. És més, la correcció del brutal sisme, causat per una superposició de les plaques tectòniques, es pot demorar més d'un segle.
La comunitat científica ja s'ha posat a treballar-hi, a partir de mesuraments de GPS efectuats per experts de l'Ohio State University i que estaran llests d'aquí a un mes. Però les dades preliminars ja indiquen que la ciutat xilena de Concepción, la segona del país i una de les més copejades, s'ha vist empesa cap al sud-est i que Santiago, la capital, s'ha mogut mig metre. També n'ha resultat afectada Valparíso i, fins i tot, Mendoza, a l'Argentina. Així mateix, les conseqüències es noten en llocs tan a l'est com Buenos Aires, que s'ha desplaçat de 2 a 4 centímetres. Les dades del moviment d'aquestes localitats s'han obtingut comparant la ubicació exacta de les estacions de GPS abans i després del terratrèmol. Els sismòlegs disposaven d'aquests sistemes a la zona perquè formen part d'un projecte que desenvolupen, des de l'any 1993, per mesurar el moviment de l'escorça terrestre i la deformació dels Andes centrals i australs.
L'eix de la Terra, desplaçat
L'energia alliberada pel sisme ha estat tan gran que, segons la NASA, ha desplaçat devers 7,6 centímetres l'eix de rotació de la Terra i ha minvat la durada dels dies. Per mitjà d'un complex model de càlculs, Richard Gross, científic del Laboratori de Propulsió (JPL) de la NASA, i els seus col·laboradors han determinat que el sotrac ha acurçat la jornada terrestre gairebé 1,26 microsegons. Un microsegon és una milionèsima de segon. Gross explica que, fent servir el mateix mètode, han arribat a la conclusió que el terratrèmol de 9,1 graus registrat a Sumatra el 2004 disminuí la duració del dia 6,8 microsegons.
L'epicentre del fenomen s'ha situat en una regió de l'Amèrica del Sud coneguda com l'anell de foc del Pacífic, una zona on s'ubiquen plaques tectòniques que estan en permanent fricció i que van acumulant tensió. El sisme va tenir lloc quan l'anomenada placa de Nazca es desplaçà per davall l'adjacent del continent sud-americà i alliberà la tensió geològica que s'havia concentrat a les àrees convergents.
Noves rèpliques
Mentrestant, les rèpliques del terratrèmol continuen sacsejant els indrets afectats, a l'espera, segons alguns experts, que n'arribi la principal, d'una magnitud propera a la de la sotragada inicial. La presumpció es basa en el fet que aquesta derivació principal s'ha produït en tots els grans terratrèmols ocorreguts tant a Xile com a la resta del món. Fins dimarts se n'havien registrat 268 rèpliques i, encara que algunes han tingut magnituds de 7,2 graus i gairebé han superat els cinc en la meitat dels casos, els investigadors creuen que la més important encara no s'ha generat.
"Són més fortes com més fort és el terratrèmol", indicava ahir al diari El mercurio John Bellini, geofísic del Servei Geològic dels Estats Units. De la mateixa opinió és Jaime Campos, sismòleg de la Universitat de Xile, que assenyala que "les rèpliques que hem tingut han causat alarma, però pensam que encara han de venir les de més intensitat".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.