Just la setmana passada, en aquest mateix espai parlàrem dels maltractaments que esquiten la quotidianitat dels nostres s. Resulta una obvietat dir que no es tracta d'un tema menor. De fet, el debat és ben present al carrer i les fórmules per trobar-hi una solució són prou diverses. Una de les que més força han agafat aquests darrers mesos és la que va presentar fa poc el sindicat ANPE, a Palma. En aquest sentit, la proposta d'aquest sindicat ha estat la de crear la figura del defensor del professor. La presidenta d'aquesta mateixa organització a les Balears, Aina Aguiló, recorda que "en l'àmbit estatal és una iniciativa que ja té un cert recorregut.
Cal pensar des de l'any 2005 disposam d'aquest recurs, del qual han fet ús gairebé 10.600 mestres i professors, dels quals 150 eren de la nostra comunitat". Precisament, parant atenció a la demanda que hi ha a les Illes d'aquest servei, fa uns dies que es presentà el nou defensor del professor a les Balears. Tot i haver-se donat a conèixer aquest mes de febrer, des del sindicat ens remarquen que és un servei que és operatiu des de setembre i que de cada vegada l'utilitzen més docents de casa nostra.
Segons les informacions que n'ha difós ANPE, moltes de les peticions rebudes tenen a veure amb problemes d'ansietat dels s que manifesten problemes seriosos a l'hora de poder impartir les seves matèries. Les agressions infligides pels alumnes i els danys que aquests causen a les seves pertinences són altres motivacions que empenyen aquests col·lectius a fer ús del defensor del professor. Aguiló destaca que "aquests darrers mesos, ens ha cridat l'atenció l'increment de telefonades i de consultes efectuades com a conseqüència de les gravacions malintencionades i de les fotografies poc agradables fetes pels alumnes que molts de professors veuen a internet".
Davant aquestes pràctiques de tendència creixent, aquesta iniciativa posa a disposició de tots els professionals de la docència a les Illes Balears un telèfon d'assistència de 24 hores (650 67 13 29) i una adreça de correu electrònic (defensordelprofessor@anpe-balears.org) per mitjà de la qual els afectats es poden posar- en contacte amb la psicopedagoga Aina Morey. L'assessorament psicològic es converteix en la primera de les atencions que reben aquests treballadors que, endemés, tenen la possibilitat de fer servir les ajudes que, en l'àmbit legal i jurídic, es presten des de l'associació.
Des d'aquesta agrupació, subratllen la importància que assumeix l'opció del correu electrònic. No debades, en moltes ocasions les persones que necessiten els dits serveis pretenen mantenir un cert anonimat i, gràcies a aquesta via, se'ls ofereixen consells sense que aquesta ajuda es faci pública. Aguiló afegeix que "ens hem trobat amb diversos casos en els quals no es posa en contacte amb nosaltres la mateixa persona afectada, sinó algun company de feina que dóna fe de la por que envolta el col·lega afectat". Tot i que sigui un tema que encara no hagi obtingut un cert ressò social, sembla que s'ha de tractar amb una certa delicadesa, ateses les circumstàncies en què es troben les persones que el pateixen. Talment succeeix amb altres problemàtiques socials d'avui dia, com és el cas de la violència de gènere.
Discrepàncies
"Endemés d'oferir un suport als nostres s, aquesta nova figura pretén contribuir d'una manera activa a la recuperació del prestigi dels nostres mestres i professors, tot recuperant principis tan bàsics com ara la disciplina i l'autoritat". Amb aquestes paraules, Aguiló ens esbossa una síntesi dels objectius que cerca el seu sindicat amb la posada en marxa d'aquesta iniciativa. D'ençà de la seva aparició, l'Executiu autonòmic hi ha mostrat certes diferències, igual que el sindicat STEI-i. Precisament, Biel Caldentey, secretari general d'aquesta agrupació, és del parer que "no cal crear una figura com aquesta, perquè el mateix sindicat ja incorpora les funcions d'assessorament jurídic i no és necessari anunciar aquesta activitat com si fos un servei especial, quan resulta que forma part de la raó de ser de l'organització". En relació amb el suport psicològic, des de l'STEI-i esmenten els mecanismes públics que permeten donar solucions a aquesta mena de problemes, com ara les baixes i els tractaments mèdics als quals pot recórrer qualsevol educador de les Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
es jai, perfecte en les teves paraules. aixo es el que s´hauria d´arreglar amb molta urgència
Jo crec que en realitat el que manca és el defensor del picapedrer. Té més riscs laborals que els professors.
Ai no, per favor!! no creeu més figures per liar i embullar la troca. Sabeu que els mestres estam fatal i això per la manca d'educació dels adolescents que del que més adoleixen és d'una família minimament educada ,respectuosa i responsable. Tenen mala educació perquè la duen de ca seva, venen maquillats perquè els pares els deixen, vesteixen com a putetes i xaperos perquè als papis els fa una gràcia de no dir. Però això d'haver de crear una figura de defençor dels professos... em sobra molt, moltíssim perquè no arreglarà res. No necessitam defençors, necesitam amb urgència canviar les famílies irresponsables. Però vaja, no paseu pena, al final la crisi ho arreglarà tot i com que sobra gent el dia que en "fulanito" o na "menganita vagin a treballar de reponedors a Mercadona amb un pircing el seu "jefe" els dirà: Demà no tornes!!! i així el cap de personal d'un super te més autoritat i força que tot el cos docent. Ja ho val!!!
Aqui calen moltes coses, per començar, doner unes bones hòsties a tots els pares que han fet un nin com qui compra cebes al supermercat, hi ha hagut un munt de pares imbècils i ja se sap, imbècil més imbècil igual a imbecil al quadrat. tot el forasterum que ha vengut, perque ha vengut el pitjor de cada casa, tampoc ajuda gens a aquesta professió. Els nins vesteixen com els hi dona la gana, amb piercings, gorres, minifaldes, escots... així es impossible venir a "fer feina" a classe. S Solució. Per cada assignatura del nin suspessa perque no vos enganeu, els nins no fan absolutament res i com que els politic nomes els interessa una estadistica d´aprovats, si tu els suspens, et vindrà l´inspector a analitzar tota la teva tasca, ido per cada assignatura suspessa, 100 euros Per cada amonestació, 150 Per cada amonestació propera, 300
Davant aquesta problemàtica el que cal és que cada estament social, cada membre de la comunitat educativa acompleixi la seva funció. No s'han de duplicat càrrecs ni funcions, quan es detecta el problema s'ha d'anar a l'arrel. I això vol dir: Conselleria d'Educació, empresa, sindicat i jutjat. Però, també cal, tota una tasca de revalorització de la feina del professorat davant la societat en general.