Els científics calculen que el nombre d'exemplars de tonyina vermella ha davallat més d'un 80% des de fa 40 anys. Per això, el comissari de Medi Ambient europeu, Janez Potocnik, afirmava dilluns amb contundència que "hi ha un risc alt que aviat desaparegui per sempre i no ens queda cap altra opció que actuar per aturar-ho". Precisament per això, Brussel·les ha demanat als diferents països que votin a favor de la restricció en una sessió que mantindran entre el 13 i el 25 de març a Doha (Qatar), amb la participació dels 175 membres de la Convenció del comerç internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora Silvestres.
Els estats més afectats pel vet serien França, Itàlia, Grècia, Malta, Xipre i Espanya. Des de Madrid, el Ministeri de Medi Rural i Marí sosté que la proposta europea és "desproporcionada", perquè Espanya és lluny d'exhaurir les quotes que té assignades. Els sis vaixells espanyols que es dediquen a aquest tipus de pesca només han arribat al 28% de les captures permeses, és a dir, que han agafat 432 tones de 1.524 d'autoritzades.
Aquesta prohibició tampoc no ha estat ben rebuda a França i el responsable d'Agricultura i Pesca, Michel Barnier, ha exigit a la Comissió Europea que justifiqui amb xifres la decisió i ha amenaçat, fins i tot, d'arribar al Tribunal de Justícia Europeu. La flota gal·la, assegura Barnier, just ha cobert el 30% de la quota.
Un luxe
El 85 per cent de la pesca de tonyina vermella té lloc per juny i es calcula que, en un any, el preu s'ha triplicat. Al Japó, per exemple, un sol exemplar pot arribar a 100.000 dòlars, més de 74.000 euros. El país asiàtic n'és el primer consumidor mundial i n'absorbeix el 90% del mercat, procedent en bona part dels caladors espanyols. L'èxit del sushi explica el boom de la captura sense precedents de l'espècie.
Sembla que Tòquio no està gens preocupada pel subministrament. Hi ha immensos hangars frigorífics que guarden ni més ni pus que 23.675 tones congelades d'aquest peix provinents de l'Atlàntic i del Pacífic, segons les dades del servei de pesca del Govern nipó referides a novembre de 2009. La xifra es podria duplicar o triplicar si hi incloem el gènere que les empreses japoneses guarden als congeladors de Papua, el Vietnam, la Xina i Taiwan i que basta per a diversos any de consum de sushi.
Més veloç que un cavall
La tonyina vermella, un peix excepcionalment de sang calenta, és conegut per la mida i la velocitat. Arriba a fer més de 600 quilos, per sobre de la mitjana d'un cavall, i accelera amb més rapidesa que un cotxe esportiu per abastar velocitats de 70 a 100 quilòmetres per hora en pocs segons. L'animal és més vulnerable quan es congrega per alimentar-se a la Mediterrània i precisament l'ONG WWF proposa que se'n creï un santuari en aigües de les Balears. Les embarcacions usen sondes sofisticades i de vegades avions per localitzar-los abans d'envoltar-los en una cortina de xarxes, dur-los a port i matar-los.
Un santuari per a la tonyina vermella atlàntica a Balears
La creació d'un santuari destinat a protegir la reproducció de la tonyina vermella en aigües del sud de l'arxipèlag balear podria ser una realita. Així ho formula un informe de l'organització World Wide Fund for Nature (WWF) que es fonamenta en diversos arguments.
En primer lloc, els estudis recents han demostrat que la fresa de l'espècie encara es registra en aquesta àrea, amb una densitat d'ous que arriba al nivell més alt de la conca mediterrània. A més a més, el nombre de captures provinents de la mar balear ha baixat durant els darrers anys. El volum total agafat per les flotes de pesca espanyola i francesa ha passat de les 15.000 tones de 1995 a les 2.270 de 2006. Aquesta circumstància podria ser causada pel desplaçament dels vaixells cap a altres caladors del centre de la Mediterrània, però aquest canvi ha estat provocat, probablement, per l'esmentada disminució d'exemplars.
Zona clau de reproducció
El tancament de la pesca a la mar balear per a la flota que té com a objectiu la tonyina vermella accentuaria la importància d'aquestes aigües com a zona clau per a la reproducció d'aquest peix i contribuiria a la recuperació del nombre d'efectius. El fet que els vaixells que en capturen es moguin preferentment per la zona central de la Mediterrània permet que la idea de crear un refugi per a aquest animal al nostre arxipèlag sigui més bona d'acceptar.
D'altra banda, aquesta mesura tindria efectes secundaris molt beneficiosos si la protecció s'estengués a altres grans animals pelàgics -les espècies o organismes que viuen a l'àrea de la mar que no queda compresa ni a les profunditats ni a la vorera-, a través de limitacions de la pesca recreativa i professional a l'indret.
Punt de vista jurídic
Des del punt de vista jurídic, cal mencionar que fa una dècada que l'Estat espanyol creà una zona protegida molt àmplia al voltant de l'arxipèlag balear, cosa que significa que la major part de l'àrea proposada com a santuari pertany ara a les aigües comunitàries. A més a més, el Parlament de les Illes acaba d'adoptar una proposta que demana al Govern de Madrid, a la Unió Europea i a l'ICAAT -l'organisme internacional que regula la pesca de la tonyina- que estableixin amb urgència una zona de preservació.
En tot cas, la WWF proposa que els límits geogràfics d'aquest segment protegit haurien de ser els que figuren al mapa de la part inferior d'aquesta pàgina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.