TW
0

No és la quarta pel·lícula de la saga, sinó l'enèsima vegada que s'intenta arribar a un pacte per l'educació, pacte que s'hauria d'aconseguir, que els polítics tenen l'obligació d'assolir, però que les diferències són tan enormes que és impossible que s'arribi a l'acord. Andreu Mir, en aquesta mateixa pàgina explica molt bé les causes de les desavinences, però la meva anàlisi es basarà en el model d'escola, que consider que és la causa més important.
Bàsicament, i amb moltes variants, es defensen dos models d'escola, la que educa per formar súbdits i consumidors, la que accepta que uns tenen més raó que els altres, la que admet que uns poden aconsellar els altres, i que per tant, els que tenen més poca raó han d'obeir i els que reben els consells els han de seguir.

Aquest és el model d'escola autoritària, que segueix les consignes del neoliberalisme (causant principal de la crisi) i que cerca una escola on l'esforç s'utilitzi per a fer primer, on la competència entre l'alumnat sigui primordial a l'hora de l'aprofitament, enfront d'un altre model d'escola que pretén formar ciutadans educats, crítics amb totes les formes de poder omnímode i d'explotació, que siguin capaços de renunciar a aconseguir tota classe d'objectes no necessaris, per poder aconseguir minorar la fam i la misèria en el món.

El primer defensa que el professorat, que és el depositari de la ciència, ha de traspassar aquesta a l'alumnat, que és el que la desconeix. Per tant, com més brillant sigui el o la docent en la seva capacitat de comunicar, millor seran les seves classes; o el model on el professorat és el que ajuda l'alumnat, perquè aquest vagi adquirint el coneixement de la ciència a través del treball i de l'esforç en les seves recerques i en la seva investigació.