La xarxa, en peu de guerra

En les darreres setmanes, el clam internauta contra la intenció del Govern central de tancar les pàgines web que vulnerin la propietat intel·lectual, inclosa en la disposició final primera de l'avantprojecte de la llei d'economia sostenible presentat el desembre passat, es va emfatitzant i estenent-se virulentament pels nòduls d'internet pròpiament espanyols. La iniciativa promoguda per l'equip de l'actual ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde, fou matisada tot just després de veure la llum pública però, com demostra la posició de gran part d'usuaris, no n'hi hagué prou amb l'aclariment que el tancament preceptiu de qualsevol portal hauria de ser ordenat per un jutge, en aquest cas de la Sala Contenciosa Administrativa.

Des d'aleshores, diferents associacions d'internautes, bloggers i experts en tecnologies de la comunicació han anat per feina i un dels resultats de la coordinació ha estat la presentació de Red Sostenible, una plataforma creada per "iniciar l'ofensiva" en contra de l'avantprojecte i preparar una sèrie d'accions durant les properes setmanes, aprofitant la presidència europea d'Espanya.

Una resposta conjunta

Des d'aquesta plataforma expressen la seva intenció de manera clara: a partir de març "envairan tots els espais involucrats a legislar contra la ciutadania", la qual cosa inclou el Parlament, els festivals del programa de la presidència espanyola de la UE, el II Congrés d'Economia de la Cultura (29 i 30 de març a Barcelona), la reunió informal de ministres de Cultura (30 i 31 de març a la Ciutat Comtal) i la reunió de ministres de Telecomunicacions (prevista des del 18 fins al 20 d'abril a Granada).

Segons expliquen els impulsors de la iniciativa, entre els quals hi ha alguns dels internautes que es van reunir personalment amb la ministra de Cultura, arran de la polseguera aixecada, l'objectiu no és cap altre que "coordinar una resposta conjunta" al fet que es puguin tancar espais a internet i "iniciar una ofensiva per garantir així el compromís d'una regulació de l'entorn digital que permeti expressar tot el potencial de la xarxa i de la creació cultural respectant les llibertats fonamentals".

Cal recordar que El manifest en defensa dels drets fonamentals d'internet va rebre el suport de més de 200.000 persones d'arreu de l'Estat i "va avançar la reacció i les demandes" de la ciutadania pel que fa a "la perspectiva inacceptable" del Govern, segons la visió dels ideòlegs internautes. L'oposició frontal, però, no és l'única via de lluita. En aquest període es preveuen reunions amb representants d'àmbit estatal i internacional de partits polítics, personatges de la cultura i legacions diplomàtiques per manifestar el desacord amb els plans de l'Executiu espanyol. Són conscients que aquesta no és una qüestió que afecti només el context estatal, com queda explicitat, per exemple, en els moviments del Govern francès encetats mesos enrere, que tot i estar vinculats més aviat a eradicar el tràfic que generen els llocs de P2P, també se situen en la línia reguladora d'un nou àmbit de les relacions humanes, com aquest, que fins ara gaudia d'una mena d'statu quo especial.

Des que començà la controvèrsia de l'anomenada llei Sinde, un dels actors més actius ha estat l'Associació d'Internautes (AI). Fins i tot abans que aquesta sorgís, ja hi havia hagut demandes i condemnes per malmetre l'honor de l'SGAE i havien inclòs el web www.putasgae.org dins el seu portal, durant la també intensa campanya de rebuig del conegut com a "cànon digital". Precisament en aquest fòrum és on podem trobar algunes de les crítiques més punyents al Govern socialista. Una d'aquestes qualifica les iniciatives de l'Executiu de 'mesures antiterroristes' que allò que pretenen és salvaguardar un mercat 'obsolet'. A més, addueixen arguments jurídics de certa rellevància, com que es pretén equiparar la protecció de la propietat intel·lectual a la protecció a la seguretat de l'Estat o a la de la integritat física de les persones, establint segons aquest pensament una "protecció del negoci subjacent a la protecció intel·lectual, com si tractàssim d'un dret fonamental".

Així doncs, si un prestador de serveis de la societat de la informació rep una comunicació de la Comissió de la Propietat Intel·lectual requerint l'eliminació de la seva pàgina web, perquè allotja continguts il·lícits o enllaços a altres que n'ofereixin, sols tindrà dues opcions: acatar el dictamen i eliminar tota la informació de l'espai web, o bé treure'n els continguts i mirar de defensar els seus drets per via judicial. De tota manera, caldrà foragitar els continguts al primer requeriment, ja que si no és així (seguint la jurisprudència del Suprem), després del llarg procediment seran qualificats coma il·lícits i el prestador serà condemnat igualment, perquè sabia que ho eren i tanmateix no els retirà, seguint l'advertència del Govern. Per tant, s'esculli una modalitat o l'altra, caldria eliminar el recurs digital prèviament i ineludiblement.

Conclusions jurídiques

En aquesta interessant exposició s'apunten, a més, algunes conseqüències de dret que es derivarien, segons la perspectiva de l'usuari d'internet, d'aplicar aquesta Llei d'economia sostenible. Per començar, es permetria que una llei ordinària atorgàs rang de dret fonamental al dret de participar en el mercat de la cultura, a més de prioritzar-lo per sobre d'altres drets fonamentals que si estan recollits a la Carta Magna. Si la Comissió de la Propietat Intel·lectual funciona com es pretén, assumint funcions decisòries vinculants que afectin dins internet els drets reconeguts a l'article 20 de la Constitució espanyola, es podrien veure reduïts a drets de paper, irrealitzables a la pràctica, perquè no existirien garanties prèvies sòlides i reals que els protegeixin davant les decisions de l'Estat. Amb aquest supòsit, qui decideix si una informació és o no il·lícita, si vulnera la Llei de propietat intel·lectual, si pot o no publicar-se, no és un jutge, sinó el Govern.

I això suposa una contradicció de primer ordre de l'article 24 de la Constitució, en què es recull diàfanament que "totes les persones tenen dret d'obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que en cap cas no es pugui produir indefensió". Precisament aquest és l'aspecte que els consellers jurídics del bàndol internauta addueixen a l'hora de rebutjar la nova norma. Ara cal veure si l'Administració mostra capacitat de reacció davant l'allau de crítiques entre aquells més compromesos amb internet i les noves tecnologies.