En algunes ocasions, es fa difícil entendre que una persona que treballa poc més d'una vintena d'hores setmanals pugui arribar a tenir una sensació d'estrès laboral. Què haurien de pensar els qui superen les quaranta hores de feina a la setmana i en treballs exposats a les inclemències del temps? Tanmateix, de cada vegada són més les persones que es dediquen al món de l'educació que declaren que tenen l'estrès del docent, allò que els especialistes han convingut a anomenar burnout. De fet, quan ens referim a aquest terme parlam d'una sensació de fatiga, de cansament, d'irritació i, fins i tot, de depressió motivada per una excessiva activació física i psicològica dia rere dia.
Normalment, es tracta d'estats d'ànim que l'educador relaciona amb l'esforç que li suposa haver d'afrontar les demandes que, a hores d'ara, exigeixen els centres educatius. Evidentment, aquestes situacions poden derivar en estats crònics, amb la qual cosa si no es tracten amb temps i cura poden perjudicar seriosament la salut de la persona que les pateix. Quina és la raó que fa que, en alguns racons del país, un de cada sis docents que demanen la baixa la sol·liciti per estrès laboral? Sense cap dubte, aquesta és una de les respostes a les quals hauria de respondre amb més urgència el nostre sistema educatiu.
En aquest sentit, just fa uns dies que es publicà un estudi realitzat per la FETE-UGT que incidia en les causes principals que desencadenen aquesta conjuntura. La investigació, en la qual s'ha consultat un total de 1.223 professors de Secundària de totes les comunitats autònomes, ha detectat que més del 37% dels enquestats sofreix nivells de burnout elevats o molt elevats. Les justificacions que la majoria d'aquests professionals troba davant aquest fet són prou nítides. Per un costat, el 50,2% de les entrevistes confirma que el temor de sofrir qualsevol mena de maltractament físic per part dels alumnes esdevé el motiu principal que els provoca problemes d'estrès i, en segon lloc, un 49% dels educadors es refereix a la manca de suport dels pares i mares respecte als problemes de disciplina dels propis fills.
Després d'aquestes dues causes, la investigació en remarca d'altres, com ara que el 47% dels enquestats se sent angoixat per l'efecte que els genera presenciar bregues entre els seus mateixos alumnes; un 43,5% es veu afectat pel fet d'intentar formar gent que no valora gens l'educació; i, finalment, un 42,1% corrobora que se sent estressat perquè treballa en aules massa poblades. Endemés de tot això, l'anàlisi en qüestió confirma la figura de la dona com a més dèbil enfront d'aquesta tipologia de situacions. No debades, en les conclusions s'afirma que elles senten més nivells d'estrès que no pas els homes.
Altrament, també sembla que els problemes de comportament han passat a formar part del paisatge quotidià dels nostres centres educatius. Per tot plegat, més de la meitat dels docents assegura que diàriament topen amb conductes dels estudiants que els impedeixen fer classe mantenint un mínim to de normalitat. Més impactant resulta encara la dada que denuncia que gairebé 8 de cada 100 educadors han estat agredits físicament qualque vegada per algun dels seus alumnes i un 2% dels enquestats evidencia que aquests atacs es repeteixen, almanco, un pic cada mes.
La darrera part de l'estudi duit a terme per la FETE-UGT fa esment de les relacions que hi ha entre el professor i les famílies. Un de cada quatre consultats afirma que ha rebut insults i amenaces dels pares d'algun escolar i gairebé un 20 per cent confessa que ha estat víctima de maltractament psicològic per part dels familiars. A més a més, un 4 per cent n'ha patit agressions físiques.
Amb maltractaments no s'educa
Més de la meitat de docents topen cada dia amb conductes dels alumnes que els impedeixen la normalitat dins l'aula. Vuit de cada 10 han estat agredits
Palma10/02/10 0:00
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Amb 15 alumnes per aula és molt més difícil que passin aquestes coses i amb els milers de mestres que hi ha a l'atur, seria possible fer una política educativa eficient i que minvés el fracàs social que representa el fracàs escolar. Però enlloc de posar remei només volen incrementar la policia i l'autoritarisme propi d'un model social inservible.
Totalment d'acord amb en Biel. A na Paula dir-li que també te part de raó però sols si la figura del mestre és valorada a dins les cases pels pares dels infants. El contrari és l'absurd que tenim i que es manifesta amb un llenguatge sibilí, els majors parlam de valors, de transmissió de coneixements, d'experiències que ajudin a creixer etc. i tot això acompanyat de quantes ajudes sens puguin ocórrer, psicològica, psicomotriu... psico el que sigui. No conformes encara adaptam l'educació per tal que tothom pugui sortir-ne amb bon nom del pas per l'institut, així cream grups d'adaptació, grups especials, grups de PQPI i un llarg etc. La realitat tanmateix és que els alumnes de primària arriben als intituts amb l'experiència acumulada d'un club d'esplai on s'han celebrat totes les festes de tots els companys i... poc més. De l'institut sortiran tal com han entrat, o sigui més grans i igual de poc formats. No parl de tot el conjunt, però sí d'una GRAN PART DEL CONJUNT, del contrari amics, no parlariem del problema de l'educació, i certament el que tenim és un gran, immens problema. A veure qui empenyerà la nostra cadira amb rodes.... Quina por Déu meu!!
Els mestres també han de transmetre valors Biel, no només coneixements. Aquesta, ha estat una funció inherent a la figura dels mestres des de sempre...
I que voleu? Ordenança i pla d'estudis estatal JA ¡¡¡
Els estudiants, la majoria, estan malcriats pels seus propis pares. No hi ha respecte ni educació a les aules, i el professor ha perdut totalment la vara de l´educació. El professor ha de barallar-se amb el dia a dia, jugant entre un sistema educatiu patètic, uns alumnes maleducats i una administració pro-drets-dels-alumnes (en pla guai, venga va, així guanyarem vots) a la Conselleria en la vesant política, i totalment deixada per part del funcionaris que cobren per una feina que no fan. Això té fàcil sol·lució. La funció del mestre és ensenyar i punt. Si l´alumne no es porta bé se l´expulsa de l´aula i se l´envia amb els seus pares. Sempre que es vulgui confondre l´ensenyament de la cultura (potestat dels mestres) amb l´educació (pertany als pares), i atribuir les dues funcions als cos docent, la cosa anirà malament. L´ensenyament que pretén la classe política condiciona que gran part del pes de les decisions equivocades de la mateixa, caiguin sobre els mestres. El fracàs polític de governar moralment i culturalment una població no es pot atribuir mai i de cap de les maneres als professors.