“Els que controlen els preus agraris a Catalunya són sols tres empreses”

Vos dedicau a la pagesia?
Som pagès de la plana de l'Empordà. Ara estic al poble de Vilamala. Allà hi tenim vedells, cereals i farratges.

Com està l'agricultura a aquesta comarca?
Una mica com a la resta de Catalunya. Fins ara hi ha hagut alternatives fora del sector. Però ara hi ha crisi i n'hi ha menys. Els fills dels pagesos eren molt cercats per empreses de construcció o de maquinària. Hi havia gent que feia dues feines alhora. Ara sols fan agricultura.

Des de quan sou el secretari general d'Unió de Pagesos de Catalunya?
Des de l'any 2000, abans era membre de la Comissió Nacional, amb diferents responsabilitats. Entre altres coses, vaig ser membre del Consell Econòmic i Social d'Europa.

Per quin motiu heu convocat una jornada reivindicativa per al proper dia 20?
Veiem que l'evolució de la crisi de preus no va pels paràmetres on havia anat sempre, ja no es regeix per la llei de l'oferta i la demanda. Les que controlen els preus agraris sols són 3 empreses que ocupen el 60% de les vendes d'aliments. Aquest domini provoca una forta pressió sobre el pagès a l'hora de comprar-li els productes i la indefensió del consumidor a l'hora de vendre'ls.

Com es concreta la pressió sobre els preus?
S'utilitzen productes llançadora o reclam, tirant els preus per terra, i en altres casos s'apugen els preus sense control. Aquestes accions desequilibren la relació entre els preus en origen i els preus al consum. Altres fets són l'expansió de les marques blanques que manifesten la nul·la aposta per la qualitat.

Com estan els sectors agraris?
Mai tants de sectors no havien anat malament alhora. Hi ha greus dificultats a la ramaderia, el vi, l'oli i la fruita. Preus baixíssims a l'hortalissa i en els fruits secs. La gent s'està plantejant no sembrar per no perdre-hi tant.

S'incorporen nous joves al camp?
Hi ha poques incorporacions. No hi pot haver joves al camp si no hi ha rendibilitat. També hi ha gent que ho deixa perquè no pot fer front a la burocràcia que pateixen els agricultors.

No hi ha reacció de l'Administració?
Fins ara no. Hi ha hagut una manca de resposta de banda de la Conselleria de la Generalitat. Davant aquesta situació encetàrem una campanya a favor d'un debat de política agrària pel que fa a Catalunya que ha duit com a resultat l'acord de fer un debat a la segona quinzena de març. El sector vol respostes. Fa falta una bateria d'actuacions per ara i una altra més a mitjan i llarg termini. Volem que hi hagi un full de ruta que digui quina agricultura volem.

Què preteneu amb la mobilització?
Fer entendre a l'opinió pública que el sector està fotut. Per això hem duit a terme la campanya de "Preus justos al camp i a la ciutat". Un tema que plantejàrem fa temps i ha tengut una bona resposta. Hi ha bones vibracions.

El sector es vol mobilitzar?
Hi ha la meitat dels pagesos de fa 10 anys. Però n'hi ha, i els que quedam tenim ganes de dir coses.

Els mercats giren l'esquena als productes locals?
El que no feim aquí ara es farà a un altre lloc. Moltes coses ja es duen de fora. El missatge ultraliberal està canviant una mica a causa del seu fracàs. Però reconeixen que hi haurà globalització, baixades de preus, destrucció d'empreses... La llei del mercat s'interpreta com la llei de la selva. És una competència desigual que provoca la deslocalització, la pèrdua de la diversitat de productes i de la identitat alimentària.

Què s'hi pot fer?
Com a sector agrari català hem de dur a terme una gran labor de màrqueting pel que fa als nostres productes. Hem d'assegurar el finançament de les empreses, que pot ser la solució de moltes coses. També cal dur a terme el Pla de desenvolupament rural de manera eficaç. Hi posen traves, ho carreguen de burocràcia i el pagès queda perjudicat. Fins ara no se'ns escolta, per això torna a ser el moment de sortir al carrer per dignitat.