Ariadna Jové Martí fou detinguda il·legalment per l'Exèrcit israelià. Va ser la matinada de dia 5 de febrer, quan la tarragonina era treta del llit amb la seva companya Bridgette Chappell (estudiant australiana a la universitat de Beir Zeit). Dies després de passar per la banqueta de la Justícia israeliana, Jové Martí parla per via telefònica amb llibertat vigilada des de Tel Aviv.
Com us trobau després d'aquests dies de detenció?
Bé, ja he pogut dormir. Em trob més tranquil·la. He parlat amb la meva família i veig que el cas està tenint ressò.
Quina és la vostra situació actual?
Aquest diumenge tinc una mena de vista, en què el fiscal del districte i els meus advocats presentaran el recursos davant el Tribunal Superior. Realment, s'està qüestionant la legalitat de la detenció, que, evidentment, va ser irregular.
L'Exèrcit israelià no pot arrestar persones a Ramallah?
No, ja que els acords d'Oslo repartiren el territori en tres zones: A, B i C. Ramallah es troba en la zona A, on l'Autoritat Palestina és l'única amb jurisdicció allà.
Per què us detingueren?
És una campanya per intentar aturar la feina dels internacionals i la dels activistes palestins. Per exemple, a Naylin, el poble on m'arrestaren, han detingut 23 joves més en les darreres quatre setmanes.
A part de la vostra detenció, hi ha hagut més atacs al vostre col·lectiu?
Sí, l'endemà de la detenció varen entrar a la seu de Stop the War Campaing i destrossaren els 17 ordinadors que tenien. A més, fa tres dies tornaren a la nostra seu i s'endugueren tot el que hi quedava.
A quines tasques us dedicau els internacionals?
Depèn de la temporada. Som una organització horitzontal i anam allà on ens criden. A l'octubre, per exemple, anàrem a Nablus a la recollida d'olives. Com que els pagesos reben atacs dels colons, si nosaltres hi estam davant amb una càmera, s'ho pensen dues vegades abans d'actuar. Feim d'escut humà perquè els colons no els ataquin. També hem anat al sud d'Hebron, on les famílies tenen bestiar i pateixen les mateixes agressions.
Sempre feis d'escut humà?
Sí, realment la no violència és l'eix de la nostra actuació.
Creis que Israel està perdent la guerra de l'opinió pública mundial?
No ho tinc clar. El nostre cas ha tingut repercussió bàsicament a l'Estat espanyol, ja que som d'allà. Ha estat puntual. Si no...
Què pensau del paper de la UE i de Tony Blair com a destacat a la zona?
Més del mateix. No faran canviar les coses. Si el Maccabi de Tel Aviv juga l'Eurocopa... El lobby israelià és molt potent.
Com es troben els ànims entre Hamàs i Al Fatah? Continuen les guerres interpalestines?
Vivim un moment molt difícil. Hi ha una falsa estabilitat molt estranya. La societat està molt reprimida, ja que Israel fa molt bé la seva feina. Han aconseguit dispersar la societat políticament. A més, els check points i el mur ajuden a la disgregació.
Existeix una administració palestina?
Sí, però no hi pinta res. Abbas és na titella d'Israel. Per això hi ha un desencant molt fort cap a l'Autoritat Palestina.
Manca una alternativa d'esquerres, entre religió i corrupció?
Sí, una esquerra forta. Ara bé, el Front d'alliberament popular de Palestina (FPAP, en les sigles àrabs) és minoritari. L'única esperança, per alguns palestins, és Bargutti (empresonat a Israel). I, si bé Abbas és d'Al Fatah, manca un líder fort. No és que jo sigui gaire de líders, però potser la societat palestina en necessita un.
Voleu tornar a Barcelona?
No. Vull tornar a Cisjordània.
Què fareu ara a Israel?
Existeix un grup molt punyent que es diu Anarquistes contra el mur. M'he adonat que també hi ha feina a la Palestina Històrica.
Us trobau tota sola?
No, estic amb ells. M'acompanyen i m'ajuden. No són com els internacionals, que van i vénen. Ells són d'allà i sempre es troben a Israel.
Us comunicau en anglès?
Amb ells sí, però també parl àrab amb els palestins.
Com actuen els palestins amb els internacionals?
En principi hi senten desconfiança, però la rebuda és molt bona i, quan passen dues setmanes i veuen que poden comptar amb nosaltres per a qualsevol cosa, ja estam units. A Naylin, per exemple, assistíem als judicis militars i anàvem guanyant la seva confiança.
Feia un any que éreu a Cisjordània. Tanmateix, molts internacionals van i vénen...
Sí, de vegades poden sentir certa resignació. Ells són els que sempre quedaran allà.
Què treis en positiu de tot plegat?
Que s'estigui debatent sobre les incursions il·legals a Ramallah és una passa endavant. Tot i que la sentència que declari il·legal el nostre arrest sigui fluixa, marcarà un abans i un després.
Quan sereu sentenciada?
Es un procés llarg. Els meus advocats m'han dit que per ventura trigarà mesos, però jo intentaré tornar a Cisjordània.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.