Imatge facilitada per Mallorca Lliure de Trasgènics.

TW
0

Els transgènics, aliments modificats genèticament, consoliden la seva presència a Mallorca. Hi té una incidència especial el blat de les Índies, en la seva modificació MON 810. Aparentment, l'alteració genètica cerca que el conreu sigui més resistent al fred, als fongs i a les plagues. Tanmateix, pagesos agrupats en el grup Mallorca Lliure de Transgènics (MLT) no creuen que siguin una opció altruista dels grans laboratoris. "La gravetat dels fets és major si tenim en compte els darrers estudis que denuncien que els organismes modificats genèticament (OMG) danyen la salut", explicà fa poc Iñaki Aicart, membre del col·lectiu. Actualment, la legislació espanyola permet cultivar el blat MON 810, tot i que ja són nou els països de la Unió Europea que l'han prohibit de manera rotunda (com per exemple, França i Alemanya). De fet, el blat de les Índies és la modificació genètica més cultivada a l'Estat espanyol.

A Mallorca, el 2009 es cultivaren 92 hectàrees amb blat de les Índies, un 200% més que l'any anterior (segons dades del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marítim). El Govern, per contra, assegura que només n'hi ha 22,8. A les Balears, és la Conselleria d'Agricultura la que s'ha d'encarregar del control d'aquest conreu. Aicart, també membre de la publicació Cultura obrera, assegura que la Conselleria de Mercè Amer els ha negat sistemàticament "l'accés al Registre d'OMG". Malgrat l'opacitat informativa, el decret 66/2007 del Govern balear estipula el caràcter públic de les dades. Allò que els pagesos volen saber és la ubicació d'aquestes 92 hectàrees de conreu transgènic. Ara bé, ja coneixen on són 47 d'aquestes hectàrees, pràcticament la meitat. Les detectaren gràcies a la recollida de mostres l'estiu de 2009 a Manacor, Campos i el Pla de Sant Jordi, que s'analitzaren en un laboratori.

"Les mostres de tres camps de Sant Jordi donaren positiu". També sospiten que sa Pobla podria ser l'altre baluard dels transgènics, basant-se en les informacions obtingudes, tot i que no n'agafaren mostres per provar-ho.

El moviment naturalista, coneixedor que la llei no prohibeix els aliments transgènics, aposta per explicar-ne les conseqüències negatives. Antoni Calafell, un altre membre del col·lectiu, adverteix que el principal risc d'aquest cultiu és "la contaminació genètica (mitjançant el pol·len) sobre altres cultius de la mateixa espècie que puguin ser pròxims". D'altra banda, Calafell ressalta els riscos de la seva extensió indirecta: "Si en la ramaderia s'utilitza aquest blat de les Índies per alimentar el bestiar, s'està transmetent, i encara no hi ha coneixements sobre quin n'és l'efecte sobre tota la cadena alimentària".

Danyen el segell 'ecològic'
La seva conclusió és que la societat consumeix transgènics sense saber-ho. "I sense que s'hagi demostrat que sigui innocu per a la salut humana", conclou. Per part seva, el portaveu d'Unió de Pagesos, Biel Torrens, afirma que la contaminació genètica els espenya les collites ecològiques, per la qual cosa "ens retiren l'aval que ho demostra". Torrens es demana: "Qui ens compensarà per la pèrdua del segell ecològic?".