“Volem unir el turisme i l'agricultura, i que això sigui beneficiós per al pagès”

Com arribàreu a Mallorca?
Jo som de Valladolid i vaig muntar una empresa d'enginyeria a Salamanca. Treballàvem a Arribes del Duero, una zona molt deprimida que ha patit una forta emigració. Tramitàvem ajuts i fèiem projectes de desenvolupament rural sostenible.

I el vostre aterratge a la Cooperativa de Sóller?
Vaig estar a Deià i hi vaig quedar. Després vaig venir de gerent a la Cooperativa de Sóller. Coneixia les dificultats. Has de competir com una empresa, però tens les característiques democràtiques que et dóna la teva base social i les decisions que surten de la junta.

Com enfocau la vostra feina de gerent?
La Cooperativa de Sóller té l'enorme potencial que li donen els seus recursos i la seva història. A més, és una cooperativa sanejada. Es poden fer moltes coses i tenim molts de projectes. A mi, m'agrada la innovació. Ens basam en dos puntals que són els característics d'aquesta vall: els cítrics i l'oliva.

Com va la campanya oliera?
L'oli i les olives tenen una gran potencialitat. Feim molta molturació d'oliva, una gran part procedeix del Pla. La de taula és tota de la varietat mallorquina. Té un gust molt diferent i el seu mercat va pujant.

Pot ser rendible l'olivar?
L'oliva de taula la pagam a 2,10 €/kg quan està a 1,80 €/kg. L'oli d'oliva mallorquina, a 7 €/l i està a 5 €/l. Anam al revés d'altres empreses que sols miren com abaixar el preu als pagesos. Aquesta pèrdua de competitivitat l'entenem com una millora de la qualitat i un benefici per a la nostra base social, que ens obliga a millorar en les vendes i la gestió.

Feim un bon oli a Mallorca?
Feim un oli d'oliva verge extra i hem aconseguit un producte molt bo. Cada vegada hi ha més marques, més productors... L'oli de denominació d'origen s'està posicionant com un dels millors del món. No se n'ha d'abaixar la qualitat i s'han de fer coses noves: cosmètics, sabons, olis diferenciats...

Teniu nous projectes?
Hem fet propostes a l'Administració en un sentit innovador. Es tracta que els productes agrícoles es venguin millor, que siguin consumits per la gent i que es trobin en els mercats i en els hotels. Volem connectar el turisme i l'agricultura i fer que això sigui beneficiós per al pagès.

Es pot vincular l'agricultura, el medi ambient i el turisme?
La nostra política de qualitat i d'afavorir les rendes dels pagesos necessita vincular-se a la realitat econòmica de l'Illa. Beneficiarà el camp i el turisme si sabem treballar tots junts. I ho hem de saber relacionar amb els grans problemes ambientals, com la lluita contra el canvi climàtic i el foment de l'economia sostenible.

Creis en el cooperativisme?
Crec que s'han d'anar fent projectes petits, locals, i anar avançant juntament. L'any passat creàrem dos llocs de feina a la cooperativa i enguany dos més. De fet, hem salvat l'exercici econòmic. Si es dóna suport a les cooperatives, es dóna suport a tot. El seu sistema connecta amb la gent i no amb l'especulació.

La taronja com està?
El conreu de cítrics es troba en estat terminal a Sóller: de prop de 3.000 tones de taronja hem passat a 300. Els pagesos són majors i no tenen relleu. A més, aquest producte ha passat de tenir renom internacional a comercialitzar-se mesclat amb d'altres. El futur depèn de les noves generacions, de l'interès que siguem capaços de generar.

Hi ha perspectives de viabilitat?
Enguany pagam la canoneta a 50 cèntims al pagès. L'any passat podíem vendre a França tota la taronja ecològica que volguéssim. Crec que aquest és el camí, en el marc d'una serra de Tramuntana que és reserva de la biosfera o patrimoni de la humanitat. Aquí és on poden actuar mecanismes com el contracte global d'explotació. Tenim il·lusió pel que fa al projecte Capvespre, que valoritzarà l'agricultura de Sóller des d'una perspectiva cultural, mediambiental, gastronòmica i turística.