Una quarantena d'anys d'experiència docent i haver passat per quasi tots els nivells educatius de l'educació obligatòria m'han ensenyat que, quan es tenen problemes amb un o uns quants alumnes, el primer que s'ha de fer és analitzar-ne les causes, reflexionar sobre el currículum que et toca impartir i els interessos de l'alumnat i fer els canvis adients. Si les conductes malèvoles continuen, s'ha d'aplicar taxativament el Reglament de Règim Intern del Centre, segons la característica de la falta. Si és necessari, s'ha de recórrer al tutor o tutora, al pare o a la mare, si cal, i a la prefectura d'estudis o a la direcció. Amb els recursos de totes aquestes persones, s'ha de poder resoldre el problema. Si és necessari s'han de cercar solucions a l'equip docent, al claustre o al consell escolar, i si no és suficient, a la inspecció.
Els principals problemes solen passar a Secundària, i tots aquests centres docents compten amb un servei d'orientació psicopedagògica que ens pot donar una mà. Amb tota aquesta ajuda i una bona preparació professional se superen la majoria de problemes existents. Si sorgeixen dificultats amb altres professionals o amb la direcció, es pot acudir al sindicat, on es trobaran persones que t'assessoraran per saber com o cap a on s'han de dirigir les passes per resoldre la qüestió plantejada o t'oferiran assessorament jurídic, si cal. Per qüestions patològiques es pot recórrer a la medicina habitual, ja que totes les persones que treballen en l'ensenyament tenen tot tipus de metges als quals es pot acudir. Per tant, em sembla que es deu aproximar alguna època electoral si un sindicat anuncia que ofereix un servei de "defensor del professor", perquè són nombrosos els defensors del professorat que tenen els sindicats STEI-i, CCOO, UGT, USO, etc.
Senzillament, assessorament sindical
17/02/10 0:00
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Certament, tot té les característiques d'algun sindicat que vol obtenir rèdits electorals, i aquesta suposada 'manca' n'és el cínic motiu, pel que sembla.
Tot es pot resoldre, res és impossible, tant sols el fet de fer possible l'impossible fa que es puguin resoldre situacions inexplicables, però sense ganes, sense motivació no farem absolutament res.
Tots els problemes es poden resoldre sempre, encara que hi hagi vegades que, algunes situacions, es facin insostenibles. Aquí vos deix un poema de Carolina Ibac que significa un cant a l'esperança. Que passeu un bon dia: Tot és fosc. Tot és costa amunt. Tot costa un munt. Tot és fos. Tot va ben tort. Tot és quasi mort. Tot esdevé poc. Tot va sense sort. Tot i així, sempre hi ha esperança. El camí és molt llarg , és el nostre bagatge. Fins que no arriba la mort, res no s'acaba. Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire. La foscor ens envolta de vegades. Mai apaga la llum que roman amb nosaltres. Sobreviure és la nostra fita establerta. I sempre se'ns encén la bombeta, quan pensem que no hi ha solució, apareix una drecera, apareix una nova raó. No desesperem, Pensem, pensem, Rumiem, rumiem, Ideem, ideem, Innovem, innovem, Imaginem, imaginem, Hi arribarem! Sens dubte, serem el què volem ser! Mentre podem somniar L'esperança serà ben viva Un món millor és possible Només cal anar tots de la mà. Espera sempre, Esperança meva, Esperança teva